El cas de l'avió MH17: impunitat criminal

El 17 de juliol del 2014 el vol MH17 de la companyia de Malaysia Airlines, amb 298 passatgers, que feia el vol Amsterdam-Kuala Lumpur, va ser abatut quan sobrevolava Ucraïna per un míssil del sistema rus Buk, disparat des del mateix país que estava sobrevolant en una zona controlada pels rebels russos. Es tracta de la brigada antiaèria 53 de l’exèrcit rus, que estava allà aquell dia. Aviat farà quatre anys d’aquell crim que no pot –per respecte a les víctimes– quedar impune.

Des d’un primer moment es va acusar els rebels ucraïnesos –pro russos–, però Rússia sempre ha negat qualsevol implicació. Ara, en una reunió del gabinet holandès el primer ministre, Mark Rutte, ha assenyalat Rússia fent-la responsable del paper determinant en el desplegament del sistema de míssils Buk. Rússia, Putin, sempre s’han negat a cooperar en la investigació.

Aquest afer posa sobre la taula el tema de la impunitat criminal amb víctimes innocents. No pot quedar impune que algú pugui disparar un míssil a un avió comercial i que no passi res. Per això el govern holandès, després de la investigació portada a terme (sense la col·laboració russa), acusa formalment el govern del Kremlin d’estar dar­rere de l’atemptat i demana responsabilitats criminals i reparacions financeres. Vladímir Putin, Rússia, ja ha parlat i com era previsible se’n renta les mans. No pot ser que 298 persones entre passatgers i tripulació hagin estat víctimes innocents d’unes disputes polítiques en les quals Rússia ha donat ales als rebels ucraïnesos annexionant-se la península de Crimea. I és que Rússia considera aquell territori dins de la seva zona d’influència i també de seguretat i per això en el seu moment no va dubtar a tensar les relacions Rússia-Ucraïna, o el que és el mateix, entre l’Europa de l’Est i l’Europa de l’Oest.

Les Nacions Unides haurien de prendre cartes en aquest afer, que si es deixa passar voldrà dir que qualsevol persona pot ser víctima innocent a causa de disputes a les quals és aliena completament. La investigació ha de continuar i si finalment es demostra que darrere hi ha Rússia cal exigir-li responsabilitats. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, ha demanat, de conformitat amb la resolució 2.166 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es passin comptes.

La Unió Europea també es troba implicada en l’afer i hom troba a faltar una major cohesió pel que fa a la política exterior. És cert que Rússia està sotmesa a sancions de la Unió Europea i també dels EUA, d’ençà de la seva annexió de la península de Crimea (recentment s’ha estrenat un pont per reforçar aquesta annexió on el mateix Putin, arrogant, va voler conduir el primer camió el dia de l’estrena). Una política de la UE, com dèiem, que sigui compartida per tots els 27 membres (26, sense la Gran Bretanya, la qual s’està aïllant i quedant sola). Rússia, amb Vladímir Putin al capdavant, és una gran potència, però arran de la caiguda del comunisme (1989?), quan era l’URSS, va quedar ferida de mort, amb l’orgull molt tocat, que amb el pas del temps intenta recuperar encara que sigui a costa d’atemptats criminals com el que estem recuperant.

Una Rússia a la qual no fa gaire, el març passat, el Regne Unit va acusar d’utilitzar gas nerviós amb l’intent d’enverinar l’exespia Serguei Skripal i la seva filla, a Salisbury.

No hi ha res a dir que hom vulgui situar el seu país a la primera línia de les potències universals, però mai aplicant el joc brut i menys encara atemptant contra persones innocents com les 298 del vol MH17 del qual estem parlant i que no en tenen cap culpa. Hom recorda molt bé aquells moments en què va passar el succés, que va donar peu que s’iniciessin les investigacions per part d’Holanda i Austràlia, dos dels països que tenien més ciutadans entre les víctimes mortals. Ja des d’un principi es va sospitar de Rússia, que estava darrere dels seus afins annexionistes d’Ucraïna, i també de les negatives del Kremlin. Ara, quatre anys després, la comissió internacional que ha investigat els fets ha arribat a la conclusió de la brigada antiaèria 53 de l’exèrcit rus. Una comissió amb membres de cinc països, Holanda, Bèlgica, Austràlia, Ucraïna i Malàisia, va arribar a la conclusió que un comboi de sis camions russos (amb les seves plaques d’identificació corresponents) va ser el que va transportar el míssil un mes abans del dia D. En el dossier hi ha, a més, identificades un centenar de persones que hi van participar.

I ara, què? Un cop la comissió ha arribat a la conclusió que dar­rere hi ha Rússia, quin ha de ser el proper pas?

El que no pot ser de cap manera és que aquest crim quedi impune. Les 298 víctimes ens ho demanden.