Josep Pla i 'Coses d'Andorra'

No fa gaire si volies consultar una publicació periòdica antiga havies d’anar a una biblioteca o arxiu i consultar l’hemeroteca. Et portaven el volum sol·licitat i si t’interessava algun escrit havies de fotocopiar-lo o escanejar-lo. Ara vas a un arxiu i et diuen que “no es pot consultar ja que ara ja hi pots accedir per Internet”. Això em va passar fa poc, quan volia consultar el setmanari Destino, de Barcelona, per a un tema determinat. A través d’ARCA (portal d’accés obert que inclou publicacions periòdiques representatives, impulsat per la Biblioteca de Catalunya) hi he pogut accedir i imprimir des de casa mateix les pàgines que m’interessaven. Però a més de la informació que m’interessava hi trobo que al Destino del 7 d’octubre del 1972 hi ha un escrit de Josep Pla que, a la seva secció de Calendario sin fecha, parla de les Coses d’Andorra (en castellà, of course!), que em permeto traduir i comentar.

Sempre és agradable i interessant llegir o rellegir Josep Pla. Persona culta i observadora que va tenir el do de deixar escrites cròniques, biografies, impressions que els lectors agraïm i que ens permeten conèixer aspectes de la història, dels seus personatges o de paisatges. Pla comença el seu escrit dient: “Malgrat que aquestes valls constitueixen un país tan petit, es pot afirmar que a Andorra hi ha de tot. Andorra té escut, té bandera i té himne.” I, pel que ve i diu, a continuació veiem que Pla era un gran enamorat d’aquest país pirinenc. “L’escut d’Andorra –diu– és preciós i atès que soc un admirador de Casa de la Vall, no solament perquè és el símbol de l’autoritat popular, sinó perquè és un edifici que no pot dir-se que sigui insignificant, com tampoc pot dir-se que no sigui seriós i sever”, i continua analitzant l’edifici i l’escut i afegeix que “un escut és un conjunt de signes i de símbols. El d’Andorra és abundant”. I segueix l’anàlisi dient que “els heràldics diuen que l’escut d’Andorra té la forma que en diuen esquarterada, o sigui que té quatre parts o compartiments. Els dos compartiments superiors contenen –segons Pla– quan es mira a l’esquerra, la mitra i el bàcul del Copríncep eclesiàstic, o sigui del senyor bisbe de la Seu d’Urgell, i el de la part oposada les tres bar­res roges sobre fons daurat de l’escut dels comtes de Foix. A la part inferior hi ha, a l’esquerra, les quatre barres, sobre fons daurat, de Catalunya i, a la dreta, les dues vaques de Bearn amb collar i esquiles de plata”. “Conté, doncs, els dos símbols més notoris dels Coprínceps primitius, el bisbe i el comte de Foix, família que es va unir a la casa de Bearn i després a la de Navarra i per això –conclou Pla– Enric IV, que té fama d’haver sigut un rei tan bo, fou rei de França i Copríncep d’Andorra, com a hereu dels comtes de Foix”.

Com veieu Pla ens fa tota una lliçó d’heràldica. Era un pou de saviesa i un gran comunicador. I continua amb l’escut d’Andorra i diu que al peu del mateix hi ha la inscripció següent: Virtus Unita Fortior, que traduïda a la nostra llengua diu: “La força, unida, és més forta”, frase que ha de ser considerada memorable en tots els aspectes. “Succeeix però a vegades que aquesta classe de frases rutilants s’obliden o es desconeixen simplement. Els andorrans –diu Josep Pla– l’han seguit i espero que la continuaran seguint.”

I també parla de la bandera d’Andorra, de la qual es declara un fervent admirador. Diu Pla que “Andorra té bandera, que, per cert, és bellíssima. La bandera és una combinació de colors que formen el distintiu d’un país. Els colors de la bandera d’aquestes valls són tres: el blau, el groc i el roig, col·locats verticalment. Sobre el color central, que és el groc, hi ha l’escut d’Andor­ra”.

La divisa del país –segueix Pla– és una figura simbòlica amb la llegenda que l’explica. La divisa d’aquest país comprèn la següent inscripció: “To-goy se gausaus”, que significa, traduïda: “Toca’m si goses.” I afegeix que la divisa d’Andorra “és molt semblant a la dels comtes de Foix” que vol dir el mateix.

“Andorra –afegeix Josep Pla–, que històricament parlant té un mil·lenni d’existència, no ha tingut himne fins als primers anys del segle que està transcorrent (XX). L’himne d’Andorra és una història del Copríncep Benlloch i Vivó, Copríncep valencià, robust i massís, home d’acció molt viral, ros i actiu, que ha deixat un record extraordinari als andorrans, fins al punt que li han erigit un monument a Andorra la Vella.”

També parla de la lletra de l’himne andorrà, de la qual diu que “fou escrita pel príncep Benlloch i la música fou composta per mossèn Marfany, andorrà, fill de Sant Julià de Lòria”.

L’escrit Coses d’Andorra continua parlant de la lletra de l’himne, de l’incendi del santuari de Meritxell, del Copríncep Benlloch i Vivó gràcies al qual es va acabar de construir la carretera que travessa el Principat de nord a sud: de la Seu d’Urgell a Soldeu i el Pas de la Casa.

I Josep Pla acaba el seu escrit que avui hem recuperat dient: “Si els viatgers antics tornessin avui de l’altre món i poguessin visitar l’Andorra actual els semblaria trobar-se en un altre país; el color negre dels interiors de les cases i la irritació dels ulls a causa del fum de la llenya fa temps que ha passat i avui sembla una llegenda.”