Està malament el comerç?

Les queixes del sector comercial s’han disparat a l’agost i s’assegura que el nivell de vendes ha estat baix. És complicat saber fins a quin punt el comerç es troba en problemes perquè les xifres d’importacions, les que marquen els productes que després es venen a les botigues, no indiquen un sotrac. Val a dir que les dades només arriben fins al juliol. El volum d’importacions ha baixat un 2% respecte a l’any passat si comptem els set primers mesos de l’any. Però el percentatge és enganyós perquè el que realment ha baixat és la importació de tabac, un 8%. En altres paraules, si el global de les importacions ha disminuït en menys de tres milions d’euros, les de tabac estan en sis. Significa que el global de la resta ha augmentat. I l’altre grup que cau és el de l’alcohol. Tota la resta creixen, però el pes del tabac és tan gran que si va a la baixa és improbable que la resta de sectors puguin compensar la davallada.

Les xifres, però, no ho són tot i sembla meridianament indiscutible que el model comercial mostra signes d’esgotament. És cert que mentre els darrers anys s’ha viscut un nou boom en l’ar­ribada de turistes, el comerç no ha seguit la mateixa línia alcista. És molt complicat fer anàlisis en un tema on hi ha tants factors en joc i bona part d’ells són externs. Els turistes compren menys, és un fet, però cal establir quina part és imputable al fet que troben menys atractiu el comerç andorrà, i quina que el seu poder adquisitiu ha disminuït. La fi de la crisi, amb l’augment de l’ocupació als països veïns, ha permès recuperar visitants, però els salaris que s’estan pagant no estan ni de lluny al nivell comparatiu del període anterior a la recessió.

Un tema especialment rellevant i que s’ha de tenir en compte és l’increment imparable de les compres per Internet. Aquest és el camp d’expansió per als pròxims anys i lamentablement Andorra suspèn en aquest apartat. Cal veure fins a quin punt l’acord d’associació és la pedra angular per solucionar aquest problema, però s’ha de tenir clar que és una tendència imparable i un camí on obligatòriament s’hi haurà d’estar. Aquests i altres punts són els que s’han de posar damunt la taula per buscar solucions als problemes del sector.