La tribuna
La necessitat d'una tercera via
L’electorat necessita que hi hagi una opció realment conservadora, que representa milers de votants, un cop els liberals s’han desnaturalitzat amb el pacte amb el PS
El votant de dreta conservadora es pot trobar orfe aquestes eleccions si no hi ha una opció que representi la seva ideologia. Estic convençut, i els resultats històrics així ho confirmen, que hi ha milers d’electors que volen donar suport a aquesta línia política. El panorama electoral a dia d’avui no dona resposta als anhels del votant conservador. Els demòcrates ocupen l’espai de centre tirant cap al centre-dreta. El PS i SDP busquen l’electorat de centreesquerra. La resta de l’espectre de votant no té cabuda. L’elector d’esquerra dura és gairebé inexistent, però el de dreta conservadora és nombrós. Josep Pintat i els liberals representaven aquesta línia el 2015, però a hores d’ara Liberals d’Andorra s’ha convertit en una ombra difusa diluïda pel pacte amb els socialdemòcrates.
Els dirigents liberals han caigut en la trampa de pensar que els seus simpatitzants els perdonarien vendre’s l’ànima electoral a canvi de la promesa etèria de poder accedir a algun conseller a les llistes parroquials. Josep Pintat i part de Ciutadans Compromesos s’ha donat compte del buit que han deixat uns liberals que han de renunciar a múltiples dels preceptes sacrosants de la ideologia liberal pàtria per no acabar fent riure durant la campanya electoral. Seria patètic que en una territorial els dos candidats (un del PS i un liberal) defenguessin dues coses antagòniques en un míting. Per exemple, sobre l’avortament. I el partit fort de la coalició (el PS) sense ni tan sols fer res ha aconseguit que l’altre acabi diluint el discurs per no entrar en contradiccions ridícules en el programa electoral que defensaran junts en les llistes territorials. A L’A li ha passat com en el joc de la cadira, i quan han volgut anar a ocupar l’espai que volen (el centredreta) s’han trobat que hi ha un paio molt simpàtic assegut que es diu Xavier Espot. I com els demòcrates han agafat el perfil més conservador dels possibles candidats a Espot no el mou ningú de la cadira del centredreta.
Pintat té un instint polític natural i constants inputs de com respira l’electoral dretà andorrà. Ha captat ràpidament que l’acord d’associació amb la Unió Europea és l’anell que unirà en una coalició els conservadors. És una empresa complicada, perquè amb un cos electoral tan reduït i un nombre molt limitat de polítics a les parròquies menys poblades no és fàcil articular un nou moviment a nivell nacional. Però crec que la salut democràtica andorrana requereix que tiri endavant el projecte i que hi hagi tres opcions clares damunt la taula: dreta (tercera via), centre (demòcrates) i centreesquerra-centre (coalició PS-liberals).
El principal problema que té Pintat és la necessitat de comptar de sortida amb Ciutadans Compromesos. Sense una segona parroquial gairebé garantida és molt complicat que hi hagi un moviment general a nivell nacional per entrar en aquest nou projecte il·lusionant.