De drets humans, dignitat i persones

Quan molts/es ens parem a pensar sobre quin tipus de societat estem construint és inevitable parlar, entre d’altres, del respecte, dels valors i dels drets humans. I si impliquem les administracions públiques en aquest procés hem de fer menció a les polítiques socials que s’estiguin implementant. De fet, ja ho diu la nostra Constitució que la igualtat és un principi d’inspiració de l’acció de l’Estat.

Però, on som i cap a on anem? Deixeu-me recordar que la societat és canviant. Alhora és flexible i dinàmica. I la seva realitat també ho és. De fet, podem comprovar com la societat andorrana d’avui en dia no és la de fa 50 anys i ho vam poder veure el 28 de maig passat, quan es van presentar, per primer cop a la història d’Andorra, els actes a favor de la no discriminació i de les mesures socioeducatives que el Govern ofereix a les persones LGBTIQ+. Concretament es van presentar les del 2016, les del 2017 i les que portem del 2018. Sens dubte una sèrie d’implementacions per a un acompa­nyament d’acció i prevenció que ajudi a millorar la dignitat de les persones en situació de vulnerabilitat, més enllà de l’orientació o de la identitat, i que tingui impacte en les diferents administracions públiques i privades.

Tal com es va parlar a la roda de premsa que van oferir el ministre Espot i la cap de l’àrea d’Igualtat, Mireia Porras, s’han anat implementant accions de prevenció i sensibilització. I en aquest darrer, de visibilització. D’entrada i en resposta a la Llei 6/2014 de serveis socials i sociosanitaris en què s’ha de donar solució a totes les persones que estiguin en risc d’exclusió social, el factor identitat de gènere pot ser una de les causes de vulnerabilitat social. El fet de pertànyer a un grup en risc pot enquistar situacions extremes de precarietat. Però l’Andorra del segle XXI no permet que ningú ho hagi d’estar per sentir-se un/a mateix/a. Ja no. És per aquest motiu que es va fa necessari crear sinergies entre el departament d’Afers Socials i el d’Ocupació. Però aquesta no ha estat l’única acció.

El consolat general dels Estats Units, concretament el seu departament d’Estat sobre la situació dels drets humans a Andorra, va publicar recentment el seu informe del 2017. L’organisme analitza i descriu l’estat saludable i les millores d’Andorra. Especialment les millores divulgatives sobre conscienciació, formació i visibilitat dutes a terme per l’àrea de Polítiques d’Igualtat. A més, destaca les modificacions fetes al Codi Penal especificant com a agreujant la discriminació per raó d’identitat sexual i per orientació afectiva.

En la visió transversal administrativa de la cultura democràtica i el respecte a la llibertat del Govern, ens trobem que la modificació de la Llei de Funció Pública i la Llei del cos d’ensenyament preveuran en el seu apartat de faltes molt greus “qualsevol actuació discriminatòria per raons de naixement, raça, color de pell, llengua, nacionalitat, origen nacional o ètnic, ascendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social”. Altrament, i seguint amb el tema educacional, les millores en l’aposta per un currículum inclusiu és totalment notori. Tant a l’aula com a fora. Els treballs en valors d’igualtat, democràtics i inclusius són els eixos del nostre sistema educatiu i els de la resta. I així ho constata i recull l’informe GALE (Global Alliance for LGBT Education) puntuant Andorra amb un 81 per cent, situant-nos al Top-10 dels 49 països avaluats en l’àmbit europeu.

Per altra banda, la modificació de la Llei del Codi de Relacions Laborals del 2008 també preveu tot tipus de famílies. És més, s’equiparen els drets de la família nuclear als de les famílies adoptives en el moment de demanar permisos. Un avanç que defuig de l’estigmatització i fa avançar Andorra. També, i no menys important, l’ampliació de les competències del Raonador del Ciutadà, que permet, des d’ara, tramitar les queixes per raó de discriminació en el sector públic i/o privat.

Vam poder participar en els treballs per al Llibre Blanc de la Igualtat per implementar i reflectir quin és l’estat d’Andorra en programes i serveis per a les persones LGBTIQ+ i començar a construir a partir de la realitat, com ho hem fet a la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Són molts els organismes que ens animen a seguir treballant, entre ells la SOGI (Sexual Orientation Gender Identity) Unit del Consell d’Europa o bé el reforç de l’informe de la universitat de Califòrnia que ens situa en el 5è lloc de rànquing mundial en respecte a les persones LGBTIQ+. I així ho farem, perquè tal com deia el ministre Espot al debat de polítiques socials del novembre del 2016 al Consell General, “Andorra ja no nega la diferència. Potencia el valor de la diversitat”.

*Carles Perea, Expert LGBTIQ+ Andorra