Cal vacunar els nadons o no?

Un dia d’aquestes vacances estava llegint el diari i veig un reportatge sobre si cal o no vacunar els nadons. Fins aquí és una pregunta que tothom que té fills es fa. Fins i tot abans que neixin. Vivim en una societat on la medicina tradicional ho aconsella i fins i tot ho exigeix si hom vol portar el fill o la filla a una escola. No fos cas que per no estar vacunat es propagui alguna epidèmia. Durant dècades hem viscut convençuts que no era tema de discussió. La ciència ja fa molts anys ho va aconsellar i la mortaldat infantil s’ha reduït a cotes impensables. Almenys al món occidental on vivim. Però avui dia tot es posa en dubte.

Jo que soc periodista, però també historiador, sé que fa cent o més anys enrere la mortaldat infantil era molt alta. Una família podia tenir sis, vuit o deu fills dels quals arribaven a adults només la meitat. Les epidèmies feien estralls. La medicina per sort ha avançat molt i gràcies a les vacunes, a la medicina preventiva, hi ha malalties que pràcticament han desaparegut del mapa. Del mapa de la nostra civilització, s’entén.

Ja no es moren infants de la poliomielitis, del xarampió, de la verola, de la diftèria, etcètera. Cal que els pares, els pediatres, les escoles, proporcionin una vacuna i ja està. L’expectativa de vida en un segle s’ha doblat.

Doncs malgrat els avenços, hi ha qui opina que no s’ha de vacunar els infants. Hi ha persones que per motius religiosos no es deixen fer una transfusió de sang, per exemple, com és el cas dels protestants, dels Testimonis de Jehovà, amb el risc que pot comportar en el cas que ho necessiti. A Mataró ja fa anys va passar el cas d’una dona que era d’aquesta branca protestant i els metges li van aconsellar que calia fer una transfusió per una greu lesió al cor. Ella i el seu marit per raons moralistes s’hi van negar i se’n van anar a Alema-nya, on en una clínica l’intervindrien quirúrgicament però sense fer-li cap transfusió de sang. Ja us podeu imaginar el resultat final: al poc d’estar ingressada es va morir. Una simple transfusió de sang compatible li hauria salvat la vida.

Els contraris a la vacunació al·leguen que hi ha vacunes que per comptes de curar, el que fan és introduir un virus i amb ell la malaltia. Que hi ha forts interessos farmacèutics al darrere. Jo no us diré que totes les vacunacions tenen una fiabilitat del cent per cent. Però amb els anys d’experiència que portem crec que són suficients per assegurar la seva fiabilitat en un tant per cent molt elevat.

La primera vacuna que es va inventar va ser la de la verola (Edward Jenner, natural de Berkeley, Anglaterra, 1749-1823, la va descobrir l’any 1798) la qual fou perfeccionada posteriorment pel científic francès Louis Pasteur. I va ser tan eficaç que s’ha aconseguit erradicar aquesta malaltia a tot el món. Els països que reben immigrants a part de la problemàtica social hi ha el fet que a vegades porten malalties que aquí fa anys que ja estan controlades. La tuberculosi, per exemple. I és de sentit comú que abans de deixar-los en llibertat se’ls faci un estudi per saber de quines malalties poden ser portadors a fi de vacunar-los i evitar que la mateixa s’escampi de nou.

Però allà on vull anar a parar és que a les xarxes socials que ens han obert el món de bat a bat també són portadores de males o falses (fake news) i hi pot haver algú que perquè ho creu o per altres intencions que ara no valorarem, escampa per internet, Twitter, Facebook, etc., l’opinió que no cal vacunar els infants. Segons alguns experts en la xarxa alerten que hi ha trols russos o bots a Twitter que –no sabem amb quines intencions– propaguen informacions errònies o directament falses que escampen als quatre vents fomentant l’opinió de la maldat de vacunar els infants.

Hem d’estar amatents davant d’aquestes versions malicioses. El sentit comú ens diu que cal acudir al metge o metgessa a qui exposarem les nostres raons o dubtes sobre la vacunació infantil o adulta, si cal. I ja veureu que els doctors o doctores siguin o no pediatres ens aconsellaran un calendari i unes dosis de quan i com s’han d’administrar. I les escoles fan bé d’evitar que no hi ingressi cap alumne que no hagi complert el calendari establert.

La llibertat d’opinió és un dels símptomes que ens mostren fins a quin punt les societats són adultes, democràtiques. Però alhora és una arma de doble fil i si hom l’usa malament ens pot causar un perjudici.

Amb la salut no s’hi juga. Vacunem els nostres infants. Primer per ells mateixos, però també per la resta de la societat.