Fa 100 anys

A l’article de l’1 de juny parlava de l’excepcional collita del 1918 fent referència a importants personatges nascuts aquell any i ara voldria recordar algunes anècdotes d’aquell moment.

Com que sempre m’he declarat un fervent admirador d’Igor Stravinsky, havia de parlar necessàriament d’una de les seves grans partitures, la Història del Soldat, escrita l’any 1917 però estrenada el setembre del 1918 al teatre municipal de Lausana. Una obra per a tres actors i septet instrumental inicialment pensada per recórrer Suïssa de manera ambulant. Si hagués d’escollir dues obres del rus, em quedaria amb la Història del Soldat i amb Les Noces. Que consti que no m’oblido els seus tres colossals ballets, en particular La consagració de la primavera, que, per primera vegada, es va veure i escoltar –amb escàndol inclòs– el 1913 a París quan Stravinsky treballava per als Ballets Russos de Serge Diaghilev.

Dos mesos més tard d’aquella primera audició de la Història del Soldat, Giacomo Puccini, a punt de complir 60 anys, estrenava El tríptic a la Metropolitan Opera House de Nova York, una col·lecció de tres òperes que el mestre de Lucca volia que es representessin juntes: Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi, la de la famosa ària o mio babbino caro que gairebé sempre escoltem de bis en els recitals de les dives d’òpera.

El 1918 també seria l’any que els Ballets Russos realitzarien una llarga i exitosa gira per Espanya que acabaria al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. De fet, ja havien actuat a la península dos anys abans convidats per dos aristòcrates que sabien que farien feliç el monarca Alfons XIII, al temps que la companyia fugiria d’una Europa enmig d’una devastadora guerra. D’aquella tournée hi ha anècdotes com aquella del compositor sevillà Joaquín Turina que dirigia l’orquestra on explica que, a Bilbao, la moral de l’època va obligar les ballarines a posar-se més roba, entre les quals Lydia Lopokova, la que seria esposa del cèlebre economista britànic John Maynard Keynes.

Avui no tinc espai, però un altre dia he d’explicar com es van conèixer Lopokova i Keynes aquell any 1918 i, de passada, la singular relació de l’economista nascut a Cambridge amb l’empresari i director dels Ballets Russos. També m’agradarà parlar del conflicte entre Diaghilev i la seva gran estrella Vaslav Nijinski a Barcelona en què va haver d’intervenir l’hàbil advocat Francesc Cambó, evitant que el genial ballarí entrés a la presó en ser denunciat pel mateix Diaghilev. A més a més, l’eminent lletrat català aconseguiria que Nijinsky es desvinculés definitivament dels Ballets Russos i, en conseqüència, de les pressions i assetjaments del seu dèspota examant.

Durant aquell 1918, el compositor Manuel de Falla i el coreògraf Léonide Massine treballaven plegats en el ballet El sombrero de tres picos que, amb decorats i figurins de Picasso, s’estrenaria el 22 de juliol de l’any següent al Teatre Alhambra de Londres sota la direcció musical del suís Ernest Ansermet en una brillant producció dels propis Ballets Russos que recolliria un clamorós èxit.

Algunes efemèrides més del 1918 relacionades amb els Ballets Russos serien la mort del compositor Claude Debussy, així com la inauguració de l’actual seu de la casa Chanel a la rue Cambon, número 31, de París, un carrer on havia viscut temporalment Stendhal. No oblidem que madame Gabrielle va ser molt amiga de Diaghilev i estreta col·laboradora dels Ballets Russos.

*Josep Maria Escribano Casaldàliga, Director artístic de la Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella MoraBanc