La cullera del Joan petit

Andorra va viure diumenge passat tota una jornada dedicada a allò que en diem una bona causa. Vingudes d’un llarg nombre de localitats catalanes i d’Alca-nyís es van aplegar i van ser acollides al Principat prop de dues mil persones, pares i mares acompanyant els seus fills i filles d’edat entre els 3 i 6 anys. El motiu de la trobada era celebrar la 18a festa-torneig Joan Petit nens amb càncer, que des del 2001 ha tingut lloc cada any en una població diferent. La festa va néixer per la voluntat dels pares del Joan, un nen que va estar malalt de càncer des dels dos anys fins a prop del sis, quan la malaltia el va vèncer, de fer possible la il·lusió de nens petits com el Joan de jugar un partit d’hoquei sobre patins, l’esport que ell tenia al cap de jugar-ne partits, com veia fer al seu pare, que també hi jugava. Així que ja des de la primera festa-torneig l’any 2001, al Palau Blaugrana, fins aquest mes de maig a Andorra la Vella, cada any nens i nenes d’hoquei base, de l’escoleta, entre 3 i 6 anys, han pogut jugar, més que competir, formant una trentena d’equips i també participant en altres activitats lúdiques i educatives, per tal d’enfortir els llaços de convivència i amistat, amb el rerefons de la divulgació del coneixement del càncer i la sensibilització envers els que el tenen i el suport als seus familiars. La Fundació Amics Joan Petit Nens Amb Càncer, que ha estat l’organitzadora juntament amb l’Andorra Hoquei Club, ha tingut la col·laboració del Govern d’Andorra, d’Assandca (Associació Andor­rana Contra el Càncer), de la Federació Andorrana de Patinatge, d’Andbank i d’Albert Llovera com a padrí del torneig. Els diners recaptats en la rifa solidària i altres actes que van tenir lloc durant la jornada, es destinen íntegrament a la recerca, investigació i coneixement del càncer infantil en hospitals i instituts especialitzats, ja que l’estructura de la Fundació Amics Joan Petit funciona totalment amb caràcter de voluntariat. Concretament, aquest any es destinaran a la investigació dels tumors cerebrals que desenvolupa un equip de recerca de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona i també, coincidint amb l’Andorra a Taula, la Fundació Joan Petit publicarà un llibre amb consells de nutrició per a malalts de càncer. Aquesta publicació aplegarà receptes de cuiners de renom de Catalunya i Andorra i anirà acompanyada d’un altre llibre, que versarà sobre les set disfuncions que es tenen quan es rep un tractament per càncer.

En acabar la jornada al Poliesportiu d’Andorra, que va resultar molt emotiva i viva, tant pels 400 components dels equips com pels acompanyants –d’aquelles vivències que ens marquen en positiu a la vida– el ministre de Salut, Carles Álvarez-Marfany, sota la mirada del gegantó Joan petit, que va d’hospital en hospital i ara és al de Nostra Senyora de Meritxell, va rebre “la cullera del Joan petit”, una cullera de fusta que és el símbol que ens recorda aquell nen, el Joan, que avui tindria 23 anys. La cullera que ell, a l’hospital, feia servir per jugar a hoquei, damunt la taula, com si fos l’estic, imaginant que jugava un partit de debò. L’auca del Joan petit, que va escriure l’Anna Parés i dibuixar la Pilarín Bayés, ens ho explica: “La tauleta de dinar era la pista de jugar,/ una oliva o un paper per fer de bola anava bé,/ i amb el sèrum fent camí la cullera era l’estic,/ dos gotets les porteries, apa som-hi!, punteria!” Els partits del Joan petit viscuts a la seva habitació, quin missatge i quina força! L’auca, que la Pilarín va dibuixar en blanc i negre, la pinten els nens i nenes a les escoles en la festa-torneig i així li donen color, li posen els seus colors. I quan solquen la pista amb els patins, semblen moure’s com les orenetes, gràcils, laborioses, xiscladissa i vida.

El pare del Joan petit, el Joan Torner, va als hospitals a visitar nens amb càncer i els porta, perquè el tastin, most flor de raïm xarel·lo de conreu ecològic del celler Pere Llopart, de Subirats, que col·labora amb ampolles solidàries. És la beguda amb què poden brindar els passos, els graons que guanyen en la seva malaltia. De ben segur que la dolçor del most els conforta i els anima en el seu món que viuen minut a minut, desgranant la vida, com va viure el Joan petit al costat dels seus. Per molts anys Amics de Joan petit, i gràcies per la vostra tasca i presència a Andorra.