El dilema de vendre armes a l'Aràbia Saudita

L’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi al consolat de l’Aràbia saudita a Istanbul (Turquia) el dia 2 d’octubre ha posat sobre la taula dels països de la Unió Europea la venda, o no, d’armes a aquest país. Àngela Merkel, cancellera alemanya ha estat la més valenta, i coherent, en anunciar una suspensió temporal fins que no s’aclareixin els fets. I ara diu que plega. Espanya, en canvi, a través del seu president socialista Pedro Sánchez, s’ha manifestat partidari de mantenir allò pactat en nom de la conservació dels llocs de treball de les empreses que les fabriquen a Cadis. Cal no perdre de vista les eleccions autonòmiques a Andalusia.

Khashoggi era gerent general del grup de comunicació Al Arab Media Group i, a més, columnista del Washington Post.

El dilema és si davant d’una fet com el que fa poc s’ha viscut, en què s’ha assassinat impunement un periodista, cal plantejar-se la suspensió de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, principal productor de petroli a l’Orient Mitjà, que està atacant el Iemen, davant els ulls atònits de l’opinió mundial.

Espanya és el setè exportador d’armes a nivell mundial. I el quart a l’Aràbia Saudita després dels EUA, la Gran Bretanya i França. Un país qüestionat per la manca de defensa dels Drets Humans. Uns drets que davant de fets com el que estem comentant sembla que no serveixen de res. Cal que els drets, l’ètica vagi pel davant dels valors materials. El cinisme, la mentida, les fake news, el trumpisme està gua-nyant la batalla a la política basada en les persones i els drets humans. No tot s’hi val en política.

Fa pocs mesos parlàvem de la periodista maltesa Daphine Caruana, també assassinada perquè tenia informació compromesa. No podem acceptar viure en un país, un continent, en un món on l’egoisme, la corrupció, el crim prevalguin per sobre dels Drets Humans, la democràcia, la llibertat.

Jo no puc acceptar que els dirigents del meu país posin com a excusa la defensa dels llocs de treball de certes indústries per seguir fent negoci amb països com el que ens ocupa.

El cas del periodista Jamal Khashoggi s’ha d’esclarir com va ser (sembla que esgarrifós) i arribar fins al final. Desemmascarar qui hagi al darrere. Des de la mort de la periodista de Malta Daphine Caruana, on estem? S’ha sabut qui va ser? Són perseguits i detinguts els seus autors? I jutjats? No.

Donald Trump, president dels Estats Units d’Amèrica, és el màxim exponent d’una manera de fer populista, clarament armamentista, demagog, que està portant polítics d’altres països a seguir en la seva línia.

És com un càncer que està corcant –fa metàstasi – els valors més bàsics.

Hi ha devuit ciutadans saudites detinguts, arrestats de forma preventiva fins que s’aclareixi tot el que va passar al consolat saudita. La possible implicació de l’hereu del rei Salman bin Abdulaiziz, el seu fill Bin Salman, és el mateix que presideix un comitè investigador. El prestigiós diari The New Times, uns dels sospitosos de l’assassinat del periodista havia format del seguici de Bin Salman. El diari nord-americà dona fe que almenys nou dels quinze implicats –tots membres de l’equip de seguretat– estan relacionats d’alguna forma amb el príncep.

Segons un diari turc Sabah, els investigadors del cas havien buscat restes del periodista desaparegut als boscos propers a la capital turca. Altres mitjans com Al Jazira asseguraven per la seva part que a l’informe dels investigadors turcs s’hi recull que va ser drogat i esquarterat en vida al mateix despatx del cònsol saudita.

Donald Trump, ha donat per creïble la versió oficial que va oferir l’Aràbia Saudita segons la qual la mort de Jamal Khashoggi va ser a causa d’una baralla. I va afegir que si hi ha alguna sanció contra aquest país millor que no inclogui la cancel·lació de contractes armamentistes. Segur que també pensa en els milions de dòlars que ingressarà i els llocs de treball que salvarà. I en els vots que li donaran.

No podem viure sobre una política nacional o internacional en què prevalguin els diners. Aquests mateixos polítics que ara defensen els llocs de treball per damunt d’altres valors segur que presidirien amb bombo i platerets un acte en defensa dels Drets Humans.

El cinisme, la hipocresia, no poden ser la nostra brúixola. Jo quan voto vull que qui surti escollit actuï amb l’ètica com a bandera. I que ho porti a la pràctica. Al cap i a la fi el polític ho fa en nom de la resta.

La mort, l’assassinat de Jamal Khashoggi, com la de Daphine Caruana, i com les d’ altres periodistes, no poden quedar impunes i els seus autors sense condemna.

Caldria una suspensió, si més no temporal, de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita fins que no s’esclareixin els fets.