Històries del cafè

El meu amic Mirco, un italià de Caserta, al sud del país, no té cap problema en prendre’s a la nit després de sopar un ristretto, el cafè curt, de sabor molt amarg, que es beu d’un sol glop.

A mi també m’agrada el ristretto; de fet, sempre que prenc cafè el demano ristretto i, moltes vegades, al migdia demano corretto de ginebra, que ve a ser la versió italiana del cigaló o el carajillo. A la nit, si en prenc, retorno al ristretto, encara que descafeïnat, i si alguna vegada després de sopar m’atreveixo a prendre’n un de normal, me l’acostumo a preparar jo mateix fent-me un ristretto en la seva mínima expressió. Molt, molt curt.

Tot sovint parlo amb d’altres amics sobre la cafeïna que porta un cafè. Sobretot quan no entenen com puc prendre un cafè tan fort a la nit. Explico una i altra vegada que contràriament al que sembla, el ristretto té molta menys cafeïna que l’expresso, i aquest encara té menys cafeïna que el lungo, la qual cosa vol dir que el més carregat, el que porta més cafeïna és el famós cafè americà. El que a priori sembla més fluixet és en realitat el més fort de tots. No es tracta de la intensitat del sabor, sinó de l’estona durant la qual s’està filtrant l’aigua.

No els hi ha passat mai en un viatge en avió prendre el cafè que serveixen i no poder aclucar els ulls en tot el viatge ? Doncs és precisament per aquest motiu. Com més estona està exposat o filtrat el cafè, més cafeïna desprèn. I els dels avions, que semblen poca cosa, són una autèntica bomba.

Òbviament hi intervenen d’altres factors com el tipus i la qualitat de cafè, així que en el cas que ens ocupa estem parlant sempre de tipus de cafè fets amb el mateix gra i la mateixa qualitat.

En qualsevol cas, quan ho explico, molta gent no s’ho creu. Els hi dic que n’hi ha prou de consultar-ho amb el senyor Google per corroborar la meva versió, però la majoria de vegades s’obliden de fer-ho i quan el tema torna a sortir a debat, quasi sempre a l’hora del cafè, doncs ja hi tornem a ser.

Per sort, en aquest tema no hi ha massa controvèrsia o la controvèrsia és innòcua i no fa mal ningú. S’hi estarà o no d’acord, però les dades les hem posades sobre la taula, i la majoria d’opinions apunten en la mateixa direcció.

No succeeix el mateix en temes molt més importants, com podria ser el de les vacunes als infants. El que per a molta gent és de calaix, per a altres persones no està tant clar. I el senyor Google en el cas de les vacunes encara embolica més la troca. El tema dona per unes quantes tribunes més. Però, per si de cas, si a mi em preguntessin: vacuna o no vacuna, la meva resposta no admetria dubte: vacuna, vacuna.