Forrest Trump

D’ací a pocs anys veurem –això espero– pel·lícules amb titulars molt semblants al que encapçala aquesta tribuna. Donald Trump serà sols la caricatura d’un temps que es va viure als Estats Units a principis del segle XXI. Així ho espero, i sobretot desitjo que sigui recordat pel seu histrionisme i no pels desastres que pugui provocar. Pel moment toquem fusta i, siguem creients o no, més ens val demanar una mica d’ajuda celestial.

La veritat és que no saps per on començar; és tanta la bogeria que envolta Donald Trump, que al final el confons amb la seva caricatura, el Trump del programa Saturday Night Live, de manera que almenys pots riure una mica, sense deixar de patir. La inquietud és vanitat, deia un sant, però hom pensa que en aquest cas la inquietud que provoca està més que justificada. Trump és un perill en tots el sentits. Un perill en la seva relació amb el planeta i la retirada dels Estats Units en la lluita contra en canvi climàtic, amb les mesures econòmiques que aplica el seu país, en els retalls en sanitat, en la seva megalomania absolutament desbocada que mai saps on anirà a parar.

Els escàndols i la ineptitud es multipliquen, i en canvi, sembla que bona part dels americans, de l’Amèrica profunda diuen, se senten identificats amb un personatge certament sinistre.

Si volen que els sigui sincer, és el polític que més em preocupa des que vaig néixer, i això que ja en fa una pila d’anys. Trump representa tot allò que mai voldria en cap lloc del meu món. El tipus de persona que mai convidaria a casa.

Quan Barak Obama era el president dels Estats Units, tots enteníem que no podia anar massa més enllà en les seves reformes perquè tenia les mans lligades per aquells poders que desconeixem. En el cas de Trump, segons es desprèn de confessions de persones que han estat molt properes als llocs de poder, sort en tenim dels militars i el poder a l’ombra que el tenen vigilat. Si no fos així, ja faria uns quants mesos que algun país hauria desaparegut del mapa, amb la criminalitat i el posterior risc que aquestes accions comporten.

A Trump millor seria veure’l a una pel·lícula. A la seva particular Forrest Trump. Esperem que així sigui. Un cop destronat, seguirem sentir parlar d’ell i el veurem dedicant-se a fer aparicions públiques allà on el rebran amb escopetes i canons, amb el predomini de la raça blanca, amb els seus murs i la seva sanitat exclusiva per als rics, amb les seves faltes de respecte, amb la seva enorme estupidesa i la seva incomparable ignorància.

La seva vida dona per fer una pel·lícula tragicòmica: Forrest Trump, i que em perdoni el bon Forrest, Forrest Gump.