El Govern i les notícies sorpresa!

El Govern, desgraciadament, ens té acostumats a les notícies sorpresa. Després, a poc a poc, les van endolcint fins que ens les fan empassar.

Recordem el 2015 quan es parlava de protegir l’agricultura i l’acord duaner d’Andorra amb la UE. Tots els partits dèiem que era una línia vermella, però, sorpresa!, en un àpat d’Afers Exteriors es va deixar anar que aquest tema s’estava negociant. Tots estàvem escandalitzats, després el Govern va treure ferro a l’assumpte i ho va desmentir, la resta de la història ja la sabeu. Podria entretenir-me explicant-vos els diferents acords i compromisos que el Govern ha firmat durant el 2018 i que també han sigut sorpreses d’última hora, endolcides amb carícies.

La darrera notícia sorpresa també la sabeu. La setmana passada l’excap de Govern Jaume Bartumeu va advertir que l’atur estava damunt de la taula a Brussel·les. El Govern ho va negar. Dimarts, en el marc de la sessió de control al Govern, vaig preguntar al Govern i van contestar amb un discurs buit i fred (podeu veure el vídeo a www.consellgeneral.ad, sessió del 2 d’octubre, al minut 3.30).

El Govern ens va amagar informació en una sessió al Consell General? No ho vull pas pensar, ja que som càrrecs jurats.

Aquella mateixa tarda vaig tornar a demanar a la ministra sobre la posició de la Unió Europea en matèria de seguretat social i prestacions socials. Tampoc va revelar res.

Dimecres, el senyor Josep Bor­rell, ministre d’Afers Exteriors del Regne d’Espanya, va fer unes declaracions que anirien en sentit contrari, tot i que dijous al matí les va matisar. Amb tant rebombori, per molt que ho neguin uns i altres, alguna cosa hi ha.

Si el Govern hagués fet l’estudi d’impacte d’acostament a Europa, que fa quatre anys que demanem, aquest tema ara no seria una sorpresa. No puc entendre com el Govern es nega a fer i publicar l’estudi d’impacte econòmic i social d’aquest acostament a Europa. Sembla que prefereixen anar a pit descobert i anar trampejant totes les sorpreses que van sorgint i que ens fan empassar. Com es pot negociar sense uns objectius per al nostre país prèviament definits? Us sembla estrany que el nostre grup parlamentari demani que el Govern defineixi aquests objectius? Ja seria somiar truites que, a part de tenir uns objectius clars, estiguessin, a més a més, consensuats. No tenim ni idea de quins objectius persegueix el Govern en aquest acord amb Europa. (Algú ha sentit alguna cosa més enllà de “formar part del mercat interior”?)

Realment, algú es pot creure que el Govern no sabia res de les exigències en matèria de prestacions que defensa l’Europa social? No m’entra al cap que el Govern no ho sàpiga i que no hagi analitzat les 10.000 directives, reglaments i actes jurídics a transposar (és a dir, les lleis europees que hem d’incorporar a la nostra legislació) i quines conseqüències tindrà això per al país. Em sembla una temeritat la manera com el Govern afronta aquesta negociació, improvisant constantment i d’esquena a totes les persones que vivim i treballem a Andorra, i això inclou les diferents organitzacions polítiques, socials i econòmiques.

El Govern ens ha estat amagant informació en un tema tan important? Tampoc poden excusar-se que són aspectes que han de quedar en el secret de la negociació i que després arribi un ministre de fora i ho esbombi.

Fa quasi quatre anys que estem defensant la mateixa posició d’europragmatisme en l’acostament i encaix a Europa, a través d’un acostament progressiu, consensuat, pas a pas, sense sorpreses, explicant-ho tot a la societat i, per descomptat, buscant mantenir les especificitats i generar noves oportunitats, primer a casa i després a fora. És pervers voler crear les oportunitats fora d’Andorra i que aquí les coses empitjorin.

Divendres vam fer entrega d’una carta a l’eurodiputat López Aguilar, que és l’encarregat de fer un informe al Parlament Europeu sobre el nostre acord d’associació. Hem volgut donar-li el nostre punt de vista, que també és el de moltes persones que se senten enganyades.

Volem establir amb Europa un espai de prosperitat i bon veïnatge, amb respecte mutu, on Europa respecti les nostres particularitats i la nostra petitesa (tal com diu el tractat de la Unió Europea) i en què el Govern no ens hi faci deixar les plomes de la sobirania. Això no s’aconseguirà si el Govern avança de forma precipitada i improvisada, i sense tenir clars els objectius.

L’acord d’associació amb la UE engloba les famoses quatre llibertats. De moment sembla que el Govern i la Comissió Europea donen per tancada la llibertat de circulació de mercaderies (per mi, mal tancada).

Ara venen negociacions (o ja estan negociant, no ho tinc gaire clar) sobre la llibertat de serveis i la llibertat de circulació de persones, i ja puc dir alt i clar que ens oposarem a qualsevol liberalització radical que posi en perill el nostre país, la nostra seguretat, l’estabilitat social i la capacitat competitiva de les empreses andorranes, que posi en joc els llocs de treball.

No volem embrancar-nos en una transformació econòmica i social radical sense saber on anem, sense saber què ens costarà, i ara que en pocs mesos venen eleccions a Andorra i al Parlament Europeu és el moment d’exigir que es defensin els nostres interessos. Tinc clar que ara el Govern alentirà les negociacions, ja que cada vegada que surt una d’aquestes notícies sorpresa perden vots, ja veureu com durant uns mesos posen el fre.

Per motius com els que he anat exposant, ja que el Govern ens ha tancat la porta a ser observadors de la negociació, hem demanat a l’eurodiputat López Aguilar que faci arribar la nostra veu a Brussel·les, demanant que les negociacions siguin reequilibrades i revisades per preservar les nostres especificitats, que són les que ens han portat fins on estem.

*Carles Naudi d'Areny-Plandolit, Conseller general