El Govern dels millors?

Aquests dies, des del Govern, ens han dit que quan acabi aquesta legislatura “el nivell de compliment del programa electoral taronja serà molt alt”. Jo no sé exactament si tots els ciutadans estem d’acord amb aquesta teoria seva, jo no.

Si em permeten, m’agradaria parlar una mica de la pobra trajectòria del Govern de DA. Van prometre una reforma sanitària, incloent-hi el metge de referència i un historial clínic que ara com ara ja han tornat a ajornar. L’hospital, lluny de millorar, sembla un caos, una última prova ha estat el desafortunat cas de la senyora ferida per un balí i que va ser enviada cap a casa amb una simple tireta sense fer-li cap prova. Quina vergonya!

Vostès també van dir que rebaixarien el deute del SAAS, i no tan sols no ho han fet, sinó que l’han incrementat, i el que és més trist, és que l’augment no ha estat per a recursos sanitaris, sinó que s’han utilitzat per pagar més directius. Cal dir que en aquest país som especialistes a contractar assessors i directius de fora, potser els nostres polítics pensen que al país no hi ha gent prou capacitada.

El senyor cap de Govern va dir, ja fa temps, que estava en converses amb un important cardiòleg que vindria al país i que això aniria molt bé per a nosaltres i que també ens aportaria un turisme sanitari. No se n’ha tornat a sentir parlar mai més. Tampoc sabem què ha passat amb l’Institut Marquès o amb el prestigiós centre d’oncologia Baselga. Quin o quins han estat els impediments perquè cap de les dues institucions hagin vingut a Andorra? No em consta que ara com ara s’hagi donat cap explicació. Anuncien a bombo i platillo projectes estrella que acaben en res.

No obstant això, dins el SAAS, en lloc d’assumir que les coses no s’han fet bé, es premien els exministres i alts càrrecs sanitaris amb ambaixades a París i Ginebra. Però les pífies no han estat sols en el ram sanitari, també podríem parlar de la CASS, de la reforma de la Funció Pública i de la gran inversió estrangera, que ara com ara sembla que està molt per sota de les expectatives creades pel Govern, malgrat haver fet una cartera a mida, a petició del mateix ministre, per poder-se ocupar exclusivament d’aquests temes.

Ara, si els sembla bé, també podríem parlar una mica de turisme. Encara som molts els que recordem la foto en portada del senyor ministre i dels cònsols d’Andorra, Escaldes i Sant Julià amb el rem i la canoa anunciant el ràfting a les nostres valls. Mai més ben dit, però el projecte ha fet aigües per tots costats, tal com ha passat amb una font lluminosa al riu, i és que, perdonin, però que jo sàpiga avui dia cap dels dos projectes s’ha realitzat. El que sí que suposo, és que la presentació i estudi d’ambdós ha creat unes despeses que han estat inútils.

També seria interessant que els responsables d’Andorra Turisme escoltessin el Tribunal de Comptes i fessin una auditoria de comptes per demostrar la transparència de la qual sempre presumeix el cap de Govern. Ja que les empreses andorranes hem de presentar els nostres números, facin vostès el mateix, que finalment no han d’oblidar que els diners són del poble i tenim dret a saber com i en què es gasten els recursos a Andorra Turisme.

Un cop més, com cada any, el ministre de Turisme, o més ben dit l’estadístic, ens farà una presentació –tipus monòleg, ja que no accepta mai preguntes– de l’èxit del Cirque du Soleil, i ja els anticipo que entre tant per cent amunt i tant per cent avall, ens dirà que ha estat un triomf i que si no han vingut més turistes o excursionistes és per culpa de les obres, del temps o de la mala alineació planetària. Per cert, com que segons les últimes informacions aparegudes a la premsa aquest mes de juliol el turisme a Andorra hauria experimentat una davallada de més del 10%, serà curiós veure com justifica el Sr. Ministre aquestes dades sense caure en el ridícul.

Imagino que si l’any passat aquest esdeveniment va tenir un impacte econòmic de vint milions d’euros –perdoni, però encara no he aconseguit saber com fan aquest càlcul, potser hauré de fer un curs accelerat d’estadística– aquest any no serà menys. Veient aquests resultats tan extraordinaris, quan el ministre torni al sector privat tindrà l’èxit assegurat.

L’avantatge d’aquest Govern és que mai, absolutament mai, entona un mea culpa i la responsabilitat quan alguna cosa no surt bé sempre és dels altres, i si no que li ho comentin al ministre d’Ordenament Territorial. El pobre ja va agafar un càrrec amb una motxilla plena de fracassos, com el del Patapou, el de la Comella i l’estació d’autobusos, que ara com ara, i segons sentència, estaria plagada d’irregularitats, tal com ja havia avançat el Col·legi d’Arquitectes. Però com que el ministre pot amb tot, va i ens proposa un heliport al costat de FEDA –un lloc ideal– i anuncia que ha encarregat uns informes a França. Vuit mesos després no els els han volgut fer, però ell, tossut, n’encarregarà uns altres a una empresa privada i anar gastant, que la casa és gran i paga la padrina. Però no em vull estendre en aquest tema, ja que per si sol es mereix un escrit que potser faré algun dia.

Quan semblava que ja no es podien superar, apareix la cirereta del pastís: no es pot fer The Cloud, el súper gran projecte estrella, aquell pel qual hem tirat a terra dos edificis al mig d’Andor­ra. Sembla que aquest enderrocament només ha costat 3 milions d’euros, a més del lloguer que estem pagant per les actuals oficines. I tot això, perquè havien fet un petit error de càlcul. Bé, segons els constructors, el Govern mai ha tingut la intenció de fer-lo, perquè ells ja els van avisar de les mancances al plec de bases. Però un cop més, la culpa és dels altres, i ara sembla que se la carreguen tota a una tècnica del Govern.

Després d’una roda de premsa solitària del director d’Andorra Telecom intentant explicar l’inexplicable, m’imagino que algú li va dir al ministre i president del consell d’administració que havia de donar la cara i no amagar-se al despatx. Finalment, va comparèixer per dir que estan molt sorpresos de les ofertes econòmiques rebudes i va te- nir la santa cara de dir que si escau demanaran responsabilitats. Disculpi, però aquí els únics que han de donar explicacions amb pèls i senyals de tot el que ha costat econòmicament avui en dia aquest projecte són vostès (voldria fer un incís per recordar que el cap de Govern és arquitecte de professió i per tant, imagino que alguna estimació econòmica sobre el tema havia de tenir). No podeu oblidar que vosaltres els polítics heu estat votats pel poble, per tant, feu el favor d’assumir la responsabilitat que implica la vostra tasca. Així mateix, podríeu aprofitar, si no és molta molèstia, per explicar-nos si és veritat que s’ha fet una inversió de més de 20 milions d’euros des d’Andorra Telecom a una empresa de Marbella, si no són capaços de fer això, els aconsello que dimiteixin.

El que no podem continuar permetent és que el Govern, amb total impunitat, faci el que li dona la gana. Malauradament, no soc l’única ciutadana d’aquest país que pensa així, som molts els que creiem (incloent-hi votants de DA) que ja n’hi ha prou. Volem que ens governi gent amb seny, humilitat i ètica, estem cansats de tanta prepotència i poca vergonya. El poble andorrà es mereix quelcom millor que aquest Govern.

Ja que tant en públic com en privat són diversos els membres de Govern que manifesten el seu cansament, senyor Martí, convoqui eleccions ja i no allargui més aquesta agonia, es pot estalviar el debat de desorientació (perdó, orientació) política. Els ciutadans ja hem vist tot el que són capaços de fer.