Equitat salarial de gènere? (I)

El 8 de març, Dia internacional de la dona, vaig participar en una taula rodona juntament amb l’Elisa Muxella (presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra), la Mònica Coste (membre fundadora de l’Associació de Dones d’Andorra) i la Vanessa Cortés (fundadora d’Stop Violències) per tractar qüestions relatives al mercat laboral des d’una òptica de gènere. El treball de preparació de les dades que vaig exposar va consistir en la posada al dia d’un altre més ampli fet amb motiu també d’una taula rodona sobre la mateixa temàtica l’any 2007. Les conclusions d’aquella conferència i d’altres sobre qüestions de gènere i feminisme es van recollir en una publicació molt interessant i recomanable editada pel comú d’Andorra la Vella sota l’encertat títol de Dona drets.

Abans d’entrar en l’exposició de les dades, em sembla escaient fer un breu incís en allò que vaig manifestar tant l’any 2007 com el passat dia 8 quant al fet que, al meu entendre, problemàtiques de tota la societat com les desigualtats de gènere, les dificultats que afecten les persones amb diversitat funcional, les discriminacions vers les persones homosexuals o les qüestions vinculades a la immigració i/o als residents són sempre, i en tots els casos, globals, influeixen en la qualitat de vida de tota la població i han de ser tractades i tingudes en compte per i des del conjunt de la ciutadania i no únicament des de persones que, per dir-ho d’alguna manera, formen part directa del col·lectiu objecte de tracte desigual.

La primera dada que ens serà necessària més endavant esdevé gairebé una curiositat pel fet que la població femenina se situa per sota de la masculina, contràriament al que és habitual en l’àmbit europeu. Cal assenyalar que en els 20 anys analitzats la població de dones ha passat del 47,5% al 48,9%, atansant-se de forma progressiva al 50% i reduint la diferència absoluta del nombre d’habitants masculins i femenins des d’uns 3.200 als 1.600 actuals. Aquesta situació té lloc principalment perquè hi ha homes treballadors vivint a Andorra amb la família al país d’origen.

En els quadres 2 i 3 es mostren, d’una banda, el percentatge de població assalariada per gènere i la seva vinculació amb el total de població. Del primer es desprenen importants conclusions, com ara que el creixement de la població assalariada femenina ha estat molt important en els darrers vint anys, passant del 44,7% al 49,4% i, per tant, arribant pràcticament al 50% del nombre d’assalariats. Una altra dada molt rellevant és el fet que el percentatge de població assalariada femenina (49,4%) és superior al que representen les dones en la població (48,9%), mentre que l’any 1997 la situació era justament a la inversa. Com es veu en el quadre la taxa femenina calculada com a percentatge d’assalariades / percentatge de població femenina, arriba al 101% quan era d’un 94% el 1997. Tot i que en aquest fet pot haver diferents factors que hi contribueixen, com ara els demogràfics o els cotitzants a la caixa dels autònoms, els fets que són innegables i dels quals no es pot dubtar són dos:

–D’una banda, que hi ha hagut una molt important incorporació al mercat de treball i que a dia d’avui són més els homes que no figuren com a assalariats que les dones que ho fan.

–I, de l’altra (i aquesta es tracta d’una dada que més endavant ens resultarà rellevant recuperar quan analitzarem les (dades) de la massa salarial), que el nombre de dones assalariades és –a final de l’any 2016– pràcticament equivalent al d’homes assalariats.

Un altre fet rellevant que s’observa és la reducció tant de població, com d’assalariats de gènere masculí, circumstància que és clarament contrastable en l’àmbit estadístic i que encaixa amb la crisi i davallada de llocs de treball al sector de la construcció.

En el quart quadre es presenta el percentatge de població assalariada juntament amb el percentatge de la massa salarial (suma total de tots els salaris percebuts al llarg d’un any) per gènere. S’observa fàcilment una diferència significativa d’entre 7 i 8 punts percentuals entre ambdues ràtios que si bé es redueix una mica continua sent important. En concret, la diferència passa de ser de 8,3 punts el 1997 i a 6,8 punts el 2016.

La dada més rellevant i significativa és la diferència entre el volum total de massa salarial per gènere; és a dir, el volum total de remuneracions percebudes pels homes respecte a les percebudes per les dones en un mateix any. Aquest volum ascendeix a 105 milions d’euros, 222 milions d’euros l’any 2006 i 130 milions l’any 2016.

L’any que permet avaluar millor la real diferència existent és la del 2016, ja que com s’ha exposat més endavant les dones significaven pràcticament el 50% del total d’assalariats (49,4%). Per tant, a un nombre d’assalariats pràcticament equivalent (18.514 homes davant 18.090 dones de mitjana al llarg de l’any 2016) les remuneracions dels homes superen en 130 milions d’euros les de les dones.

Si apliquem un coeficient cor­rector ajustant la diferència de volum d’assalariats, la diferència de remuneracions seria d’uns 114 milions d’euros, que suposa una remuneració global del gènere masculí que supera en un 30% la del gènere femení.

Per avui els deixo amb aquesta dada, amb aquesta realitat, que, sense cap mena de dubte, mereix una reflexió profunda.

“No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó que el tinguin sobre elles mateixes.” Mary Wollstonecraft, filòsofa y escriptora anglesa del segle XVIII.

*La informació ampliada es pot consultar a la web del partit, www.psa.ad

*Pere López, Conseller general del PS