El valor d'un gran líder

Molt sovint, la dinàmica laboral que impregna la nostra societat actual andorrana divideix i classifica dins d’una empresa els que són els jefes i els que són els empleats. I qualsevol persona independentment de la seva feina professional pot pensar: “I tant! Com vols que es classifiquin els rangs dels treballadors d’una empresa?” Bé, jo el que dic és que hem de sortir d’aquesta filosofia que tracta d’inculcar que els treballadors venen a fer la seva tasca i els jefes a ordenar i dirigir. Aquesta és la trista realitat de moltes empreses, que es tradueix en una síndrome de Burnout permanent, en què els treballadors d’una empresa viuen amb estrès permanent perquè des de dalt en l’organigrama de l’empresa únicament se’ls ordena, se’ls mana i se’ls pressiona com si fossin robots que han de treballar constantment, sense cap pausa, per poder assumir els objectius fixats per l’empresa. Aquestes persones denominades jefes no entenen de cap tipus de lideratge, mostrant-se com a persones normalment fredes i mancades de l’empatia que hauria de tenir tot gran líder. I és que aquesta és precisament una de les diferències de les empreses que instauren dins seu amb els treballadors els valors que volen que els diferenciïn externament amb els seus clients d’altres empreses corrents. I és que un jefe tradicional fa ús de la seva posició jeràrquica dins l’empresa per tal d’ordenar i dictar sentència (si s’escau) fent ús del seu poder i instaurant la por entre els treballadors, a causa (potser) de la falta de certs valors o de la poca intel·ligència i gestió emocional.

Un gran líder ha d’entendre (i entén) que treballa amb persones, no amb robots, que treballa amb emocions, no amb peons, i que com més desenvolupada tingui l’empatia i es comuniqui assertivament (i no agressivament) amb el seu equip de treball, més possibilitat d’èxit tindrà.

A la nostra societat ja no val allò d’agafar algú per ocupar cert càrrec de responsabilitat només pel seu curriculum vitae. Cada cop més, les empreses entenen que els treballadors per poder donar el millor de si mateixos han d’estar plenament motivats, i en lloc de simples treballadors s’han de sentir una part imprescindible i fonamental de l’empresa. D’aquesta manera es fomenten els valors i els fonaments del que vindria a representar una gran empresa del futur.

La tasca d’un gran líder no només ha de passar per transmetre els objectius i les directrius que se li han donat, sinó també fer de filtre entre la direcció i l’equip de treball, entenent les responsabilitats de l’empresa. També, si cal, ha de posicionar-se no com una figura autoritària, sinó més com una persona d’accés, com una persona més de l’equip i com –en definitiva– una persona a la qual voler seguir.

Potser valdria la pena que comencéssim a entendre que els nostres empleats són, en definitiva, la cara de la nostra empresa, i molts treballadors que tenen precisament la responsabilitat de transmetre afinitat, bona comunicació, capacitat de venda, etcètera, que estan de cara al públic, si sentissin que se’ls valora i se’ls escolta –no sempre es necessiten recompenses econòmiques– molt probablement millorarien la seva atenció amb el client final, que és en definitiva qui decideix si escollir o no el producte que estem oferint.

Senyors empresaris d’Andorra, m’agradaria amb aquest article fer-los reflexionar sobre la importància d’apostar per grans líders i no jefes tradicionals, que cuidin els treballadors i els mantinguin motivats i il·lusionats, que comprenguin que són l’actiu més important de les nostres empreses. Cuidem les empreses. Cuidem els treballadors. Cuidem els clients. Cuidem d’Andorra.