Es l'hora de canviar

Amb certa freqüència, quasi bé un noranta per cent de la població sol en algun moment o un altre voler que les coses, pel motiu que sigui, canviïn per tal de solucionar una situació que o bé s’interposa entre nosaltres i els nostres objectius, o bé és un impediment constant per poder ser feliços. Però, què és el que realment provoca un canvi de situació? Un canvi de resultats? Un canvi d’accions? La nostra ment.

Hem de ser conscients d’aquest fet i mitjançant un continu esforç i pràctica utilitzar la ment com un aliat per aconseguir qualsevol cosa (d’això ja n’he parlat d’altres vegades). Però sembla que la gent, sent víctima dels seus propis patrons subconscients, com si del termòstat d’una habitació es tractés, sempre torna al punt on està programat inicialment. És per això pel que sempre acabem topant amb la mateixa situació o situacions similars al llarg de la nostra vida. Canviar els nostres patrons o hàbits negatius (entenem per negatius aquells hàbits que no ens ajuden a produir els resultats que conscientment desitgem) és una tasca costosa i constant que s’ha de treballar si realment volem un canvi de resultats. És desafiant, inclús. Moltes vegades les persones es donen fàcilment per vençudes davant de les dificultats perquè no saben com afrontar-les, i és estrictament decisiu que siguem perseverants i pacients i tractem de resoldre les diferents dificultats del nostre camí des d’un punt completament nou, que ens faci pensar i actuar d’una manera totalment diferent.

Tots podem canviar davant de les circumstàncies o canviar allò de nosaltres que ens limita i ens bloqueja per tal de continuar avançant i creixent. És fals allò que diuen alguns de “jo ja soc prou gran per canviar”, atès que tots tenim coses realment importants per a nosaltres, bé siguin desitjos, objectius, propòsits o inclús persones per les quals estaríem disposats a fer sacrificis, per tant és una qüestió de quant volem solucionar allò que se’ns presenta com una dificultat, quins són els riscos i beneficis que tindrem i quin és el preu que hem de pagar per aconseguir canviar aquella situació i obrir un nou camí per a nosaltres a través de les noves accions, solucions, respostes.

Sempre recordo que hi ha més persones queixant-se que tractant de trobar solucions. Sempre hi ha més persones que tracten de convèncer els altres dels seus desitjos o decisions en lloc d’assumir riscos i lluitar pel que volen. Sempre hi ha més persones que volen resultats ràpids que no impliquin esforços constants, que gent esforçant-se per trobar nous camins constructius per al seu propi futur. Així doncs, la pregunta que se m’acut fer és: realment volem canviar i assumir la nostra responsabilitat davant de la situació i tot el que això impliqui? O continuarem buscant que el temps passi i les coses canviïn per art de màgia? Les respostes, com sempre, dependran de cadascun de nosaltres.