Els bojos de la carretera

Goteig d’accidents de trànsit mortals a les carreteres que lliguen Andorra amb la Catalunya central. Estiu negre. Les notícies repeteixen en la majoria dels casos: cotxe implicat en l’accident amb placa de matrícula andorrana. De seguida ens retorna al cap el bòlid que ens va avançar fa un parell de dies una mica més avall del Pla de Sant Tirs, allà davant de la Reula, a velocitat de llamp, en línia contínua, sense visibilitat, sense intermitents, sense educació. Dels deu o dotze cotxes que baixàvem en cua, i no pas lenta, perquè anàvem fent, la majoria vam fer sonar la botzina quan ens va passar a fregar com un rampell. El pobre cotxe que pujava i que va haver de frenar en sec, perquè el Fittipaldi amb matrícula andorrana pogués acabar d’avançar i posar-se al carril dret, no va tenir ni temps de tocar-li la botzina, i la cara de por i d’espant de tots els que tiràvem avall la vam veure en primer pla. Era una dona i el mal tràngol que li va fer passar l’esbojar­rat és el mateix que sentiríem nosaltres. Va anar d’un pèl que no hi hagués hagut un accident dels grossos. L’insensat, devia passar el túnel dels Pon-tarrons a mil per hora i les obres del Tresponts igualment de desbocat.

Agafar la matrícula, si tens temps, és clar, i trucar al 112 per avisar del perill en forma de cotxe, hauria de ser una obligació moral de la resta de conductors. Cantar ben cantades les lletres i els números i que l’esperin més endavant i el facin bufar, rebufar, donar raons de la seva conducció temerària i si no li poden posar una bona multa perquè no l’ha vist un agent de l’autoritat, tenir-lo parat mitja hora, per quan arribem allà on el tinguin avorat els que l’hem hagut de patir uns quilòmetres abans, li puguem fer repic i repicó amb la botzina i fer-li passar una estona de vergonya, a part de la ràbia que li farà veure com l’avancen els que ell havia avançat sense pietat. Aquests bojos de la carretera, no mereixen cap mena de consideració, i si ara no escric aquí la lletra i els números de la matrícula andorrana que ens va avançar posant en perill moltes vides, és per respecte a la privacitat, però no pas per no tenir ganes de marcar públicament el seu mal comportament. Sort n’hi ha que cada vegada més els cotxes de la policia camuflats els detecten quan passen deixant una ratlla de foc, saltant-se normes i convivència, i els acaben enxampant. Això si abans no provoquen un accident i fan malbé la vida d’altra gent o la seva mateixa.

N’estem cansats dels bojos de les carreteres, portin matrícula andorrana o no la portin. Però per estadística, els que van com bojos entre la Seu d’Urgell i Ponts, són la majoria cotxes amb matrícula andorrana, i aquest fet ha de fer plantejar a les autoritats andorranes una reflexió a nivell de país per mirar d’aturar els comportaments incívics a la carretera, tant en territori andorrà com a fora. En aquest sentit, si quan es detecten a les carreteres del Principat cotxes passats de voltes, se’ls apliqués un càstig que els fes passar les ganes de córrer com si fossin cotxes de carreres, potser en sortir del país anirien més acarrerats i es comportarien. Seria la millor manera de netejar la mala imatge “dels andorrans que corren com esperitats”, que no porta res de bo i sí que comporta greus i molts greus i mortals realitats. I si és cosa de psicologia, de voler mostrar amb el cotxe que s’és més ruc, perdó, volia dir més ric, perquè portes un auto potent i altrament faries el ridícul anant a la velocitat adequada, la mateixa de la resta de pobres mortals, que des del Govern d’Andorra es facin els passos necessaris per contribuir, ara que s’està en negociacions amb Europa, al canvi de mentalitat en la manera com encaixa el cotxe en la vida actual. Posem el cas que a les escoles ja de petits, el cotxe sigui secundari, una eina de treball i de lleure, i mai allò que cal anhelar com a signe de poder i posició social. Que no vol dir això que no hi hagi rics que no condueixin el seu exclusiu auto bé i amb correcció, i que no hi hagi, rics o no tan rics, que vagin amb utilitari i també circulin fent imprudències i saltant-se totes les normatives. I encara més, si Andorra, que sempre somia amb productes de valor afegit, inventés i patentés un dispositiu tecnològic que notés quan el conductor vol córrer més del compte, i automàticament capés el gas i no els deixés passar de 80, la velocitat que justament ara a França comencen a posar com a límits en carreteres secundàries, el nom d’Andorra ressonaria amb millors músiques, amb millors compassos estiuencs.