El pas de Tresponts

Amb la desviació provisional a l’alçada de l’indret on hi haurà la boca sud, la que dona a Organyà, podem dir que les obres per foradar el túnel de Tresponts són a punt de caramel. Des dels primers treballs d’adequació de les plataformes, encetats ara fa tres mesos, ja està tot llest per començar a barrinar la penya, dura com el pes del temps en què el Segre, abans de tenir nom, fa que baixa llepant els espadats que s’alcen a banda i banda. Milions d’anys, en temps geològic, i milers d’anys, segles, si mesuren aquest temps amb la mida humana. Els caçadors i pescadors prehistòrics, que habitaven les balmes i esplugues dels replecs de cada riba, miraven de fer de l’estret de Tresponts un indret on poder fer baixar cabres i cérvols, isards i óssos, acarrerant-los per les tarteres i fent-los tirar avall en estampida, esverats, saltant i rodolant per les tarteres fins arribar al caire de la llera del riu i esbalçar-s’hi sense poder evitar la caiguda.

Els crits dels prehistòrics, de veu forta, ressonaven als cingles i els brams de les feres, en saber-se empaitades, es barrejaven amb la remor del riu. En caure, se sentia un patum, una panxada, senyal que el cos arribava a l’aigua en salt moltes vegades mortal. La colla que esperaven més avall, a la sortida de l’estret, just sota on ara es començarà a foradar el túnel, només havien d’esperar que les corpentes arribessin a la barrera de troncs que havien fet per retenir la tan preuada caça, de la qual en tindrien aliment, pell per vestir-se i abrigar-se, ossos per a fer eines i punxons i també collarets de guarniment.

Després dels primerencs homes prehistòrics, que a banda de caçar estimbant animals de quatre potes, també pescaven truites i anguiles, i agafaven crancs de riu, van arribar les primeres comunitats estables, aplegats a les terrasses que queden entre l’estret de Tresponts i Organyà. Cabanes de fusta, majorment, i algunes de pedra, van ser habitades per les tribus indígenes fins a l’arribada dels romans, que van emplaçar una vila on ara hi ha el nucli antic d’Organyà. Serviria aquesta vila per reposar per tal d’emprendre o després de fer l’etapa per salvar el pas de Tresponts, passant pel Vilar de Cabó, enfilant-se –per enginyós camí que encara podem fer– al coll d’Ares i baixar cap a la Reula, per ser altre cop a la ribera del Segre. Però els romans eren homes de ponts i afrontaven la seva construcció amb ganes i delit. En van fer dos, el que anomenem pont Vell, el primer pujant des d’Organyà, ara visible només en les arrencades dels estreps, i el pont del Diable, més a la vista i trencat, a mig estret, el més conegut per ser l’indret on Sant Ermengol, mil anys després dels romans, va enxampar, esperant-lo de nit, el dimoni que li ensorrava l’obra del pont feta de dia. En queda el record llegendari allà sobre: la pixarada del diable, estacat aquest pel sant bisbe. Els dos ponts romans permetien salvar el primer tram de l’estret, aigües amunt, fins a davant de la desembocadura del riu de la Vansa, on s’establiria un primer cenobi, tardoantic, anomenat Sant Iscle de Centelles, per passar a ser després conegut com a Sant Andreu de Tresponts. Ja no calia passar per la collada d’Ares, però sí encara fer el tirapits de sol i rocs del Solà de la Piula. Aquí un altre cop Sant Ermengol seria reconegut i recordat per acabar de fer possible passar seguint el riu, quan construiria el camí dels Pontarrons, conegut també pels vells com a caminet de Sant Ermengol. De fet, sí que és un caminet, que suporten uns pontarrons atrevits i bells, però un gran pas, definitiu fa mil anys, per poder baixar de la Seu cap a Organyà passant per l’estret de Tresponts sense haver de fer marrada costa amunt i avall.

Amb el túnel que un cop sigui fet ens farà perdre de vista els penyals i les altes i acanalades ribes de Tresponts, la millora serà comparable a la que Sant Ermengol va propiciar. Quan sigui fet, també serà hora de posar els noms que toquen als tres túnels que hi haurà. El més petit, anomenat ja malament, dit túnel de Tresponts, hauria de ser túnel de Sant Ermengol, per la capella que hi havia, propera on hi ha el pilaret de Sant Ermengol, capella enderrocada en obrar la carretera els anys vuitanta del segle XIX, quan hi passà mossèn Cinto Verdaguer.

El túnel que ara es comença a foradar, aquest sí que serà el de Tresponts. I el de més amunt, obrat a primers d’aquest segle, mal anomenat túnel de Montan de Tost, ha de tenir el nom del pas dels Pontarrons, que és el que realment salva, és a dir, túnel dels Pontarrons.