Bum-bum

Corre un vídeo d’aquells que es fan virals per Internet que té una bona dosi de tendresa i explica moltes coses sobre els nadons i els nens petits, sobre allò que més necessiten i com se senten protegits.

Diverses mares deixen els fills sols en una habitació, un nen cada vegada, i tanquen la porta. L’habitació és normal, però els nens en trobar-se sols, tinguin l’edat que tinguin, al cap d’una estona es posen a plorar o a fer cares que mostren una extrema preocupació.

L’experiment es realitza amb nadons d’uns vuit mesos, nens d’un any, i també amb nens de dos i tres anys. En tots els casos en trobar-se sols la reacció és similar.

Des d’una altra habitació on es pot veure els nens a través d’un fals vidre es connecta un micròfon al cor de la mare i es reprodueixen els batecs a l’altra habitació per un altaveu.

El resultat és sorprenent. Quan escolten el batec del cor, els nens deixen immediatament de plorar o de tenir por, i tots, sense excepció, es mostren tranquils i somriuen. Es veuen confiats i feliços. Ja no se senten sols.

Abans de néixer ens passem nou mesos al ventre de la mare. Estem tancats en un mar on ens sentim emparats i alimentats. No sé quin tipus de consciència tenim, però estic segur que si avui pogués escoltar el cor de la meva mare encara el reconeixeria des d’algun racó de la meva intimitat. Com oblidar-lo? Quin so pot existir més bell i segur?

Sempre que en algun moment de la vida escoltes un batec hi ha alguna cosa que et connecta a la vida...

Fa uns anys es va posar de moda, ignoro si encara es practica, el mètode del doctor Estivill per aconseguir adormir els nens. Se’ls deixava que ploressin unes quantes hores o nits i al final acabaven acostumant-se, queien rendits, i a partir d’aquella nit ja no ploraven en anar a dormir. Ignoro l’eficàcia del mètode i quants infants han passat per l’experiència... Jo tinc molt clar que m’hauria costat molt sentir plorar el meu fill durant tantes hores sense intervenir-hi.

Ara que s’ha demostrat la força del batec del cor, abans d’anar a qualsevol especialista, hom cercaria un bon tècnic de so que pogués gravar els batecs de la mare. Els meus ja són grans i no els fa falta; potser els que ara són pares ho poden provar amb els fills. Potser és una bona idea fer servir menys pantalles i més batecs.

En qualsevol cas, no hi ha res més emocionant que el bum-bum d’un cor.