Retallada sanitària

Diuen els politòlegs que el mes d’agost el trien els governants per dictaminar les mesures impopulars, aprofitant que és època de vacances per a la ciutadania i de baixada d’efectius per als mitjans de comunicació. Sigui cert o no, el cas és que el nostre Govern ha decidit els darrers dies aplicar la reforma de la branca de salut de la CASS diverses vegades anunciada i fins ara els mateixos cops posposada.

Es tracta d’arbitrar un seguit de pràctiques per racionalitzar el servei i a la vegada reduir el dèficit de la parapública per aquests conceptes, insostenible a mitjà termini, si no a curt.

De fet, la nova regulació acaba amb la lliure elecció de metge tal com la coneixem fins ara, en tant que cal passar primer per un especialista de família, el que hem conegut sempre com de capçalera, perquè només aquest determini si cal dirigir el pacient a un especialista. Prèviament, s’haurà escollit un professional de referència perquè aquest i només aquest (a) sigui el primer (a) a prestar l’atenció, tret dels que passen per urgències, d’on es poden encaminar directament. Tornarem a la saturació de l’hospital que s’havia evitat?

S’estableixen quatre especialitats exemptes d’aquesta redirecció prèvia, que són plenament lògiques: ginecologia i obstetrícia, pediatria, oftalmologia i estomatologia. Les dues darreres, perquè tothom ho entengui, serien l’oculista i el dentista. Si un afiliat o beneficiari se’n va directament a l’uròleg, o al traumatòleg per esmentar dos d’entre els altres especialistes, la CASS només li pagarà el 33 per cent de l’import de la consulta en lloc del 75 per cent actual.

Com que –tret de nova pròrroga del termini d’aplicació de la reforma– això passarà a partir del dia 17 del mes vinent, i atesa la dificultat de la ciutadania en general per estar ben informada dels tràmits burocràtics, potser hi haurà un nombre considerable de persones que intentaran recórrer directament a l’especialista, tot i que molt probablement seran informades de les noves condicions quan demanin hora per a la visita.

D’entrada, caldrà triar, i nomenar, el metge –generalista– de referència. Quelcom menys fàcil del que sembla, sobretot per part de persones joves i sanes que no han necessitat o han fet servir ben poc l’assistència sanitària i hauran de demanar informació a coneguts o conegudes sobre el prestigi d’aquest o aquell altre professional.

I què passa amb els malalts crònics, o els sotmesos a revisions periòdiques preventives, generalment anuals? Es diu que aquests pacients passaran a tenir l’especialista concret com a facultatiu de referència i, per tant, no rebran la penalització establerta com a norma general. S’haurà de veure si aquestes excepcions, que s’intueixen no tan minoritàries, s’apliquen automàticament o si es col·lapsaran les cues de reclamacions.

En tot cas, suposem que ben informades i ben aviat, les persones que ho creguin necessari vagin a un(a) metge generalista escollit com de referència i el professional els derivi a un altre en funció de la patologia concreta. D’entrada, la CASS haurà d’assumir el 75 per cent de les dues visites en lloc del d’una, que suposa, lluny d’estalvi, un increment considerable de la despesa.

Aquesta limitació general no és, no serà, l’única. Ja fa uns dies es va anunciar que la cobertura de la fisioteràpia serà només per a deu sessions, ampliables a vint, o a trenta, en el cas que així ho recepti el facultatiu de referència.

Amb el reglament també es restringeixen, encara més, les visites, tractaments i operacions a centres de l’estranger amb cobertura completa.

Això sí, amb l’aplicació de les noves mesures, l’usuari no haurà d’avançar, com fins ara, tot l’import de la consulta, sinó només la part no retornable. La figura anomenada del tercer pagador (la mateixa CASS) no tindrà a la seva disposició, els dies entre la visita i el seu pagament a l’usuari, d’un capital que en pura lògica no li pertocaria rebre i encara menys retenir ni rendibilitzar.

Tampoc hem vist cap esment a augmentar l’actual mínim retorn dels serveis del podòleg, que manta vegades havien promès ampliar, especialment i personalment al president de la Federació d’associacions de pensionistes, Simó Duró, que fa poc va recordar l’incompliment.

Sembla signe dels temps que els estats del benestar tendeixen a la rebaixa del benestar. Per falta de mitjans, per manca de viabilitat dels sistemes de prestacions, diuen. Aquí i arreu. I sembla que poca cosa podem dir o fer, per evitar-ho.