Ja era hora

Els resultats de l’enquesta entre els ciutadans de la Unió Europea han estat aclaparadorament majoritaris en favor de suprimir els canvis de l’horari oficial que es feien fins ara al conjunt de l’Europa Unida, avançant-lo en una hora al març per tornar-lo a retardar 60 minuts a l’octubre. El nostre Govern no havia manifestat cap opinió tot i les demandes formals, de les quals hem constatat com a mínim dues.

Potser l’executiu ha fet l’andor­rà perquè, a la pràctica, està condemnat sobre el paper a seguir el que dictamini Brussel·les i/o els dos estats veïns, sempre que decideixin el mateix. Que dubtes n’hi ha, com veurem.

El cas és que aquest sondeig sobre els horaris ha merescut, com és natural, molta informació als mitjans del nord i ja els coneixeran. Tanmateix, i per si de cas, repetirem algunes de les dades principals.

La primera constatació és que ha rebut el volum de resposta ciutadana més gran en tota la història de l’Europa Unida. Tot i que es tracti d’una participació mínima en percentatges. La més alta, la d’Alemanya (3,79 per cent). La més baixa, lògicament, la del Regne Unit, en ple procés de sortida, seguida de la rebuda de Romania o Itàlia (0,04%). A França va contestar el 0,59% i a Espanya encara molt menys (0,19%).

Una majoria del 84 pe cent es va pronunciar contra els canvis dels rellotges bianuals i només el 16 per cent es va manifestar a favor de mantenir-los. També va ser àmpliament majoritària la demanda que el nou horari fix sigui el de l’estiu (dues hores més que la solar del meridià de Greenwich, com sabem). Només a quatre estats (Finlàndia, Holanda, Dinamarca i la República Txeca els ciutadans ens van declarar favorables a l’actual d’hivern (seixanta minuts més avançats).

Diverses vegades s’ha comentat que l’actual horari oficial espanyol i francès es regeix pel de Berlín, en decisió adoptada l’any quaranta pels règims de Franco i del mariscal Pétain, tot i que per geografia (Reus, París i Londres, segons la dita) els correspondria el GMT britànic, portuguès i canari.

Si l’opció triada per la majoria s’imposa, hom pot intuir que difícilment es canviarà aquesta situació, perquè els alemanys han estat els que més s’han pronunciat i és ben coneguda la capacitat d’influència, podríem dir de decisió, de les autoritats de Berlín sobre el conjunt comunitari.

Tot i això, el govern espanyol i el Parlament català ja van insinuar voluntats de recuperar l’horari més natural, el de Londres, Portugal i les Canàries. I hem llegit a El País que el ministre Borrell va deixar oberta la porta a aquesta decisió en declaracions Brussel·les i la ministra portaveu del gabinet de Sánchez, i el mateix president, a Madrid i Costa Rica, respectivament, han manifestat que ho tenen “a l’agenda”.

Tot i que l’enquesta no era vinculant per als estats membres, el president de la Comissió (òrgan de govern comunitari), el luxemburguès Jean-Claude Juncker, ha decidit ja avalar i tramitar la proposta d’horari fix, i que sigui el d’ara, a l’estiu. Tot demanant que es mantingui el criteri unànime i els rellotges marquin el mateix a tots i cadascun dels estats membres.

Els mitjans asseguren també que, en el millor dels casos, la reforma no podrà ser efectiva fins al 2020, d’aquí a dos anys, per requerir l’aprovació prèvia del Parlament d’Estrasburg i de la Comissió mateixa, per unanimitat o majoria molt qualificada.

Fa dies que científics i no científics desqualificaven (rebutjàvem) aquestes danses de les hores rituals i forçades; per manca d’estalvi energètic efectiu i danys a la salut (tot i que menors per a la majoria) de la població europea.

Afegirem que no hi ha raons objectives per mantenir a tot Europa uns horaris oficials idèntics. Els Estats Units no adverteixen conseqüències negatives de les diferències horàries entre la costa Atlàntica i la del Pacífic, molt més considerables.

El més curiós serà veure què decideix el Govern andorrà del moment, si França tria el temps de Berlín i Espanya torna al també natural, del meridià de Greenwich, i hi ha una o dues hores de diferència si tirem Baladrà amunt o Runer avall.