Ai, democràcia!

Em miro amb perplexitat l’evolució de l’actitud de Demòcrates per Andorra cap a qui no pensa com ells, i a parer meu, cada dia enterboleix més el concepte de democràcia. Són els mateixos que es vanaglorien suposadament de la política d’abans, sense crispació diuen, però que en el fons el que pretenen és un suport cec i mut a les seves accions amb una oposició únicament present per aplaudir-les.

Qui hagi seguit les últimes sessions parlamentàries haurà sentit, com jo, afirmacions en boca de ministres i consellers de la majoria que m’han sorprès, sincerament, perquè no les esperava. Les nostres intervencions i la utilització de mitjans parlamentaris que ens permeten les eines democràtiques, les han titllat d’enterboliment a la tasca del Govern, de voler quota de micròfon o bé d’actuar únicament per fer “política” i buscar benefici de cara a les pròximes eleccions.

Em preocupen aquestes paraules en una època en què la política no està en la seva millor imatge a ulls d’alguns ciutadans i que es tradueix en molta abstenció a les urnes. Per aquesta raó, vull dedicar un moment a l’afirmació recurrent per part de DA de parlar de manera despectiva que alguns estem al Consell General per fer política.

Segons el diccionari de la llengua catalana, política és “el conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”.

Els consellers del PS, certament, estem al Consell per fer política. No sabria dir què fan els de la majoria, si no és política, però això ja ho explicaran ells. Des del PS defensem la nostra visió d’Estat avalats pel suport de tots aquells ciutadans que ens van votar a les eleccions i que no són pocs (gairebé un 24%, recordo que DA governa amb un 37% dels vots) i fem el control parlamentari del Govern en relació a la seva gestió dels afers públics (article 50 de la Constitució Andorrana).

Malauradament, escoltant afirmacions dels seus ministres i consellers, queda palès que a DA no li agrada que fem la nostra feina constitucional. No els agrada que fem esmenes a la totalitat perquè segons les seves pròpies paraules entorpeix la feina del Govern. Estic estupefacta!

No els agrada que fem reserves d’esmena al plenari i així ens ho van fer saber en la sessió parlamentària en la qual es va votar la modificació de la Llei d’ordenació del territori.

Els molesta que demanem pròrrogues per poder analitzar correctament les lleis que hi ha en cartera, que recordo, treballem cada dia amb menys mitjans. Suposo que costa digerir que algú pugui qüestionar o revisar les lleis que presenten aquells que es van presentar com els millors de cada casa.

Quan marxes d’aquesta premissa traspua la consideració que poden tenir alguns cap a la feina dels altres, que per contraposició –en el seu pensament– estaríem per sota del que ells consideren el millor. Uuuuuffff!

Tanmateix, hi ha alguna excepció, és de justícia reconèixer-ho!

Malauradament, la seva autodefinició coixeja una mica i la realitat ho demostra, ja que estem acostumats a veure com s’aproven lleis mal tancades, poc reflexionades i fins i tot amb errors, fàcilment esmenables si ho revisa seriosament el Govern i els 15 consellers de la majoria, que recordo, són iguals en drets i deures que els de l’oposició (articles 50 i 53 CA) i que per tant, també tenen l’obligació de controlar el Govern.

Diverses vegades hem tingut aquest debat en comissions legislatives havent de recordar als consellers que qui té l’última responsabilitat en l’aprovació de les lleis són aquells que les validen amb el seu vot. No se m’enfadin, senyors de DA, no els sàpiga greu que els ho digui, però moltes vegades sembla que això no ho tinguin massa clar.

En la sessió en la qual DA va tombar l’esmena a la totalitat sobre el suplement de crèdit de l’AREB en vam tenir un exemple concret. El company Pere López havia transmès uns dies abans una informació que havia rebut de Govern a tots els consellers generals, sabent que aquests no tenien aquesta informació i que podia ser transcendent per al debat del suplement de crèdit.

Va ser molt edificant –o no– escoltar el que va dir el president suplent del grup parlamentari de DA. No es va posicionar sobre el contingut de la informació rebuda, però va dir alt i clar que com que venia de qui venia ni s’ho havia mirat. Així, tal com ho estan llegint! Va quedar clar que el que se’ls va dir aquell dia no els va agradar. Dues majories absolutes els han fet integrar profundament una forta sensació d’impunitat en relació a les seves accions i algun tic dictatorial.

Fugen d’estudi agafant-se en la forma i escapant-se del fons i sobretot, queda clar el seu rebuig a qui té l’obligació de qüestionar les seves accions quan toca, amb un clar menyspreament cap a l’oposició.

Senyors consellers i membres de DA, no tenen per què escoltar-me, i segurament no ho faran. Malgrat tot aprofito aquesta tribuna per a demanar-los esperit crític per a qüestionar-se o qüestionar les accions del seu Govern i també sentit comú i no ràbia, quan escoltin o treballin les nostres propostes.

Crec que és un moment important perquè tot ciutadà valori l’estat de la seva democràcia i estigui atent en relació a tot el que pugui passar en un futur.

*Rosa Gili, Consellera general del Partit Socialdemòcrata