La tribuna
Petits exemples
Si en lloc d’ampliar despesa militar, tots els països seguissin la pauta marcada per les Nacions Unides, tendent a reduir-la, el món seria en pocs anys un lloc molt més segur
L’altre dia parlàvem d’aquells que perden la vida al mar. Avui parlem del mar en termes d’estratègia militar, és a dir, amb allò que val molts diners i no serveix per a res. Poso un petit exemple extret del pressupost d’Espanya però que podria fer referència a França o qualsevol altra nació del món suposadament civilitzada, un exemple que té a veure amb l’avenç de la humanitat en l’ordre intel·lectual, moral i tot el que es vulgui.
El ministeri de Defensa està construint els nous S-80, uns submarins fabricats a Espanya que contribuiran, obvi, a la defensa del país i que contràriament al que es pensava costaran sols 3.900 milions d’euros, uns 1.000 milions d’euros, euro amunt, euro avall per unitat.
Hi ha dues notícies curioses respecte a l’S-80. La primera és que la primera unitat, que sortirà el 2020, es va haver d’allargar uns quants metres perquè tenia problemes de sobrepès i en aquelles condicions no podia emergir. Sembla un acudit, però no ho és.
La segona notícia també té la seva gràcia. Ara resulta que les noves unitats no caben a la base naval de Cartagena. Es veu que s’haurà d’ampliar el moll per manca de profunditat, cosa que arreglaran fàcilment fent una inversió d’uns setze milions d’euros.
Doncs molt bé, d’aquí a uns quants anys hi haurà quatre submarins d’aquests per defensar un país, i tants d’altres per defensar-ne d’altres. Artefactes que a l’hora de la veritat no serveixen per a res i que tant a Espanya com a qualsevol altre lloc posen en dubte el concepte de civilització.
Apliquin aquesta bogeria als pressupostos de defensa de les grans organitzacions i de grans països.
De qui ens hem de defendre? De nosaltres mateixos?
No s’adonen els governants que aquesta escalada és inútil, que no porta enlloc?
Si en lloc d’ampliar despeses militars, tots els països seguissin una pauta marcada per les Nacions Unides, tendent a reduir-los, el món seria en pocs anys un lloc molt més segur.
Gastem bilions en defensa i deixem que es mori la gent. Absolutament incomprensible.
I ja sé: no es pot generalitzar d’aquesta manera. No pots no insistir en temes tan generalistes com la injustícia, la desigualtat i la despesa militar perquè no comprenc les intricades i incomprensibles relacions internacionals i l’equilibri militar de les potències.
Quan jo era petit, anava a casa d’en Josep a jugar a la guerra. Sobre cada cantonada de la taula del menjador posàvem una filera d’indis. Cadascú tenia la seva estratègia i des de l’altra banda, ara tu, ara jo, tiràvem una petita pilota de goma. Guanyava qui acabava primer amb els soldadets de plàstic de l’adversari. No entenc per quin motiu els governs no fan el mateix. En lloc de gastar-se tants diners en trastos inútils, podrien reunir-se a la seu de les seves grans organitzacions i jugar sense fer-se mal. A fi de comptes, avui en dia, guanyar ja ni tan sols és qüestió de punteria, sinó de qui té més soldats i més pilotes.