Benvinguts excursionistes

Benvinguts, benvolguts, apreciats, desitjats, somiats, esperats excursionistes: entreu en terra andorrana i moveu-vos-hi a gust. Agafeu la motxilla i amunt, fins al cel blau i l’horitzó de pics i de serrats. Respireu!, respireu l’aire de la muntanya, respireu el batec de la seva eternitat. Camineu, com millor us plagui, a ritme d’isard o a pas maimó. Mireu les raconades i albireu les llu-nyanies de l’altra riba. Contempleu com el sol es pon o com es lleva matiner. Esmorzeu el vostre entrepà de truita, de fuet, de formatge, del que sigui, del que us agradi, mentre comenteu amb qui us acompanya la ruta que teniu per davant. Esmorzeu en solitud l’esmorzar, mentre penseu endins vostre quina és la sort de poder trescar per la pell de la terra andorrana. Dineu, ja amb unes quantes hores a l’esquena, de carmanyola o d’entrepà o, si escau que feu travessa en pujada i baixada, d’un vessant a l’altre de vall, al restaurant que preferiu, que en trobareu sens falta. Bereneu –costum aquest en franca decadència però molt sa– perquè el berenar és el moment de la calma, de l’aturada momentània, fugisser, però car­regat amb la saviesa del dia i amb la saviesa dels anys. És per això, que a l’hora del berenar, la motxilla sembla que ens pesa una mica més que a l’alba. És pel bagatge après en les hores d’excursió i pel record d’altres ja fetes i assaborides de vell antuvi. I sopeu, quan arribeu al refugi on sabeu prou bé que a part del jaç reparador hi trobareu la sopa a taula i el caliu de la llar. Mentre feu l’excursió, mentre sigueu d’excursió, mentre aneu d’excursió, saludeu els qui venen en sentit contrari i si escau de trobar altres excursionistes en la vostra mateixa direcció, potser més cansats o defallits que vosaltres, feu un moment de repòs i a més de la salutació, deixeu anar les paraules justes per mostrar el toc d’humanitat i de companyonia que l’excursionista sempre porta reservat i ben endins del cor per si fa falta. Si cal, oferiu l’ajut o l’escalf, que a vegades el cansament, amb una paraula, amb un alenar serenament amic, s’esvaeix i els sentits de seguida reprenen el vigor. I quan sigui el vostre cos, les cames pesades, l’encaparrament, qui us demani un toc a l’espatllla per continuar, penseu en altres jornades excursionistes, en altres companyies, en camins diferents que un dia us van resultar també costeruts o de mal baixar, perquè en el record de les superacions i dels mals tràngols, sempre hi ha un bri d’esperança i de força que et fa tirar endavant. Quan acabeu l’excursió en ter­ra andorrana, o les excursions si en dies successius en feu més d’una, tingueu ben present que sou en un país de muntanya on la pràctica de l’excursionisme es pot fer amb tots els al·licients que li són inherents. Vull dir, que a les valls andorranes, a més de calms i crestes, de boscúries i de rierols i rius i estanys i fonts de bones aigües, hi trobareu les romanalles antigues de l’art romànic, senyal de país habitat i transitat de segles. També us abelliran els racons més antics dels pobles i sobretot l’escampall de cortals i de bordes i de cabanyes, testimoni massa mut pel que voldríem, però allà hi són, de l’agricultura i ramaderia. Sort que vindrà un renovellament del treballar la terra i del pasturar i aleshores els cortals solitaris i les bordes més enlairades ens faran la rialla obrint i tancant gaials. I a un pas de tot això, l’oferiment de l’Andorra comercial i lúdica, de les termes i del dring cultural i vital. Sigueu benvinguts a Andorra, excursionistes, com ho són als Alps i a la resta de la serralada pirinenca. Però no us sobti, no us sentiu estranys, i sobretot no en feu cabal, si llegiu a la premsa o escau de sentir les notícies a la televisió, sobre les dades de turistes que van passat per Andor­ra l’any passat. Hi ha el mal costum, per part dels ministres del Govern de torn, d’anomenar els turistes que no fan nit al Principat, “excursionistes”. Sí, tal com de malament sona. I més malament encara sona quan això vol donar a entendre que qui no es queda a dormir és, per dir-ho ras i curt, un pelacanyes. I això és una pena, una manera incorrecta d’etiquetar el turista que no fa nit a Andorra. Tan senzill que és dir: turistes que pernocten i turistes que no pernocten i acabar amb aquesta denominació, “excursionistes”, que res té a veure amb els excursionistes de debò, que fan excursions de lleure o més de caràcter esportiu per les muntanyes. Tant de bo en vinguessin a milers d’excursionistes a Andorra, atrets pels indiscutibles valors paisatgístics pirinencs! Nota: la queixa reiterada cada cop que es fan públiques les estadístiques de visitants, en anomenar “excursionistes” els turistes que no fan nit al país, fa anys que la repetim. Potser algun dia serà escoltada. Mentrestant, així queda dit.