Sorpresa

L’altre dia, amb sorpresa i també força incredulitat, vaig poder llegir una notícia en la qual s’assegurava que “l’executiva dels liberals va obligar França Riberaygua a deixar el partit”.

Ja de per si el títol anuncia de quina manera anirà l’article. La sorpresa no acaba aquí, ja que la meva baixa del partit va ser una decisió personal fruit d’una successió d’esdeveniments relacionats amb la petició d’un militant d’Escaldes-Engordany que sol·licitava eleccions al mateix comitè. La petició esmentada venia justificada pel fet que segons els estatuts del partit s’havien exhaurit els dos anys de mandat del comitè.

A mesura que avançava en la lectura de l’article, la meva incredulitat només feia que augmentar. Efectivament l’article, entre altres, assegurava que vaig ser jo qui va sol·licitar les eleccions en qüestió, fet del tot incert, com he apuntat anteriorment. És curiós que aquestes afirmacions provinguin de fonts properes. No sé pas si aquestes fonts són fonts d’aigua, si són fonts de colors, si són d’Encamp o si són d’Escaldes-Engordany. Les fonts properes, tal com diu un amic meu, o desconeixen la realitat o directament menteixen, que pel cas tant dona, però queda clar que no són fonts segures... Fins i tot el mateix Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra, el dia de Meritxell, en les seves declaracions, va afirmar i confirmar que vaig dimitir (per si algú encara en dubtava).

Sembla que ha començat la precampanya, i tot el que pugui representar una amenaça per als seus plans, ja definits molt abans de l’acord Liberals+PS, i com no, molt abans de la meva sortida del partit, serà objecte d’atacs d’una o altra manera, amb o sense base real. D’altra forma no s’entendria que no haguessin deixat membres afiliats del partit participar en els comitès parroquials. És cert, tal com diu l’Honorable conseller comunal, el Senyor Marc Magallón, que no va ser l’entorn d’Escaldes qui va vetar les noves afiliacions (ja que és una prerrogativa de l’executiva) i sí, dic noves, ja que com a mínim quatre de les set peticions d’afiliació eren de nous membres que mai havien estat vinculats amb el partit. De totes formes, sembla que hagi prevalgut l’animadversió personal que existia envers algun dels peticionaris que volien retornar al partit que no pas l’interès de poder comptar amb nous membres o comptar amb el retorn d’antics membres.

També és curiós que en una entrevista recent s’asseguri que no és possible que s’admetin noves afiliacions al partit a les portes d’una decisió important o d’eleccions. Si ens basem en les declaracions de l’Honora- ble con­seller d’Escaldes-Engordany, Marc Magallón, podria ser que estigués qüestionant la legitimitat del propi comitè, atès que alguns càrrecs actuals del mateix van passar a formar part del partit tan sols hores abans de les últimes eleccions del comitè. En fi, que segueixin jugant a ser mediàtics, au!

Mentrestant, el que sí puc dir és que alguns seguirem treballant perquè les coses avancin de forma clara i honesta. I, per què no impulsar una plataforma a Escaldes que pugui defensar les ter­ritorials a les pròximes eleccions generals. Així com tenir una oposició de tipus liberal a la parròquia, això sí, treballada des de la base, provant d’arribar a acords amplis amb la participació activa de tots els que en vulguin formar part.

Treballem i treballarem fort per mirar d’aconseguir una alternativa realista al panorama polític actual.