Arbres i baobabs

Llegeixo una notícia breu de l’agència EFE que parla dels baobabs, un dels arbres més estranys i antics del nostre planeta. Arbres que semblen plantats de manera que les arrels miren al cel. També li’n diuen l’arbre botella, pel seu ample tronc ple de nusos. Un arbre realment curiós que preocupava el Petit Príncep perquè un cop plantat a l’asteroide les seves arrels podien destruir-lo.

En la meva vida he vist uns pocs baobabs i sempre m’ha impressionat la seva força. Una forma que sembla sorgida d’una altra època. Són molt antics, i alguns exemplars poden arribar a viure més de dos mil anys. Els arbres mil·lenaris formen part del Patrimoni natural de la humanitat. N’hi ha molts escampats per tota la Terra, a Ulldecona trobem l’olivera més vella de la Península Ibèrica, amb una edat de 1.700 anys. Els arbres més antics del món tenen més de 4.000 anys. El Matusalem –bon nom– és una espècie de pi de les muntanyes blanques de Califòrnia i se li atribueixen 4.900 anys, i al Sarv-e Abarqu, un xiprer d’Iran, més de 4.000. Està bé quan ens trobem amb arbres mil·lenaris, abraçar-los, sols per agrair la seva longevitat.

Però retornant als baobabs, a l’Àfrica, el continent on se’n comptabilitzen més espècies, s’estan morint i no se n’acaba de saber la causa. Les primeres víctimes han estat nou d’entre els tretze baobabs més antics registrats, tots ells al continent africà.

A Sud-àfrica ha mort el baobab Platland, que tenia un tronc que superava els deu metres de diàmetre. A Zimbàbue, el Panke, que pels seus 2.450 anys és considerat com el més antic del món, i a Botswana, l’arbre batejat amb el nom Chapman, on el famós explorador David Livingston va tenir la mala idea de gravar les seves inicials. Ningú és perfecte.

L’escriptor Xavier Moret, que té publicats llibres tan interessant com Els àrabs del mar, un dels llibres de viatges més interessants que he llegit, i L’illa dels genis, que ens parla de l’illa de Socotra, explica en un altre llibre A l’ombra del baobab, la referència d’aquest últim llibre la llegeixo a la Viquipèdia, que qui s’adorm a l’ombra d’un baobab torna algun dia a Àfrica.

Pocs plaers hi ha al món com descansar sota l’ombra d’un arbre un dia d’estiu, sigui un baobab, un desmai, un pi o qualsevol altre. Ens parlen des del seu llarg silenci i a vegades permeten que ens adormim per explicar-nos històries des de les profunditats d’un inconscient més primitiu i ancestral que col·lectiu.