El salt necessari per a la millora del sistema de salut

Els ciutadans d’Andorra hem estat sempre orgullosos del nostre sistema de salut, que, a més, ha estat reconegut internacionalment. Sovint aquest orgull ens ha fet reticents als canvis, però hem de mirar enrere per saber que els canvis són els que ens han fet com som. I ha arribat l’hora de fer canvis en el terreny de la salut, canvis que ens permetin ser millors i que ens permetin alhora ser sostenibles per fer front al reptes que ens esperen.

La tecnificació, l’especialització de la medicina i l’aparició de nous tractaments i tecnologies d’alt cost han permès augmentar l’esperança de vida, però també han provocat un augment de la cronicitat i la complexitat. Això ha comportat la necessitat de formació continuada, de coordinació entre professionals i d’integració dels serveis.

Ho sabem i hem estat conseqüents. Per això, molta gent d’aquest país, professionals, funcionaris i polítics, han estat treballant per donar resposta a aquestes noves necessitats, fent passos en aquesta direcció.

L’aprovació de la Llei dels drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica compartida, l’aprovació del Reglament d’acreditació dels metges per signar conveni amb la CASS, l’aprovació del decret de modificació del Reglament d’estructura i funcionament del Centre Hospitalari Andorrà, el nou conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges i el nou conveni entre la CASS i el SAAS han estat alguns d’aquests passos.

Dimecres passat, però, es va aprovar el Reglament de l’accés a l’assistència sanitària pública. Aquest no és un pas qualsevol, és un salt cap a la millora del sistema, i en vindran d’altres, com la implantació de la història clínica compartida.

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins al 90% de les necessitats de salut de les persones al llarg de la seva vida poden ser cobertes per l’atenció primària. I la promoció d’aquest nivell d’atenció és la clau de l’eficiència i la sostenibilitat dels sistemes sanitaris quan esdevé el primer punt de contacte per a l’usuari, consta d’equips multidisciplinaris coordinats, utilitza les noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’entorn sanitari, i es basa en protocols, guies clíniques i formació continuada.

D’altra banda, l’evidència científica assenyala que la continuïtat de cures per part d’un mateix metge s’associa a una major satisfacció dels usuaris, a una major implementació de mesures de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, a una adherència més elevada a les recomanacions mèdiques, a la disminució de l’ús de serveis hospitalaris i fins i tot a reducció de la mortalitat. Aquest contacte repetit entre metge i pacient dona l’oportunitat de millorar el coneixement mutu i la comprensió dels respectius punts de vista i prioritats, especialment en atenció primària, però també quan cal una atenció especialitzada.

Per això, amb l’aprovació d’aquest reglament es pretén avançar cap a la màxima qualitat, accessibilitat, eficiència i sostenibilitat de l’assistència sanitària pública d’Andorra. És una aposta per l’atenció sanitària integrada amb una gran coordinació entre els diferents professionals i prestadors sanitaris que conformen el sistema públic de salut i en benefici de la millor assistència a tots els seus usuaris. Ho fa convertint l’atenció primària en l’actor clau i porta d’entrada al sistema sanitari, definint les funcions, facilitant l’accés i identificant professionals de referència per a cada usuari.

El text defineix la figura del metge referent i del metge especialista referent, les seves modalitats d’elecció, assignació i canvi, així com les seves funcions, obligacions i drets. Estableix les vies d’accés de l’usuari a l’assistència sanitària pública i fixa els diferents elements de comuni­cació entre els professionals sanitaris dins la via d’atenció integrada.

Així doncs, l’assistència sanitària pública a Andorra s’orienta cap a la priorització de l’atenció primària, coordinada amb la resta de professionals, per donar resposta a les necessitats de salut de les persones a partir d’un vincle sòlid entre metges i usuaris en benefici de la qualitat, la seguretat i l’eficiència de l’atenció prestada.

El concepte d’atenció sanitària integrada es basa en el foment de la coordinació i comunicació dels professionals al voltant de l’usuari, per oferir-li una atenció personalitzada que té en compte la globalitat de les seves necessitats sanitàries i socials al llarg de tot el seu periple vital fent ús dels recursos sanitaris i sociosanitaris amb una visió única. Es fa un èmfasi especial en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i en l’atenció sanitària de base comunitària, propera a l’usuari, i es promou una nova cultura professional, treballant en col·laboració, de manera planificada i pro activa.

El reglament comportarà canvis i millores per als usuaris i pacients com són la millora en la qualitat de l’atenció sanitària que rebrà, la millora en l’accessibilitat al tercer pagador en la visita, la millora en l’accés a les estratègies preventives i de promoció de la salut, i una major satisfacció dels usuaris.

Alhora també millorarà el nostre sistema sanitari en qualitat, eficiència i sostenibilitat, transformant-se per fer front a les necessitats dels pacients crònics i millorant la resposta als episodis aguts. Afavorirà l’adequació dels recursos emprats a les necessitats dels pacients i, amb la implementació de la història clínica compartida, s’incrementarà el registre de dades assistencials, cosa que repercutirà en els processos de planificació i de definició de les polítiques de salut.

Hem avançat, i molt, i toca seguir avançant i consolidant els canvis, i res d’això hauria estat –ni serà possible en un futur– sense el vostre suport i sense la implicació dels col·legis professionals, de la CASS, del SAAS i dels col·laboradors del ministeri de Salut.

* Carles Álvarez, Ministre de Salut