Assumir riscos

La por. Una emoció prou coneguda per tots que té la funció de protegir-nos davant de situacions amb un possible risc per a nosaltres, bé sigui físic o de qualsevol altre caràcter. Però, alhora, una emoció que ens limita i ens impedeix atrevir-nos a assumir riscos per tal d’aconseguir tots els nostres desitjos, objectius o propòsits definits a la vida. I és que constantment sempre som víctimes d’una lluita entre tot allò que volem i tot allò que sembla que perdem per aconseguir-ho. I és que tot i ser conscients que no volem mantindre’ns en el mateix lloc de sempre i una veu dins nostre ens crida a atrevir-nos a fer un pas per poder canviar la situació, tenim una altra veu, provinent de les nostres pors, que tracta de mantenir-nos a la zona coneguda, a la zona còmoda i segura, la coneguda per tots com a zona de confort. I realment sempre que prenguem decisions importants que d’alguna manera ens portin a assumir un risc, sempre apareixerà la veu de la por amb tot tipus d’arguments i justificacions per tal que no ens atrevim a fer el pas que volem fer. I si volem realment ser els nostres propis pilots i protagonistes hem d’aprendre a identificar les nostres pors, i combatre-les mitjançant la consciència d’allò que realment volem. I això, com és lògic, demana temps, pràctica i molt d’esforç.

En quantes ocasions hem volgut fer un pas definitiu en les nostres relacions de parella –per exemple– sabent que no ens fa cap bé i, finalment, tot i semblar estar convençuts, no hem pres la decisió? Les nostres pors i tots els seus arguments són els culpables de la indecisió, recordant-nos tot el conjunt de riscos que assumiríem si prenguéssim la decisió i inclús valorant totes les coses positives, que tot i ser reals, no són suficients, per tal de fer-les servir com a suport per endarrerir alguna decisió que conscientment ja estava presa.

I és que si volem combatre aquesta por, que ens manté dintre del que ja coneixem i ens fa veure que no és tan dolent com sembla, hem de ser plenament conscients d’allò que volem i hem d’estar disposats a assumir riscos. Perquè si em permeteu una reflexió, durant tota la vida sempre ens carregaran molt més la nostra motxilla emocional les coses que no vam fer i les decisions que no vam prendre que tots els possibles fracassos que haguéssim tingut. I si ens haguéssim atrevit a iniciar aquell negoci amb el qual somiàvem tant? I si haguéssim fet aquell viatge que sempre vam voler fer? I si ens haguéssim atrevit a dir-li a aquella persona tot el que realment sentíem?

Al final, com és llei de vida, ens hem d’esforçar conscientment per poder fer front a totes aquelles veus que faran que dubtem davant de decisions importants. I si voleu un consell, preneu sempre la decisió que més vagi d’acord amb qui sou vosaltres realment, i amb allò que desitgeu de tot cor. No deixeu que les pors siguin les protagonistes. Encara esteu a temps de lluitar per la vida que realment desitgeu. I si en llegir aquest article esteu dubtant entre fer una cosa o una altra davant d’una situació que us manté en neguit i no sabeu què fer, aleshores feu-ho. Sí, aquesta és sempre la resposta.

*Marc Romera, escriptor i coach