Informació rigorosa dels preus de l'habitatge

El debat sobre els lloguers de pisos ha saltat a la primera pàgina dels mitjans de comunicació els darrers mesos. Moltes veus s’han pronunciat sobre la recuperació del mercat immobiliari posicionant-se obertament a partir de casos individuals i convertint-los en categoria. I hem passat a donar per bona la hipòtesi que els preus han experimentat increments molt elevats i a responsabilitzar el col·lectiu de propietaris. Tots haurem sentit queixes sobre increments exagerats, però són pocs els que han intentant veure si és un fenomen general o obeeix a situacions puntuals.

Qualsevol anàlisi rigorosa sobre el sector es troba absolutament condicionada per la falta d’informació pública sobre l’evolució dels preus. Des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles hem recorregut a les dades facilitades pels nostres associats i que ens permeten constatar que les variacions durant el 2017 han estat les següents:

–Variació del 0,4% corresponent al l’IPC interanual en el cas d’actualització de rendes, tal com estableix la llei.

–Una casuística més diversa pel que fa a les renovacions de contractes. Trobem des de lloguers que s’han mantingut igual, prioritzant la fidelitat del bon inquilí respecte a l’increment de preus, fins a augments dels lloguers als preus previs a la crisi (any 2012) amb una evolució equivalent al +10-15%.

Això no significa que no s’hagin produït casos puntuals d’increments més elevats, però el que podem garantir és que no són ni generals ni compartits per la nostra associació.

En aquest context d’opinions creuades sense base i de soroll mediàtic, social i polític, coincidim en l’anunci del raonador del ciutadà d’obrir una investigació d’ofici sobre l’accés a l’habitatge, una investigació que, a parer nostre hauria de permetre disposar d’informació fidedigna sobre els preus per metre quadrat mitjans, a les diferents parròquies i en funció de les característiques de l’immoble, l’antiguitat i l’estat de les finques.

De fet la nostra reivindicació va molt més enllà d’una investigació puntual, motivada per les queixes adreçades al raonador. Creiem que és imprescindible que l’administració posi a l’abast dels ciutadans informació estadística que permeti debats madurs i fonamentats amb representació dels principals actors i on cada col·lectiu pugui expressar-se i plantejar solucions a una problemàtica complexa i fugint d’idees preconcebudes. Des de l’APBI hem acollit amb interès l’anunci del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior de crear una taula àmplia amb representants del sector públic i privat. Si som convidats a participar-hi, no només hi anirem encantats, sinó que estem en disposició de presentar mesures precises destinades a donar majors garanties i seguretat a arrendadors i arrendataris.

La necessitat d’una informació clara, rigorosa i pública sobre l’evolució del mercat és imprescindible per dur a terme un programa d’accions per garantir l’accés a l’habitatge. Qualsevol mesura que s’adopti, ja sigui de manera puntual o dins d’un projecte de Llei de vocació transversal, serà més efectista que efectiva, i si no es vigila pot acabar provocant un efecte contrari al que es busca.

Disposar d’informació pública del sector dels lloguers ha de ser el pal de paller de l’acció de les institucions per garantir l’accés d’un habitatge digne que proclama l’article 33 de la Constitució, especialment perquè cal una planificació exhaustiva de les polítiques en aquest àmbit, ja que les actuacions del Govern o els canvis legislatius sovint no tenen resultats concrets fins a mitjà termini.

M’agradaria aprofitar aquest article per subratllar diversos factors que en opinió de l’associació que represento permeten explicar l’actual situació del mercat.

Un primer dels factors afecta de ple l’oferta. Durant la crisi econòmica es va decidir congelar l’actualització dels preus del lloguer segons l’IPC alhora que es va anul·lar la penalització per resolució anticipada, fet que permetia a l’inquilí deixar lliurement un habitatge amb contracte vigent. Els resultats d’aquestes dues mesures van ser una caiguda dels preus i l’increment de la inseguretat del propietari, i per tant, la caiguda de promocions destinades a habitatges de lloguer. Aquesta política ha repercutit en una reducció de l’oferta sense perspectives immediates de recuperació, ja que la producció de nous immobles destinats al lloguer està encara a dia d’avui congelada i perquè el temps que transcorre entre que el promotor decideix fer la inversió i el pis es posa al mercat és llarg.

En paral·lel s’ha produït un increment de la demanda. Dos elements permeten explicar-lo. La xifra de població estimada, segons les dades del departament d’Estadística, ha augmentat un 7,2 per cent entre els anys 2012 i 2017, i alhora, molts ciutadans que abans de la crisi haurien adquirit un pis han hagut d’optar pel mercat de lloguer fruit de l’enduriment de les condicions d’accés a crèdits hipotecaris.

Un altre dels aspectes clau i que haurà de ser objecte d’un article de premsa específic és el de l’elevat preu de la cessió urbanística obligatòria, que fa inviable les promocions de lloguer a preus assequibles i prioritza els pisos d’alt standing.

Tots aquests elements han de ser presents en qualsevol debat a fons sobre el sector i en la presa de decisions de les administracions. L’Associació de Propietaris de Béns Immobles vol ser un interlocutor preferent del Govern, els comuns i el Consell General. Lluny de la imatge que s’intenta transmetre, el propietari és el primer interessat en un mercat estable sense grans alts i baixos. Busca seguretat i poques sorpreses i no pas grans rendiments en un període reduït. Per això creiem que els interessos de propietari i inquilí estan alineats ja que prefereixen que els arrendaments siguin estables i previsibles. Qualsevol mesura que permeti avançar en aquest sentit serà benvinguda per les dues parts.

*Pascual Gràcia, President de l’APBI (Associació de Propietaris de Béns Immobles)