La seguretat integral a les empreses

Els que dirigim o gestionem la seguretat en empreses sovint escoltem afirmacions del tipus “la seguretat és un cost, un mal necessari que pateixen les empreses”. És especialment preocupant quan aquesta mena de comentaris provenen de persones amb responsabilitats dins d’una companyia o organització empresarial i, per tant, de professionals que han de prendre decisions sobre la gestió de la seguretat.

Aquells que fa anys que treballem en la seguretat privada hem analitzat i debatut nombrosos accidents o incidents que han generat danys patrimonials o personals. Hem vist que possiblement s’haurien evitat o com a mínim limitat si algunes decisions no haguessin estat condicionades a partides econòmiques o haguessin estat sotmeses als criteris dels professionals de la seguretat privada.

Els casos de la Torre Windsor a Madrid o del Madrid Arena han estat dos referents a tenir en compte i analitzar. Algunes conclusions:

–Incompliment de l’aforament màxim establert. Qui ho va autoritzar?

–Mal ús de les vies d’evacuació. Per què no es varen verificar?

–Un equip de seguretat mal dimensionat, desconeixedor de l’entorn de treball o bé sense la formació adequada per actuar en situacions de risc. Qui va contractar l’empresa de seguretat?

–Manca de coordinació i comunicació entre seguretat privada i els diferents serveis d’emergència (policia, bombers, sanitaris, etcètera). Qui és el responsable d’aquesta gestió?

Hi ha dos tipus de seguretat que poden afectar el patrimoni de les organitzacions empresarials: aquella que està coberta per les lleis i reglaments i en conseqüència és d’obligat compliment, i la que s’implanta complementàriament sobre la base de possibles riscos econòmics. Això sense entrar a no parlar d’altres riscos amb els quals ja convivim, com la ciberseguretat, el terrorisme o la delinqüència organitzada, per posar alguns exemples.

Però, què és la seguretat? Podríem definir-la com les accions que tenen com a objectiu la prevenció i la limitació de riscos, així com la protecció contra accidents i incidents que puguin causar danys a persones o propietats.

Tot i que no sempre són les disposicions obligatòries aquelles que ens prevenen o ens protegeixen dels riscos, n’hi ha que poden generar danys econòmics (a persones i mercaderies) i no són d’obligat compliment, com per exemple el frau, el robatori, actes vandàlics, accidents, incendis o conats, així com una àmplia llista que afecta directament o indirectament el patrimoni de les empreses.

Qui dirigeix o gestiona aquests riscos en organitzacions empresarials? És clar que cal estar professionalment format com a mínim en la gestió dels riscos existents en l’entorn de cada organització. Cal tenir en compte que moltes empreses, per no dir la pràctica totalitat, tenen una activitat diària que depèn de la seguretat. És per aquesta raó de pes que crec necessària la presència dins l’empresa d’un gestor qualificat que controli el compliment, avaluï els possibles riscos, dissenyi accions preventives i correctives i dimensioni els recursos humans. Igualment és necessari que el gestor exigeixi a les empreses de seguretat privada la professionalitat necessària per gestionar els riscos potencials en què cal intervenir.

Per gestionar qualsevol dels esmentats riscos cal destinar els recursos econòmics oportuns, i és aquí on possiblement les persones que han de decidir no han tingut presents tals riscos amb la creença que la seguretat és un cost o com a molt “un mal necessari”.

Algú s’atreviria a treballar, viure o visitar una zona on s’incompleixin les lleis i reglaments d’obligat compliment? Vies d’escapament obstaculitzades, sense senyalització d’emergència o mal ubicades; material d’extinció d’incendis sense el corresponent manteniment segons la normativa, sense les revisions de les instal·lacions de detecció de foc o intrusió, o sense recursos humans (vigilants) que sàpiguen com intervenir en una incidència?

Andorra és un país on la seguretat és un dels trets destacats. Cal seguir insistint-hi, no ens podem deixar perdre aquest aspecte tan positiu. La societat evoluciona cap a noves organitzacions amb edificis intel·ligents, empreses on la seguretat de persones i béns han d’estar garantides. És i seguirà sent necessari que els directors o gestors de seguretat, així com les empreses prestatàries de serveis de seguretat, estiguin preparats per afrontar nous desafiaments.

Qui cregui que la seguretat és cara que es pregunti si no ho és més la inseguretat.

* Manuel Garruta, Sotsdirector de seguretat patrimonial de Grup Pyrénées