L'impressionant Debussy

Stravinski, de qui he parlat molt últimament, va dir el 1910: “Els músics de la meva generació ho devem tot a Debussy.” I és que el músic francès, que el 1894 ja havia escrit el trencador Prélude à l’après-midi d’un faune, ha estat un compositor decisiu en la història de la música; i no només ho diem els músics; ho declaren tots els creadors artístics. Un músic d’avantguarda que mai no renunciaria a la tradició clàssica. Fins i tot, els músics de jazz el tenen com el model harmònic i tímbric de la modernitat. Sabíeu que va tenir la mateixa mecenes que Txaikovski?, l’enigmàtica i riquíssima comtessa russa Nadezhda von Meck qui el contractaria per fer classes de piano als seus fills. En el pròxim article he de parlar inexcusablement d’ella; s’ho mereix. Però el 1918 no només ens deixava Debussy als 55 anys, ho feien també els pintors austríacs, Gustav Klimt, igualment als 55 anys, Egon Schiele amb només 28 o l’arquitecte i amic d’ambdós, Otto Wagner. Cal fer una escapada a Viena per gaudir de la seva respectiva obra al marge de l’ambient artístic i cultural que es respira a la ciutat del Danubi. Per cert, i parlant de Viena, algun dia hem de referir-nos també a Edward Bernays, un nebot de Sigmund Freud que, tot i no ser pròpiament artista, va esdevenir l’inventor de les Relacions Públiques i de la Teoria de la Propaganda vivint als EUA, on residia des de petit.

El 18 és també l’any en què Edward Elgar escriu el seu concert per a violoncel i Gustav Holst estrena la suite Els Planetes amb Adrian Boult al capdavant de l’orquestra en una vetllada privada oferta pel compositor i amic de Hoslt, Henry Balfour Gardiner, tiet-avi de l’actual director, Sir John Elliot Gardiner. Un any en el qual s’acabaria la Gran Guerra i tothom tindria ganes de viure i de ser creatiu.

Ernst Lubistch, un dels meus cineastes preferits, rodaria, abans d’instal·lar-se als Estats Units, Carmen, Els Ulls de la Momia o Madame DuBarry amb l’extravagant Pola Negri, famosa pels seus afers amorosos amb Charles Chaplin i Rodolfo Valentino. Curiosament, Billy Wilder l’havia escollit per interpretar a Norma Desmond a Sunset Boulevard, paper que va rebutjar per considerar-lo ofensiu atesos els seus darrers anys de vida. Finalment el personatge de Norma Desmond el faria Gloria Swanson que brodaria la immortal escena final en la que la “gran estrella”, orgullosa i altiva, baixa les escales del saló de casa seva.

Pola Negri, l’any 23, es trasllada als Estats Units reclamada per la Paramount per continuar la seva carrera a Hollywood; el propi Lubistch viatjaria amb ella i mesos més tard rodarien plegats Forbidden Paradise, cinta on hi debutaria un jove i desconegut Clark Gable introduït en el món del cinema per la seva primera dona i manager Josephine Dillon.

El 1918, un altre gran compositor, el rus Sergei Prokofiev, arribaria a Nova York on seria rebut com una celebritat. Faria recitals de piano per tot el país i al Carnegie Hall, coneixeria una admiradora, la cantant Lina Llubera, que esdevindria la seva dona. Més endavant signaria un contracte amb l’Òpera de Chicago per estrenar l’òpera L’Amor de les tres taronges, que no es duria a terme degut a la mort del director de la casa, Cleofonte Campanini. A partir d’aquí, les coses no li aniran prou bé i tornarà a París per treballar pels Ballets Russos de Sergei Diaghilev. Finalment, però, mesos més tard tindrà la satisfacció de poder-la representar a la mateixa ciutat de Chicago amb ell mateix a la batuta.

Igual que Debussy, Prokofiev va ser també un nen prodigi que als 5 anys ja componia i als 7 jugava molt bé als escacs, una afició que el duria a competir amb grans mestres com Capablanca, a qui per cert va guanyar el 1914 en una partida d’exhibició simultània. Amb Botvinnik hi jugaria moltes vegades. Més endavant haurem de parlar amb més detall de la soprano Lina Llubera, primera esposa del compositor que naixia a Madrid el 1898 i que en realitat es deia Codina, cognom que va canviar pel de la seva àvia paterna, nascuda a Badalona. Creieu-me, Lina va ser una dona excepcional.

* Josep Maria Escribano Casaldàliga,Director artístic de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella MoraBanc