La tribuna
La fi de la televisió
L’aparició de les plataformes de pagament per una quota assequible al mes, acabarà per esborrar del mapa les cadenes privades, autonòmiques i nacionals
La televisió, tal com la coneixem avui dia a Espanya, té les hores comptades. L’aparició de les plataformes de pagament que permeten veure continguts per una quota assequible al mes, acabarà per esborrar del mapa les cadenes privades, autonòmiques i nacionals.
Però curiosament, el que propiciarà el seu final no són les cadenes alternatives, sinó l’excessiva publicitat de les cadenes gratuïtes. Publicitat: el gran monstre que tot ho vol abastar. El gran monstre que acabarà per devorar aquelles televisions que sols es sostenen pels seus ingressos.
La publicitat directa és terrible, inaguantable quan t’has acostumat a Netflix, HBO o qualsevol altra plataforma.
De sobte, un dia se t’acudeix mirar un programa que et feia certa gràcia i que fa temps que no veus. Poses la cadena a l’hora que el miraves, i quan arriba el moment més interessant, et diuen allò d’“ens n’anem a publicitat”. Les pauses publicitàries poden sobrepassar els 10 minuts. L’espera es fa llarga i interminable, i al final acabes per cansar-te i tornes a la plataforma de pagament. És trist, però és d’aquesta manera.
També és veritat que altres plataformes com Movistar Plus o Canal Plus, que en el seu moment van néixer també com a alternativa al bombardeig de publicitat, ara fan el que volen, sobretot quan es tracta d’esdeveniments esportius. No sols en les pauses, sinó també en els panells instal·lats als camps de joc que no deixen de fer la guitza amb els cartells de publicitat o la sobreimpressió sobre la mateixa gespa. De moment, en aquestes dues plataformes, ara unificades sota el nom de Movistar+ almenys es respecten les pel·lícules, de manera que les pots veure senceres. Intentar seguir una pel·lícula a una cadena normal, significa un exercici de paciència infinita. Jo diria que al final la perds i acabes abandonant la pel·lícula per molt bona que sigui. Ara sols em falta trobar una font fiable de notícies. És veritat que hi ha algunes alternatives, tipus BBC, CNN, Al Jazeera, però la falta de costum a seguir-les segueix sent un handicap.
La majoria de noticiaris del país veí també venen tenyits del color que toca. L’objectivitat informativa és probablement el més difícil de tot. Facin si no un recorregut per les catalanes i les espanyoles. No cal ni mirar el logotip: escoltes el que diuen i ja saps de quin peu calcen.
Amb el govern socialista, tant TVE1 com TV2 almenys han deixat de ser l’altaveu del Partit Popular i han millorat una mica. Algunes cadenes autonòmiques mostren molta més professionalitat i independència que d’altres, però seguim –penso– bastant lluny del que seria desitjable.