Bicicleta elèctrica a Andorra

El penúltim dia de la temporada d’estiu vaig pujar amb un grup d’amics a l’estació de Pal per gaudir dels recorreguts preparats per transitar en bicicleta de muntanya. En el cas del nostre grup, tots anàvem equipats amb bicicletes elèctriques. Des de la mateixa estació de Pal, vam pujar en primer lloc fins al pic del Cubil, per després tornar a baixar i connectar a l’altura del pla de la Cot amb una nova vista de cross country, la pista de Sobirans, que des d’aquest punt arriba fins al coll de la Botella. És una pista trialera que es pot recórrer amb qualsevol tipus de bicicleta de muntanya. Un escenari preciós, amb algunes de les millors vistes sobre les valls d’Andorra.

Fa uns mesos, en aquesta mateixa tribuna, vaig parlar dels avantatges de la bicicleta elèctrica. Ara encara estic més convençut del seu enorme potencial com a motor del turisme de qualitat.

A l’estiu, les estacions d’esquí, des de fa uns anys ofereixen unes prestacions formidables per als esports de bicicleta, de manera que la seva rendibilitat ha augmentat de manera considerable. La geografia andorrana és ideal per practicar el descens amb bicicleta, esport que sembla reservat al sector més jove dels ciclistes, i l’estació de Pal n’és un bon exemple, però també per fer bicicleta de carretera amb recorreguts ben senyalitzats i un bon nombre d’afeccionats que cada estiu es desplacen a Andorra. En els seus dos vessants, carretera i muntanya, la bicicleta és una activitat que creix cada any.

I de la mateixa manera que ara es pot donar la volta a les Valls d’Andorra a peu, de manera circular, de refugi en refugi, no seria mala idea començar a pensar en recorreguts adequats per a les mountain bikes, en especial per a les elèctriques. La raó és ben senzilla. En primer lloc, pel perfil dels usuaris de les bicicletes elèctriques. Gent que té certa edat però a qui li agrada moure’s per la munta-nya amb comoditat, sense presses, i el que resulta més important per a l’economia del país, disposats a passar uns dies menjant d’allò més bé i gaudint d’un bon hotel abans de començar la pròxima etapa.

A diversos països d’Europa ja fa anys que hi pensen. Andorra podria ser un paradís per a aquest tipus de turisme. Aprofitar petits senders en paral·lel pel pendent de les muntanyes, tal com es fa a la pista de Sobirans, d’una punta a l’altra del país, és relativament fàcil d’aconseguir. Podríem tenir rutes circulars de molts quilòmetres i atrauríem turisme de qualitat. Els senders no són invasius, són aptes també per al senderisme i no fan cap mal a la muntanya. No hi ha contaminació i la gent hi va tranquil·la.

La bicicleta elèctrica de muntanya a Andorra té molt de futur. Sols és qüestió de creure-hi i fer una bona planificació.