Bon estiu per als venedors de refrescos

Estem a la meitat del mes d’agost, que passarà a la història com un dels més calorosos climatològicament parlant. Des de l’any 2003 que no feia un estiu tan sufocant, llarg i pesat. Els venedors de gelats, de refrescos, d’ampolles d’aigua estan fent, literalment, l’agost. I no parlem dels venedors de ventiladors, aparells d’aire condicionat i tot allò que reporti un alleujament ambiental. Està sent un bon estiu per a tots ells.

Encara tinc ben present aquell estiu del 2003, del qual ja fa 15 anys, quan a tot Europa vam patir unes temperatures impròpiament sufocants, amb morts i tot. Aquell any em trobava a la regió dels Alps Marítims (sud de França) i recordo que no parava de beure aigua, de refrescar-me i buscar l’ombra, i sentia comentaris de gent del país que no recordaven un estiu com aquell. La mortaldat de gent gran o amb problemes es va disparar.

Molts creiem que, en bona part, és producte del canvi climàtic. El planeta blau, el nostre, està patint una intervenció descontrolada de la mà de l’home (emissions de gasos contaminants, carburants, indústries, aparells de refrigeració...) que estan alterant l’atmosfera. El canvi climàtic –digui el que digui el demagog president dels EUA, Donald Trump– està provocant, a més de la temperatura ambiental, que ens envaeixin espècies tropicals o subtropicals que alteren l’ecosistema: insectes com ara el mosquit tigre, abelles asiàtiques, peixos d’altres latituds que no sols ataquen els seus homònims autòctons, sinó que ens porten malalties erradicades pròpies de climes més tropicals, entre les quals el Zika, dengue, malària, Chikungunya...

I segons les notícies que cor­ren per internet, el fenomen de l’escalfament del planeta Terra és cada cop més global. Incendis a Grècia, onades de calor a Suècia, Noruega, Canadà, Gran Breta-nya, Escandinàvia, Japó. A Estocolm, per exemple, capital de Suècia, han recollit que el passat mes de juliol és oficialment el més calorós des de l’any 1756, quan es va començar a enregistrar les temperatures. L’onada de calor també ha propiciat incendis forestals que han arribat fins a les zones gelades del cercle polar àrtic. Fins i tot a Rússia, a la regió de Sibèria, s’han detectat temperatures excepcionalment elevades el darrer mes de juliol. L’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) va informar que hi havia poblacions de Sibèria que estaven assolint temperatures de fins a 40 graus i a més amb grans incendis forestals.

Segons he llegit, alguns entesos parlen del risc de més onades de calor de cara a finals d’aquest segle XXI que estem vivint i patint. A la ciutat de Barcelona, per exemple, les emissions contaminants provenen sobretot del transport (42% del total); del consum domèstic (calefacció, refrigeració), que en genera un 20%; del comerç i serveis, amb un 18%; dels residus municipals, responsables d’un 10%; i un 8% provinent de la indústria.

Els Acords de París (2016) per coordinar accions per frenar la contaminació, signats per representants de 97 països, s’han d’aplicar sí o sí. Només una acció conjunta, malgrat la lamentable autoexclusió dels EUA, pot frenar i intentar reduir els efectes de l’escalfament del planeta blau.

Marina Geli i Fàbrega, que va ser consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya del 2003 al 2010, ha fet unes declaracions a la premsa escrita on diu que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta de tres pandèmies per a aquest segle: l’obesitat, la contaminació i el canvi climàtic. L’obesitat a causa del sedentarisme, menjar greixos saturats i sucres refinats que causen malalties circulatòries i són la primera causa de mort al Primer Món, el nostre! La contaminació: de l’aire que respirem, l’aigua que bevem i cuinem els aliments. I també la contaminació acústica i lumínica. I finalment el canvi climàtic: l’escalfament, que provoca més onades de calor, més radiacions cutànies i l’aparició de malalties infeccioses. Diu Marina Geli que les Nacions Unides impulsen un model de desenvolupament sostingut, just el contrari que abona Trump. Acaba la seva reflexió subratllant “la necessitat d’integrar la visió i acció global i local en les polítiques contra la contaminació i l’escalfament, el canvi climàtic”. Resumint: posar en pràctica els Acords de París per frenar i reduir les emissions contaminants. Aquesta croada ens afecta a tots, països desenvolupats o en vies de desenvolupament. De l’hemisferi nord o del sud. I només entre tots ho podem solucionar. O almenys intentar-ho.

Deia en començar que aquest és un bon estiu per als venedors de refrescos (i refrigeradors, ventiladors, etc.). Ho deia frivolitzant una situació global greu davant de la qual no podem mirar vers una altra banda. És necessari que els 97 països que van signar els Acords de París avancin. Primer de tot que compleixin els compromisos signats i en segon lloc intentar –sé que és difícil– fer entrar en raó Donald Trump. No pot ser que aquest gran país que és els Estats Units de Nord-amèrica no s’impliqui. O si més no als nord-americans, que segur que n’hi ha molts, conscients del moment crític en què es troba el nostre Planeta Blau.