L'alcohol, un enemic a controlar

Fa bastants anys un metge va fer una conferència sobre les drogues, quan tot just es començava a parlar del consum d’estupefaents com la cocaïna, la marihuana, però sabeu què és el que em va sorprendre més? Doncs que entre les drogues hi va incloure el consum d’alcohol. L’alcohol i també el tabac, una altra droga ben familiar que hi ha a gairebé a totes les cases. I em va sorprendre que catalogués el vi –l’alcohol– com a droga, perquè qui més qui menys beu vi (llavors a moltes cases es bevia en porró). D’altres bevien conyac al bar i per les festes xampany (encara no se’n deia cava) o algun licor a les postres com Calisay, Contreau, Chartres, etcètera. I la mainada, sovint, a l’hora de berenar ens menjàvem una bona llesca de pa amb vi i sucre. I que bones que eren!

El vi –l’alcohol– era un element ben present en la vida social. No era mal vist beure’n amb moderació. I em va xocar i molt que aquell metge que tenia fama de progressista, de persona oberta, classifiqués el consum de vi com una droga.

Ara, després d’haver passat molts anys d’aquella conferència, m’adono que el consum de vi –d’alcohol– s’ha generalitzat. Abans el consum era baix, generalment parlant, doncs sempre hi ha excepcions i havia qui se n’anava al bar o a la taverna per beure’n d’amagat, i a cada casa n’hi havia i es consumia poc o molt. Era com de família i no podia faltar a taula a l’hora de dinar o de sopar. També es bevia rebaixat, amb gasosa, sobretot les dones, que eren més moderades en aquest aspecte. I del tabac no en parlem. Tots els marrecs a partir dels quinze anys més o menys fumaven. I es fumava a casa, al carrer, però també als espectacles: cinema, teatre, ball, a les reunions. Doncs el tabac també era –és– una droga. I tant o més addictiva que l’alcohol.

I això em porta a preguntar-me: què és una droga? Doncs una droga és allò que t’esclavitza i que no pots deixar de consumir, que et crea addicció i que et pot afectar la salut. Ho diu ben clar el diccionari: “Droga: qualsevol substància estupefaent o narcòtica capaç de crear dependència.”

He buscat per Internet i he trobat un rànquing en l’àmbit europeu, un estudi fet a persones majors de quinze anys, i us ofereixo els deu primers països de la Unió Europea. Al podi, és a dir, en els tres primers llocs, hi tenim: número 1, Bielorússia amb un 17,6% de consum regular. En el número 2, Moldàvia, amb un 16,8%. I en el número 3, Lituània, amb un 15,5% de consum regular. En quart lloc hi trobem Rússia (15,1%); al cinquè, Romania (14,4%); al sisè, Ucraïna, amb un 13,9%; seguida d’Andorra, amb un 13,8% (els licors destil·lats són els preferits pels andorrans amb un 45,3%, el vi, amb un 34,6%, i altres, amb un 20,1%). En el vuitè lloc hi ha Hongria, amb un 13,3%, seguida de la República Txeca (13%), i en desè lloc, Eslovàquia, amb un 13% de consum regulat. I no seguim perquè la llista és molt llarga. La conclusió és evident: el jovent –masculí i femení– major de quinze de tots aquests països europeus (inclosa Andorra) té un elevat nivell d’alcoholisme.

El consum d’alcohol s’ha banalitzat, s’ha fet habitual i a qualsevol festa, discoteca o trobada sempre hi és present. Hom creu que per atrevir-se a fer determinades coses beure una mica d’alcohol t’inhibeix i et dona aquella espurna que et falta sense ell.

L’any 2016, segons una enquesta penjada a Internet, van ser comptabilitzats com a consumidors d’alcohol el 25% de les dones i un 39% dels homes. Les dones consumeixen de mitjana 0,73 begudes al dia mentre que els homes doblen aquesta quantitat, arribant a 1,7.

La revista mèdica The Lancet ha publicat un estudi fet sobre un ampli segment de població i conclou que el consum d’alcohol és el causant de 2,8 milions de morts cada any en tot el món, el qual el converteix en el setè factor de risc de mort o incapacitat. Entre les persones d’edats entre els 15 als 49 anys el consum d’alcohol és l’únic factor de risc més comú de perdre la vida. L’any 2016 l’alcohol va representar el 6,8% de les morts en els homes i el 2,2% en les dones.

Els alcoholitzats, drogats, sostenen que controlen la situació i que no en consumeixen en grans quantitats –una o dos begudes al dia– i que fins i tot pot ser beneficiós per a la salut. És mentida, l’autoexcusa per aparentar que el secret és la moderació. I qui diu alcohol podríem dir el mateix del tabac. Encara que no es fumi gaire segueix sent mortal de necessitat.

Emmanuela Gakidou, l’autora principal d’un estudi sobre el consum d’alcohol i els seus col·laboradors, van arribar a la següent conclusió: que només un trago per dia durant un període d’un any augmenta lleugerament els problemes de salut.

No ens enganyem: l’alcohol és un enemic que de tan familiar creiem que tenim controlat i a vegades fins i tot ens ajuda. Quan és just al revés. Ell ens té controlats a nosaltres. I ens perjudica.

L’alcohol és un enemic a controlar.