Parlar i escriure clar

Parlem i escrivim massa de pressa. De vegades, en el nostre afany de fer les coses a l’hora cometem errors que poden ser merament anecdòtics o, en determinats moments, catas­tròfics.

Quan un escriptor o un diari fiquen la pota ens queda el remei de recórrer a la fe d’errates, o si no és gaire greu, no fer gaire soroll, deixar-ho córrer i la pròxima vegada posar una mica més d’atenció.

D’exemples n’hi ha molts. La setmana passada parlava del llibre Sapiens i en reproduir una frase del seu autor, Harari, vaig escriure: “Totes les societats es basen en jerarquies, però necessàriament les mateixes jerarquies.” Si es pensa bé, la frase és redundant i no té gaire sentit, perquè conté un error de transcripció; la frase original era aquesta: “Totes les societats es basen en jerarquies, però NO necessàriament les mateixes jerarquies.” El sentit de la frase canvia totalment. N’hi ha prou d’oblidar un signe de puntuació o un adverbi per voler dir una cosa o una altra de ben diferent.

Més dramàtic resulta el cas de la noia holandesa de disset anys que va morir l’estiu passat a Cantàbria en llançar-se al buit des d’un pont on es practicava el salt lliure. Activitats d’aquest tipus comporten una dosi mol important de risc i les persones que s’hi dediquen, així com les instal·lacions, haurien de tenir uns requisits estàndards de seguretat.

En el cas que ens ocupa, la noia va confondre “No jump” per “Now, jump”. No pretenc jutjar ningú en un cas tan complicat i en una desgràcia tan gran, però segurament més enllà del llenguatge hi hauria d’haver unes mesures de seguretat i la impossibilitat de saltar fins que la persona estigui realment preparada. La malaurada víctima devia estar nerviosa, segurament amb por i probablement això li va costar la vida.

I es pot aplicar aquesta circumstància a tots els esports de risc. Sempre hi ha situacions que ens posen en un moment difícil. Però prevenir sempre és la millor solució. Durant molts anys s’ha esquiat sense casc, però ara hi ha més gent a les pistes i la pròpia seguretat hauria de ser el més important. Activitats com fer excursions a cavall haurien d’exigir certs coneixements abans de muntar un animal sense cap tipus d’experiència, per molt manso que sigui el cavall en qüestió. I podríem seguir una bona estona.

Els altres, els error amb què he començat la columna, afortunadament no acostumen a provocar grans desgràcies.

Per acabar i deixar bon regust de boca, alguns titular de premsa, marca no t’hi fixis. “El titular de turismo vuelve al trabajo tras morir casi ahogado” i “Mañana empieza la huelga de médicos y enfermos”. “Un avión español se estrella en Turquía por tercera vez en lo que va de año.” I l’ultima, publicada fa uns anys a El País: “Fallece por segundo día consecutivo una mujer de 103 años.”