817 morts inútils

Aquest mes de maig ETA (Euskadi Ta Askatasuna, que vol dir País Basc i llibertat), organització basca armada i clandestina, ha anunciat que dissol definitivament la banda. Una organització que es defineix com a socialista i independentista que fou fundada amb l’objectiu de la creació d’un Estat basc (País Basc i Navarra) independent de l’Estat espanyol i de l’Estat francès.

Al llarg de la seva història ha assassinat un total de 817 persones (País Basc, 547; Comunitat de Madrid, 121; Catalunya, 55; Navarra, 40; País Valencià, 5, i altres, 49) de les quals 339 eren civils i 478, policies i militars.

L’abril del 2018 va fer públic un comunicat on anunciava la seva dissolució. I, cosa inusual d’aquesta banda terrorista, ha demanat perdó a una part de les víctimes que va causar. Ni al final no ha estat capaç d’entonar un mea culpa i demanar perdó a totes les víctimes i als seus familiars.

Nascuda durant el franquisme, va gaudir de molt suport al País Basc i una aurèola mítica entre alguns sectors antifranquistes. Però la seva espiral d’atemptats, segrestos i extorsions, per una banda, i una eficaç tasca de la policia espanyola i francesa, per l’altra, han acabat extirpant aquest càncer dins d’un sistema democràtic on la violència i l’assassinat no hi tenen cabuda.

És cert que durant la transició després de la mort del dictador Franco (20 de novembre del 1975) ETA, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i altres grups separatistes bascos i navarresos van rebutjar la Constitució espanyola (1978), i al País Basc els vots favorables van ser minoritaris, per entendre que aquesta no reconeixia els drets nacionals. No van acceptar el principi bàsic democràtic de reconèixer i acceptar la globalitat de la votació. I si volen imposar canvis cal fer-ho per la via democràtica, sumant més vots que els altres. Mai per l’extorsió, la tortura i el crim.

És una bona notícia que un dia d’aquests es porti a terme la dissolució d’ETA. Esperem que definitiva. El franquisme –règim dictatorial i repressor– va, en certa forma, legitimar la tasca d’aquesta banda separatista i molts atemptats van ser justificats o aplaudits entre sectors antifranquistes. Però un cop Franco va desaparèixer i amb ell el règim autocràtic, Espanya encetava el camí de la transició i llavors la banda terrorista ETA s’havia d’haver dissolt també. En un règim democràtic no hi té cabuda l’assassinat, l’extorsió i el segrest.

Amb el pas del temps –detencions, morts i empresonaments– ETA ha anat evolucionant i ha fet seves demandes per a una solució pacífica del conflicte amb plataformes com l’Alternativa KAS i l’Alternativa Democràtica per a Euskal Herria, que reclamen el reconeixement del dret a l’autodeterminació per la via democràtica.

Fins i tot bisbes bascos i navar­resos, sumant-se al darrer comunicat d’ETA, han demanat perdó per les seves “complicitats” amb la banda terrorista, la qual havia trobat aixopluc a més d’una església, parròquia o confessio­nari.

ETA desapareix però resten centenars de presos que purguen els seus crims a les presons espanyoles, lluny de casa seva. L’apropament dels presos etarres a les presons basques és ara el cavall de batalla dels familiars –unes altres víctimes col·late­rals– i simpatitzants ideològics que omplen els carrers a Bilbao cada vegada que s’ho proposen.

Quan s’hagi dissolt ETA definitivament quedaran encara per esclarir prop de 300 crims del total de 817 que van cometre. Seria aquesta, a part de lliurar l’arsenal d’armes, una mostra definitiva de la voluntat de reparar el mal causat, aclarir com i qui els va cometre. I demanar perdó per tots els morts que han causat.

Hauran de passar algunes generacions per oblidar o relativitzar els crims, el terror, el malson i l’alteració de la vida quotidiana que van causar al llarg de mig segle. I és humanament comprensible que algunes persones encara no puguin perdonar la pèrdua d’éssers estimats. L’assassinat de persones (guàrdies civils, militars, civils) no té cap justificació en un sistema democràtic com és l’espanyol d’ençà del 1976 integrat a la Unió Europea.

Quan anunciï la seva dissolució serà una gran notícia. Un punt final d’una banda terrorista, ETA, que mai havia d’haver existit.

Un record per als 817 morts que han quedat pel camí.