Estratègia per a cada tipus de visitants

Un bon enfocament per dur a terme una política turística amb garanties d’èxit exigeix analitzar separadament l’evolució dels turistes que pernocten i l’evolució dels excursionistes que venen a passar el dia. Una bona política turística és aquella que proporciona estratègies diferenciades per a cadascun dels tipus de visitants. Cal seguir aquesta línia per no caure en una anàlisi del tot superficial i distorsionada i abocar-nos a l’estèril afirmació “el sector no va bé”.

Quan DA va assumir la responsabilitat de governar, la situació del sector estava en un altre punt totalment diferent. Andorra patia una pèrdua generalitzada de visitants des del 2004, que els dos anys de Govern socialdemòcrata no havien pogut frenar. Centrar els esforços a recuperar les entrades de turistes que pernocten, perquè els turistes es queden més dies, gasten més i reparteixen la seva despesa en molts més serveis, ha donat el seu fruit. L’aposta va ser decidida: calia potenciar el sector turístic en aquell moment de recessió. Set anys més tard, els resultats no poden ser més clars. Andorra ha assolit la xifra de 3 milions* de turistes el 2017, la millor xifra dels darrers 10 anys, amb un creixement anual mitjà del 4,9% des del 2011. Les dades són tossudes, la nostra estratègia ens ha permès recuperar turistes.

La setmana passada les instruccions a casa de Socialdemocràcia i Progrés eren força clares: carregar contra la política turística de DA a tort i a dret. Cal dir que l’oposició en general i SDP en particular s’han especialitzat a torturar les dades que publica mensualment el departament d’Estadística del Govern per construir relats del tot tergiversats. Un relat que busca crear alarmisme sobre l’evolució de la nostra economia. És època de precampanya electoral i suposo que és el que toca. Ara bé, la realitat és del tot diferent. Quan un parla amb diferents agents econòmics del país s’adona que, en línies generals, les coses van millor que uns anys enrere.

Malgrat haver perdut 500.000 excursionistes* entre 2011 i 2017, l’evolució de les entrades de visitants és força més positiva del que ens volen fer creure, sumant el nombre d’excursionistes, els que passen el dia, i el nombre d’estades de turistes que pernocten observem que entre el 2011 i el 2017 hem crescut en 1,68* milions d’estades, de dies passats al Principat, un creixement anual mitjà del 2,2% gens menyspreable.

Des del primer moment també vam destinar esforços per fomentar el comerç i poder atraure més excursionistes. Algunes de les accions més destacables van ser: la reforma dels horaris comercials per retornar a uns horaris adaptats tant als clients com als comerços, la conversió en zona per a vianants de l’avinguda Carlemany, la regulació dels períodes de rebaixes i les campa-nyes que les promocionen sense deixar de banda el llançament d’esdeveniments lligats a les compres com les nits Vivand, l’Andorra Shopping Festival o el Black Friday. Unes accions que han contribuït els darrers dos anys a aturar la davallada amb un creixement al voltant de l’1% de les entrades d’excursionistes*. No obstant això, som molt conscients que el sector comercial no es recupera al ritme de la resta del sector turístic tot i la millora de les economies veïnes. Per això vàrem decidir impulsar el Pla Estratègic del Turisme de Compres a l’inici d’aquesta legislatura, ara ja en fase d’implementació, i que estem convençuts que contribuirà a la recuperació del sector els pròxims anys.

Per ser atractius davant uns turistes cada cop més exigents cal invertir permanentment a millorar les infraestructures, en promoció, en comercialització, en esdeveniments i en coneixement del client. Una part important de l’increment de pressupost s’ha dedicat al patrocini d’esdeveniments esportius i al Cirque du Soleil, unes iniciatives que ens han portat per primer cop a rebre més d’un milió de turistes el darrer estiu. Què hauria passat si no ho haguéssim fet? Crec que està plenament justificat l’increment del cost de les polítiques turístiques per habitant o del cost de captació per turista, és el preu a pagar per ser competitius, per diferenciar-nos i ser atractius en un entorn cada cop més globalitzat on països dels cinc continents esmercen grans esforços per captar turistes.

Un dels pilars de l’estratègia d’Andorra Turisme durant aquests darrers anys ha estat atreure clients llunyans: russos, britànics, portuguesos, holandesos, belgues i israelians són els més significatius. Una tipologia de client més benestant i que genera valor afegit al nostre turisme. Ho hem fet molt sovint a partir d’operadors turístics, però això no és sinònim de turisme de baix cost, i dissenyant una comunicació per atreure aquests segments amb l’objectiu de vendre un país amb uns serveis i unes activitats de qualitat.

Cal ser conscients que els preus baixos que s’han practicat aquests darrers anys no són el resultat del tipus de clients que hem captat, sinó d’un excés en l’oferta de llits que ha crescut més que les entrades de turistes. Això ha estat provocat pel creixement de l’oferta d’apartaments per a turistes i de les plataformes de contractació per internet d’aquests apartaments, un creixement que sense dubte es frenarà amb la nova reglamentació del sector dels allotjaments turístics que estem implementant. Aquests preus baixos també són el fruit d’una greu crisi econòmica que ha reduït el poder adquisitiu de la classe mitjana europea, molt més sensible al preu que abans. Una classe mitjana que és la que majoritàriament visita Andorra i que de baix cost no en té res. A més, és ben sabut, tal com afirma la Unió Hotelera, que des de ja fa dos anys es van augmentant progressivament els preus dels hotels del Principat, una conseqüència lògica de la consolidació del creixement de les entrades de turistes que esmentava al principi.

Senyors de SDP, per tot el que acabo d’exposar, els he de dir, mal que em pesi, que en relació amb la política turística de DA no han entès res.

*Font: departament d’Estadística del Govern d’Andorra. El període anual s’ha calculat de desembe de l’any anterior al novembre de l’any actual.