La por de DA als pactes

El cap de Govern, Toni Martí, en el debat d’orientació política ens va alertar sobre el risc que la despenalització de l’avortament tenia respecte de la pervivència del Coprincipat i dies després vaig llegir l’article de l’excap de Govern Òscar Ribas, publicat en aquesta Tribuna el 20 de setembre, titulat Coprincipat vs. Despenalització de l’avortament. Aprofitaré aquest espai per comentar els dos casos.

Començaré per l’article del Sr. Òscar Ribas. Per un costat, es referia als anunciats pactes electorals qualificant-los d’incomprensibles en clau ideològica (sense dir-ho explícitament però referint-se al pacte entre els liberals i el PS a les llistes territorials) i, per un altre costat, es referia a la incompatibilitat del Coprincipat amb la despenalització de l’avortament i les noves tecnologies de manipulació de la genètica.

Ho reconec, aquesta estranya barreja primer em va sorprendre. Però, reflexionant, vaig adonar-me que el que realment els preocupa és el pacte entre el PS i Liberals a les territorials. Atesa la transcendència política de l’acord preelectoral havíem d’esperar una ràpida i furibunda reacció del nostre adversari polític. Dit i fet, van sortir d’immediat, l’endemà, i en tromba les hosts de Demòcrates per Andorra, els seus acòlits i beneficiats amb una sola finalitat: demonitzar el pacte. El seu únic objectiu és desacreditar aquest pacte (i ho fan de manera col·legiada) emprant una tàctica basta i simplista que consisteix a criticar el pacte adduint una suposada, inexistent, una inventada incompatibilitat ideològica que només ells veuen, titllant-lo en un inici del “pacte de la cadira”.

Mirin senyors de Demòcrates per Andorra, no s’hi esforcin, van per mal camí, puix no existeix en aquest pacte cap incoherència, ni molt menys una incompatibilitat ideològica. El socioliberalisme o liberalisme progressista és una opció política en la qual creiem i que fa temps que funciona molt bé en molts països d’Europa, on estan governant. Aquesta tendència política defensa el benestar social i el desenvolupament social, que són perfectament compa­tibles amb la llibertat de la persona. Compte tingut que vostès, senyors de DA, no tenen cap ideologia ben definida –que jo sàpiga–, i així els va tot, no m’estranya que ara tinguin dificultat a poder identificar les ideologies dels seus oponents.

Ara per ara Demòcrates per Andorra és plenament conscient que la contesa electoral es jugarà, en gran part, a les llistes territorials de cada parròquia, tem perdre el domini hegemònic del qual ara disposa i per això està neguitós, desconcertat amb aquest acord.

Només els diré un cosa, ja ens donem per satisfets si el nostre pacte en clau territorial serveix per assolir un acord en el si del Consell General per canviar el sistema electoral actual, i fer-lo més proporcional i representatiu, i perquè la sobirania torni de nou on toca, al Consell General.

Si em permeten, després d’haver escoltat el discurs del cap de Govern, Toni Martí, en el debat d’orientació política de la passada sessió del Consell, i dies després haver llegit l’article del Sr. Òscar Ribas –ara amic polític de conveniència del Sr. Martí–, se­nyors de DA, vostès ja han rebatejat el nostre pacte, ara ja no és “el pacte de la cadira” ara és “el pacte de la por”.

La intencionalitat dels seus discursos manipuladors i dels seus tendenciosos articles d’opinió és atemorir els andorrans, creant-los una por inexistent, irreal, fent-los creure que s’està posant en risc el nostre sistema institucional del Coprincipat. Utilitzen “el discurs de la por”, saben que no donar al ciutadà informació o coneixement és la manera més eficaç de privar la persona de la seva llibertat i manipular-la, fent passar un missatge o informacions falses, l’art de la desinformació, les mitges veritats, que pretenen influir en la presa de decisions de les persones.

El missatge del terror que vostès estan enviant als andorrans és enganyós i trampós perquè vostès saben perfectament que tots els partits de l’arc parlamentari –que estan asseguts al Consell General– defensen el Coprincipat parlamentari.

Voldria fer un xic de memòria històrica, el Sr. Toni Martí, que és expert a crear por, un “malabarista de la manipulació”, un “expert en la distracció i en l’engany”, si m’apressen amb un toc de cinisme, coneix perfectament com atemorir l’elector i quins són els mecanismes de la por. Ja ho practicava –ho recordo perfectament– l’any 1993 quan es va sotmetre a referèndum la Constitució andorrana. En aquella campanya ell i els seus es van dedicar a anar per les cases d’Escaldes-Engordany escampant el mateix discurs que ara utilitzen, “el discurs de la por”.

El Sr. Toni Martí i els seus subalterns de Demòcrates per Andorra, permeteu-me que els bategi com “els artistes de la por”, són també els artistes del “gatorpardisme polític”. Em recorden la celebre frase de Tomasi di Lampedusa a la novel·la El Gatopardo –una de les grans obres de la literatura italiana del segle XX– en la qual el nebot del personatge principal, l’aristòcrata don Fabrizio Corbera, príncep de Salina, deia: “Si volem que tot segueixi igual és necessari que tot canviï.”

El conservadorisme fa reformetes superficials, epidèrmiques, perquè res avanci i tot quedi igual que sempre, per seguir afavorint els de tota la vida. Demòcrates per Andorra n’és un clar exemple, només pren decisions polítiques en favor dels seus.

Aquí, a nosaltres, als liberals, no ens hi trobaran, si nosaltres governem no ho farem a favor d’uns quants, ho farem a favor de tots. Perquè ha arribat l’hora d’una altra forma de fer política. Moderna, propera, dinàmica, eficient i que posa la societat al centre de les seves decisions i no a com afavorir “els amiguets”. Per tot això, i molt més, val la pena fer coses diferents, arriscar-se, lluitar... perquè els liberals posarem Andorra, la seva gent i el seu benestar pel davant.

* Alfons Clavera, president del comitè parroquial d’Escaldes-Engordany de Liberals d’Andorra