El camí cap a la màxima transparènciai protecció dels inversors

Segurament, si parlem de MiFID II (Markets in Financial Instruments Directive), la segona actualització de la directiva europea relativa als mercats fi­nancers, a molts de vostès no els resultarà familiar.

En canvi, qui més qui menys recorda prou bé aquell famós personatge anomenat Gordon Gekko, el paradigma del broker de Wall Street, interpretat per Michael Douglas i la màxima del qual era la cobdícia és bona. O potser els és més familiar en Leonardo DiCaprio com a llop de Wall Street dedicant-se a cometre excessos gairebé innombrables.

Algú podria pensar que les pel·lícules americanes són un bon reflex del sistema financer andorrà, però la realitat és bastant més avorrida i propera a l’aplicació exhaustiva de les normatives internacionals de protecció dels inversors.

Amb el camí emprès els dar­rers anys, la banca andorrana ha entrat en un nou escenari, marcat per l’assoliment dels màxims estàndards de transparència i qualitat en el servei als seus clients. La pròxima transposició de la directiva europea sobre els mercats d’instruments financers (MiFID) en serà un pas més, i suposarà una molt bona oportunitat per millorar el posicionament del sistema financer del país.

D’una banda, s’augmenta encara més el nivell exigit de transparència i informació facilitada als inversors, per tal d’assegurar que tothom disposa, amb caràcter previ, de tots els detalls necessaris per decidir si el servei que se li està proposant s’adequa a les seves necessitats.

De l’altra, s’intenta assolir un grau superior de protecció dels inversors, vetllant perquè els productes i serveis financers estiguin alineats amb el seu perfil de risc, els seus objectius d’inversió i els seus coneixements financers. Es tracta, en definitiva, d’intentar fer un vestit a mida per a cada client, ajustat al màxim a les seves característiques i necessitats.

Aquestes normatives ja són d’aplicació als països del nostre entorn, i per tant aquesta convergència reguladora ens ha de permetre competir en igualtat de condicions amb els nostres veïns. En alguns casos, com el del Regne Unit, les directrius han estat encara més dures, cosa que ha comportat que una part dels clients, aquells amb patrimonis més baixos, hagin quedat exclosos de certs serveis financers perquè les entitats han considerat que no els eren rendibles. És evident que el sistema financer, a escala internacional, ha d’estar regulat, però tots plegats hem de saber trobar l’equilibri per evitar perjudicar precisament els més indefensos.

Havent entrat ja en competència amb els principals grups financers internacionals, hem de ser capaços d’oferir productes i serveis de qualitat, amb total transparència en relació amb les seves característiques, riscos i costos associats. I aquests serveis han d’estar adaptats a les necessitats de cada persona, i aquí la protecció dels interes-sos dels inversors és també fo-namental.

Hem de veure aquesta nova regulació com una oportunitat per incrementar la confiança dels clients en el sector financer, millorant la percepció de les empreses i professionals que s’hi dediquen. Tot rau a establir una relació sostenible a llarg termini, amb alineació d’interessos per totes les parts implicades. Les entitats financeres, com qualsevol altra empresa, han de buscar obtenir un benefici, però aquest s’ha de basar en la qualitat dels serveis prestats als seus clients, per tal que sigui beneficiós per a tothom, i no pot estar renyit amb la transparència i els interessos dels inversors.

Aquesta oportunitat requereix també una aposta ferma i decidida per la tecnologia, que ha de ser clau per al futur dels serveis financers en general. Aquest tema donaria per a uns quants articles més, però és clar que el futur serà –molt més– tecnològic o no serà. Des de la manera com tractem la informació disponible (big data, intel·ligència artificial, machine learning, etc.) fins als tipus de serveis que oferim als clients (omnicanalitat, robo-advisors, blockchain, etc.).

Tot plegat no ha de quedar en simples paraules, sinó que s’ha de traduir en fets, per tal de fer un pas més en aquest camí ferm i decidit cap a la transparència en el servei i la protecció dels inversors.

I potser en un futur no tan llunyà veurem el sector financer com un exemple en aquest sentit, i igual que demanem quines comissions té un fons d’inversió abans de comprar-lo, voldrem saber quin és el marge que obté Apple pel nou model d’iPhone que ens acabem de comprar, o com obté Amazon els seus beneficis amb la venda per internet.

*Sergi Martí, Director general de Crèdit Andorrà Asset Management. Crèdit Andorrà Financial Group Research