La tribuna
Els Jocs de la il·lussió
Els Special Olympics són una mostra d’avinença i de col·laboració digna de remarcar, com a signe del bon veïnatge entre Andorra en conjunt, com a país, i la Seu d’Urgell
Avui toca parlar –i ho fem amb goig– dels Jocs Special Olympics, ben vius i actius des de dijous i fins demà diumenge al matí. L’esdeveniment esportiu és una trobada que aplega equips d’unes quantes modalitats esportives a Andorra la Vella i a la Seu d’Urgell, en una mostra d’avinença i de col·laboració digna de remarcar, com a signe del bon veïnatge entre Andorra en conjunt, com a país, i la Seu d’Urgell. L’organització és conjunta entre el comú d’Andorra la Vella i l’ajuntament de la Seu d’Urgell, sota el paraigua d’Special Olympics Andorra, Special Olympics Catalunya i la Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual (ACELL). En total hi participen 1.600 esportistes, la gran majoria de Catalunya, 48 d’Andorra, 95 d’altres comunitats espanyoles i 122 d’altres països. Amb els esportistes, hi són entrenadors, familiars i acompa-nyants, amb el suport de 600 voluntaris que permetran tenir-ho tot a punt a l’hora de les competicions dels 14 esports, dels quals 8 tindran lloc en instal·lacions esportives d’Andorra: natació, gimnàstica, atletisme, futbol sala, handbol, judo, tennis taula i bàdminton. A la Seu d’Urgell, també en diferents instal·lacions, hi haurà sis esports: bàsquet, hoquei, petanca, ciclisme, tennis i el programa YAP per a joves atletes.
Fa goig, repetim, poder veure i notar els Jocs Special Olympics aquí a Andorra i a la Seu d’Urgell. Com diu el lema de Federació ACELL, Molt més que esport, representen aquests Jocs, perquè per als esportistes que hi participen suposa competir, participar, compartir un espai i una activitat que els mou i els motiva. I com podem veure a les imatges, tant de televisió com en fotografies, la cara de satisfacció i de felicitat que senten, ho diu tot. Satisfacció personal: “el millor és qui ho intenta”, i goig col·lectiu: “tots som campions”. De ben segur que qui participa en aquests Jocs, en servarà un record dins seu i en guardarà també la llum i el sol d’aquests dies de tardor tan agradables aquí a la muntanya.
Entre els equips participants, hi ha el del Taller Claror de la Seu i també el Sedis Airam. A la fotografia de grup del Taller Claror del dia de la inauguració, hi veig cares de persones conegudes, habituals de veure-les pels carrers de la Seu anant o venint de realitzar alguna activitat amb els acompanyants, que també surten a la fotografia. A primera fila, el Joan Closas, monitor, mostra la seva cara de bona persona, el seu bon cor, la seva generositat, obrada en la pau i exigència del seu viure en el niu cerdà d’Éller. Al seu costat, hi veig també el Toni de cal Cisteller d’Oliana, assegut a la cadira de rodes que tanta il·lusió em fa sempre saludar quan el trobo amb la colla del Taller Claror per la Seu. El recordo de quan els dos érem més joves, quan érem petits, a Oliana, ell ja caminant amb molta dificultat, però sempre amb el somriure a la cara. Saber-lo envoltat de companys i companyes al Taller Claror, em renova el creure en l’amistat i en la solidaritat com els millors valors de la condició humana.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha contribuït a fer possible la celebració dels Jocs Special Olympics, com ho ha fet la cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol. Les felicitats més expressives per haver agafat el repte i haver assolit els objectius. En el cas de l’Albert Batalla, sabem que viu els esdeveniments col·lectius de la Seu, els que se celebren habitualment cada any o els que de manera concreta, com aquests Jocs, se celebraran fins al mes de maig; sabem que els viu, diem, amb un sentiment especial, ja que no tornarà a ser alcalde de la Seu d’Urgell després de les eleccions municipals de la pròxima primavera. Per això, aprofitant l’avinentesa d’aquests Jocs Special Olympics, podem dir que durant els anys 10 anys i escaig que fa que és alcalde, ha treballat precisament perquè la Seu sigui un lloc on l’esport s’hi trobi a gust i s’hi aplegui en germanor i bona convivència, perquè, com expressa ell mateix aquests dies en parlar dels Jocs: “deixin petjada social”. Jo diria que és ben bé així.
Per molts anys!