Tu a Hollywood, jo a Filadèlfia

L’any 1918 naixia Efrem Zimbalist, a qui, per diferenciar-lo del seu pare, amb el mateix nom, van afegir-li júnior; però no vull centrar-me en l’actor cinematogràfic sinó en els seus pares, el gran violinista Efrem Zimbalist, sènior, i l’extraordinària soprano Alma Gluck; ell rus, ella romanesa; tots dos jueus. Les efemèrides diuen que el 24 de maig d’aquell 1918 s’estrenava a Budapest l’òpera El castell de Barbablava, de Bela Bartok, al Teatre de l’Òpera Reial de Budapest, i un 23 d’octubre es casava per primera vegada Charles Chaplin amb Mildred Harris coincidint que rebia un dels contractes més suculents de la història del cinema, posició privilegiada que li permetria crear mesos més tard la United Artists junt amb Mary Pickford, Douglas Fairbancks i D. W. Griffith. Cole Porter i Linda Lee Thomas es coneixerien el 30 de gener en un banquet de noces a l’Hotel Ritz de París al qual tots dos estaven convidats; a final de l’any següent la parella es casaria a la mateixa ciutat. El 1918 seria també l’any en què Rodolfo Valentino deixaria Nova York per provar sort a Hollywood, on realment la tindria. Un Valentino que el 1913 arribava a Manhattan veient-se obligat a fer de tot per guanyar-se la vida ja que no parlava ni un mot d’anglès. Ja sabem que la nostra memòria és curta i que, tret dels historiadors o especialistes, la resta no prestem gaire atenció a figures de fa només 100 anys; una excepció serien els compositors: Debussy, Ravel, Stravinsky, Gershwin, etcètera. Quan parlem, però, d’intèrprets, la cosa canvia, i és per això precisament que vull recordar personalitats que van ser aclamadíssimes en el seu moment i que avui han quedat en l’oblit encara que ens deixessin impagables gravacions discogràfiques. El violinista Efrem Zimbalist, que també va ser compositor i director d’orquestra, naixia a Rússia l’any 1889 i es convertiria en una celebritat arribant a ser professor, i més endavant director, d’una de les escoles de música més prestigioses del món, l’Institut Curtis de Filadèlfia. El 1916 es casaria com he dit abans amb Alma Gluck, una de les millors veus d’aquells anys, que actuaria sota la batuta de Gustav Mahler o Arturo Toscanini, i companya de repartiment d’Enrico Caruso. He citat l’Institut Curtis de Filadèlfia i el seu director entre els anys 1941 i 1968. Zimbalist, però, ja hi estava fent classes des del 1928, i atesa la seva vàlua en va ser nomenat el màxim responsable acadèmic, casant-se dos anys més tard amb la propietària de l’institut, Marie Louise Curtis, ja que Alma Gluck havia mort el 1938 als 54 anys. Per acabar, permeteu-me parlar breument de l’Institut Curtis de Filadèlfia, no pas per glosar la seva metodologia, els seus resultats o el seu reconeixement internacional. Ho vull fer per parlar del model que va propiciar la seva creació l’any 1924 per part de la filla del milionari editor Cyrus Curtis, que en honor al seu progenitor va voler crear una escola superior de música amb un elevadíssim grau d’exigència. Aquestes iniciatives ja eren freqüents als Estats Units; Andrew Carnegie aixecava el Carnegie Hall, inaugurat per Piotr Illitch Txaikosky el 5 de maig del 1891 dirigint la seva Obertura 1812. Els Astor i els Lenox fundaven la Public Library a la cinquena avinguda l’any 1895. Un model de mecenatge que havia llançat anys abans George Peabody, nascut a l’estat de Massachusetts, bressol de les elits nord-americanes; tot un exemple que seguirien els Rockefeller, els Guggenheim, els Melon, els Morgan i molts més que apostarien per projectes científics, culturals o educatius gràcies a la política fiscal del país. I la idea originària de Peabody no es va quedar aturada; els actuals filantrops són prou coneguts: Bill Gates, Warren Buffett, la família Walton i Paul Allen, entre moltíssims d’altres menys famosos però també riquíssims.

*Josep Maria Escribano Casaldàliga, Director artístic de la Temporada de Múisca i Dansa d'Andorra la Vella MoraBanc