3 anys i 7 mesos després: l'INAF ha desaparegut en el 'cas BPA'

Arran de la nota de la FinceN, que advertia la comunitat financera internacional que BPA comportava riscos per la seva vinculació amb diverses xarxes de crim organitzat, en data 11 de març del 2015 l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) feia públic que havia acordat l’obertura d’un expedient sancionador contra aquella entitat bancària.

3 anys i 7 mesos després l’INAF encara no ha formulat, en el marc d’aquell expedient sancionador, ni tan sols el plec de càrrecs contra les persones responsables de la crisi financera més greu de la història d’Andor­ra. En conseqüència, malgrat el temps transcorregut, l’INAF tampoc no ha resolt l’expedient sancionador, ni ha determinat qui són els autors de les infraccions que la van justificar, ni quines sancions se’ls ha d’imposar.

Segons expliquen els qui per part de Govern van haver de gestionar els primers dies d’aquella crisi, tot el sistema financer andorrà, i amb ell tota Andorra, va estar al límit del cataclisme.

Sabem que, tot i salvant el sistema financer, aquesta crisi bancària ha suposat que es destinin quantitats ingents de recursos públics per fer front a l’auditoria sobre els fons dipositats a BPA, la resolució de l’entitat, i tots els incidents que aquesta resolució ha comportat i que encara avui s’estan gestionant.

Recursos públics als quals tots els ciutadans estem fent front mitjançant el pagament d’impostos.

Però malgrat la magnitud d’aquesta crisi, dels actes gravíssims que la van motivar, i dels greus perjudicis que ha comportat per a tots els qui vivim a Andorra, el cert és que 3 anys i 7 mesos després l’INAF no ha donat curs a l’expedient d’acord amb allò que mana l’article 33 del Codi de l’Administració, això és sense “prolongar-se més enllà d’un període raonable”. I tampoc sembla que es tingui en compte el que el mateix precepte diu: “la passivitat i la inacció administrativa poden ser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa”.

Tanmateix, no hi ha cap explicació plausible d’aquesta actuació de l’INAF.

Es podria pensar que l’explicació sobre el que va succeir a BPA l’haurien de donar els tribunals de justícia que han de jutjar els molts sumaris instruïts per casos de blanqueig en els quals, d’una forma o altra, van presumptament participar persones vinculades amb BPA.

Però això només és cert en part, ja que sense negligir que una part de les explicacions ens les hauran de donar aquests tribunals de justícia per mitjà de les sentències que dictin al seu moment, no és menys cert que a l’INAF també li correspon –de forma independent a allò que diguin aquells tribunals de justícia– una explicació i resolució de l’expedient sancionador que va decidir obrir en aquella data ja llunyana.

Explico amb un exemple de manual la independència entre la tramitació dels expedients sancionadors administratius (com el que es porta per davant de l’INAF) i els judicis penals: una persona no té llicència de caça, i malgrat això va a caçar i per negligència mata una persona. El judici penal haurà de resoldre si hi ha un delicte d’homicidi negligent. Però, de forma independent, l’òrgan administratiu competent per tramitar l’expedient sancionador haurà d’imposar una sanció a aquesta persona per caçar sense llicència.

Extrapolant el cas, l’INAF no ha de jutjar si a BPA es van donar delictes de blanqueig de capitals, ja que això només cor­respon als tribunals. Però sí que l’INAF ha de determinar, de forma independent al que resolguin els tribunals de justícia, si a BPA es van produir irregularitats administratives que poden estar en la base d’aquelles conductes delictives, i sancionar els seus responsables.

Així les coses, tots els que hem seguit la informació publicada a la premsa – no pas a l’Altaveu Digital – hem tingut notícia que a BPA es donaven presumptament irregularitats administratives que podrien estar a la base de la nota de la Fincen.

Per exemple, s’ha publicat que el conseller delegat de BPA, amb el coneixement i participació del president de BPA, va crear, a través de la societat panamenya Landstreet, una caixa B amb els beneficis producte de la gestió d’un fons d’inversió. Caixa B que, donada aquesta naturalesa, no estava auditada per ningú, i que comportava una comptabilitat sostreta al control de l’INAF.

I també hem pogut llegir als diaris que amb aquesta caixa B es pagaven comissions als directius de BPA que havien de controlar i vetllar perquè no es donessin males pràctiques en el si de l’entitat bancària. O, el que és el mateix, que amb aquesta caixa B es podria haver comprat el silenci dels directius que havien de fer saltar les alarmes davant dels casos de blanqueig que estan a la rel de la crisi de BPA.

O que, el desgavell era tal, que fins i tot a través d’aquesta caixa B creada amb fons que legítimament corresponien a tots els accionistes a prorrata amb les seves accions, el conseller delegat del banc va tornar un préstec personal al president del banc.

Invito el lector que torni a llegir els tres darrers paràgrafs i que valori per si mateix la gravetat dels fets. I també que conclogui per si mateix si haurien d’haver estat ja apreciades per l’INAF com a constitutives d’infraccions, i si haurien d’haver estat sancionades.

De moment, 3 anys i 7 mesos després, l’INAF encara no ho ha fet. Per què ?

Desconec els motius, però sí que sé que aquesta falta d’actuació per part de l’INAF és motiu de decepció i de desconfiança en les nostres institucions.