El patriota

A veure si ho he entès bé, Monsieur le Président i benvolgut Copríncep. Segons sembla, el patriotisme és exactament el contrari del nacionalisme, i per acabar ho d’arrodonir: el nacionalisme és l’origen de tots els mals.

A mi la sentència em sona estranya i dubtosa. Això de buscar diferències entre patriotisme i nacionalisme em sembla una absoluta presa de pèl. És com si et diguessin que matar està força bé, però que no es pot assassinar ningú. Bé. l’exemple és una mica bèstia. Busquem-ne un altre. Diguem que l’alegria és exactament el contrari del bon humor.

Consulto un tipus de llibre anomenat diccionari que existeix en totes les llengües per veure la diferència entre patriotisme i nacionalisme. Ui! que gran! Un patriota és aquella persona que estima i defensa el lloc on ha nascut. També es pot definir com aquell que té i sent amor per la seva pàtria. I després mirem què és una pàtria i resulta que és una comunitat o nació a la qual una persona l’uneix el sentiment de formar-ne part. I la nació, què és? Un conjunt de persones que viuen en un mateix territori i que comparteixen una sèrie de coses com la cultura, les tradicions i la llengua, i que generalment s’agrupen en una comunitat política, potser un estat o una pàtria. La definició de nacionalista, però, té totes les de perdre, perquè és un concepte una mica més abstracte, qualitat bastant apreciada, fins ara, en l’espècie humana. Perquè nacionalista ho és aquell que té la pretensió de crear un estat, o qui té un sentiment molt gran de pertànyer a una nació. Però actualment sembla que és un sentiment, una ideologia que agrupa gent dolenta. Al patriotisme es veu que això no li passa: un patriota és un paio collonut.

“Hem derrotat el nacionalisme”, va dir la senyora Inés Arrimadas després de les últimes eleccions a Catalunya, les del 155, i dies després mostrava una bandera espanyola al Parlament. Pregunto: és Espanya una nació? Espanya no deu ser una nació, segurament és sols una pàtria, i ella, la senyora Arrimadas, una patriota que de nacionalista espanyola no té res de res. No existeixen els nacionalistes francesos, ni els espanyols. Algú n’ha vist algun? Mon Dieu!

Hi ha molts patriotes, per tot arreu. La paraula és molt maca: patriota, patriot, patriotisme.

Hi ha una antiga pel·lícula que es deia El patriota. Hi sortia Mel Gibson i va passar sense pena ni glòria, encara que la música, la fotografia i el so es van endur tres Oscar.

També hi ha una bateria de míssils antiaeris que rep aquest nom: Patriot. Està fabricada als Estats Units per la companyia Raytheon. Donald Trump també és un patriota i per acabar-ho de rematar li agrada l’equip de futbol americà dels New England Patriots. Bé, Trump és un cas a part, perquè també es defineix com a nacionalista.

El món és ple de patriotes. Són una espècie benèvola, equànime, que no té res a veure amb els temibles nacionalistes que estan escampant la violència per tot arreu.

Sort en tenim dels patriotes, dels salvadors de la pàtria, no sé pas què faríem sense ells!

A títol personal, quan penso en Andorra, més aviat em ve a la ment la nació andorrana, la nacionalitat andorrana, però la pàtria andorrana a mi em sembla una mica anacrònica i desfasada, m’identifico més aviat amb la nacionalitat, això sí, sense fer mal a ningú i sense trencar cap plat. No en trencaria ni un de plat, ni per la pàtria, ni per la nació. Sí que en trencaria perquè es respectessin els més elementals drets humans. En qualsevol cas, al final, penso que, sobretot quan es tracta de política, més que les paraules ens defineixen els actes.