La regió africana del Sahel, mur de contenció d'immigrants

El tirà libi Moammar al-Gaddafi (2011), que havia governat amb mà de ferro des de l’any 1969 en derrocar el rei Idriss de Líbia, fundà la República Àrab Líbia sota una règim dictatorial. Flirtejà amb el terrorisme internacional i l’any 1986 el seu país fou bombardejat per avions dels Estats Units. La Cort Penal Internacional en va signar l’ordre d’ar­rest. Bo i que va moderar les formes, mai va permetre la llibertat ni la democràcia al seu país. La primavera del 2011, arran de l’anomenada Primavera àrab, és acorralat i finalment capturat i assassinat pels rebels. Acabava així un règim despòtic. Però el pitjor estava per arribar. La caiguda de Moammar al-Gaddafi, lluny d’augurar la pau, la prosperitat i la justícia, va representar la descomposició estructural de Líbia, que, des de llavors, està immersa en un regnat de taifes. Els terroristes, gihadistes, traficants d’armes, d’éssers humans, se n’han aprofitat i cadascun és amo i senyor d’una part del territori d’aquest país nord africà. I es retroalimenten entre si.

Aquesta situació de caos afavoreix, entre d’altres, el tràfic humà, l’embarcament clandestí d’emigrants africans en embarcacions precàries vers Europa. I és en aquest punt al qual volíem arribar.

L’allau any rere any de milers d’immigrants que paguen el que els demanen i es juguen la vida no és suportable. Cal frenar, canalitzar, aquesta allau humana. Però tampoc es pot deixar morir al mar gent innocent que cerca millorar la seva vida.

Però, què fer? Aquesta es la qüestió de la qual voldria parlar avui en aquesta pàgina. La regió del Sahel és una extensa franja amb el Sàhara, una ecoregió de fins a 5.400 quilòmetres d’ample que travessa tot el continent africà des de l’oceà Atlàntic fins al mar Roig. Cobreix una superfície de més de tres milions de quilòmetres quadrats. Inclou d’oest a est els països del Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Txad, Sudan i Eritrea. I hi viuen uns 23 milions de persones.

La Unió Europea (UE) té ben present que cal estar de totes totes en aquesta ampla zona. Alguns la consideren la frontera avançada d’Europa. Especialment amb el buit que representa Líbia. I si el Sahel és important per a Europa, ho és encara més per a Espanya. En aquesta zona el diplomàtic espanyol Ángel Losada és un personatge clau a les ordres directes de Federica Mogherini, alta representant de la UE, que coordina l’actuació europea davant la proliferació de grups terroristes i mafiosos. Quina és la missió de la UE en aquesta zona? Segons Ángel Losada, que hi és des de l’any 2014, ja s’han aconseguit dos grans èxits. El primer i potser el més important és fer asseure a la taula de negociacions grups i ètnies de països que abans s’enfrontaven. I el segon és que ja no es discuteix la integritat territorial del Sahel. L’any 2015 es va produir un fet rellevant quan des de la capital del Txad es va anunciar la creació del G-5, una força militar conjunta amb l’ajuda de la UE (el G-5 són Burkina Faso, el Txad, Mali, Mauritània i el Níger). Davant d’aquesta realitat, l’alta representant de la UE Federica Mogherini va posar 50 milions d’euros sobre la taula per consolidar aquesta unió militar. Dels 5.000 soldats previstos ja se n’han incorporat uns 3.500. A Mali és on hi ha el comandament. Aquesta força armada ha de representar un fre al terrorisme i el narcotràfic, el qual, per guanyar-se les simpaties de la població, fa tasques socials. També als mafiosos. I ha de de reforçar la presència de l’Estat. L’experiència líbia no es pot tornar a repetir. Cal aprendre dels errors passats.

El terrorisme, el narcotràfic i el tràfic humà són un còctel molt perillós. Avui dia les drogues, les armes i les xarxes criminals que canalitzen la immigració pel Mediterrani vers Europa cal combatre-les de soca-rel en diversos ter­renys, també el militar. I qui millor que siguin els mateixos països del Sahel.

Però hi ha més. A part de la força militar coordinada i subvencionada des de la UE calen altres factors tant o més importants. Crear prosperitat, facilitar feina, recursos, materials, escoles, centres de salut que generin llocs de treball. Que la gent nadiua vegi que té futur al Sahel mateix, que no cal gastar-se tot el que té i jugar-se la vida en una embarcació precària al mar per intentar viure millor.

També cal una política de control de natalitat, ja que el Sahel és una de les zones on hi ha una alta taxa de natalitat. Al Níger, per exemple, una dona té de mitjana set fills. I si no es frena d’aquí a pocs anys hi haurà una important població de joves intentant venir a Europa al preu que sigui i com sigui.