Alguna cosa fa pudor de podrit i no precisament a Dinamarca

Si res no canvia a darrera hora, el cap de setmana que comença d’aquí a unes hores tornarà a ser un cap de setmana de mobilitzacions a França dels coneguts com a Armilles Grogues, els grups de ciutadans que ja fa dies que protesten per l’increment del preu del carburant i per altres mesures que consideren antisocials del govern del Copríncep Emmanuel Macron. Unes protestes que estan afectant, i molt, el Pas de la Casa, que ha vist reduïda l’entrada vehicles i de vendes d’una manera més que significativa. I ha estat en dos caps de setmana de temporada baixa, així que qualsevol protesta futura afectarà l’inici de la temporada d’esquí.

Malgrat això, el ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, va explicar dimecres passat que el que estava passant a França i les possibles afectacions a l’economia del país preocupaven, però no tant per haver-se de posar en contacte amb les autoritats franceses mostrant el neguit de l’executiu davant d’aquesta situació ni per demanar a les forces de seguretat del veí del nord actuar contra les accions que impedeixen el lliure moviment entre les dues fronteres.

Una actitud que sobta quan es recorda com ha actuat el Govern davant situacions similars que passen a l’altra banda de la frontera. El 3 d’octubre de l’any passat i convocats pel Comitè de Defensa de la República (CDR) catalana de l’Alt Urgell, la carretera d’accés a Andorra, l’N-145, va estar tallada durant deu hores. Aquell dia sí que es pot dir que el cap de l’executiu, Toni Martí, va mantenir la neutralitat que s’espera d’un Estat quan el seu veí, Catalunya, entra en conflicte amb l’Estat al qual encara pertany i que, en conseqüència, també és veí d’Andorra. La protesta, que s’havia convocat després de la brutal repressió de la policia i la guàrdia civil espa­nyo­la contra els votants del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre que va deixar gairebé 1.000 ferits i imatges més pròpies d’una democràcia a la turca que no d’una occidental que és com es considerava la d’Espanya, va ser valorada pel cap de Govern d’aquesta manera: “[El tall] Estava programat, potser va molestar els andorrans que volien tornar a casa.” Martí també va dir que la violència “no porta a cap camí”, va demanar al govern de la Generalitat i a l’espanyol que dialoguessin, va dir que la situació continuava sent “preocupant” i que el camí era el “diàleg polític, el respecte als drets fonamentals i als marcs constitucionals”. En definitiva, no es va mullar en un “afer intern” i va afegir que Andorra “continuarà conservant una excel·lent relació amb Espanya i un excel·lent veïnatge amb Catalunya”.

La neutralitat, però, no va trigar a trencar-se. El 27 d’octubre, el dia que el Parlament de Catalunya va declarar la independència, que es va suspendre segons després, l’executiu feia públic un tuit en què deia literalment: “El Govern considera que Catalunya continua essent una part integrant d’Espanya i apel·la al diàleg per resoldre la situació.” Adeu a la neutralitat.

El 3 de novembre els CDR van tornar a tallar la carretera per protestar contra l’empresonament de la meitat dels membres del govern català. Un tall de poc més d’una hora que no va provocar gaires afectacions.

El 8 de novembre hi va haver una tercera protesta que va afectar la carretera. Una vaga general a tot Catalunya per protestar per la situació dels presos polítics catalans, l’aplicació del 155 i la repressió de l’Estat espanyol contra els independentistes. El dia abans, el ministre Cinca va manifestar que davant d’aquests fets “cal ser prudents i veure la dimensió dels talls. Si cal prendre alguna mesura, ja ho farem”.

El tall del 8 de novembre, el dar­rer realitzat pels CDR, va començar a primera del matí i es va allargar fins a la matinada del dia 9. El mateix 8, en roda de premsa, Cinca va explicar que el cap de Govern havia traslladat el dia abans de la vaga a l’ambaixador d’Espanya, Manuel Montobbio, “la inquietud d’Andorra perquè els fets quedin circumscrits a la jornada d’avui [per ahir] i no es perllonguin més”, i va avisar que si les protestes continuaven instaran Espanya a intervenir. “Si arriba el cas insistirem que el trànsit i la comunicació entre els dos estats no es vegin alterats”, va sentenciar. El ministre va defensar el posicionament del Govern amb referència a la unitat d’Espanya i va descartar que els vaguistes vulguin perjudicar Andorra. Tot molt lluny de la neutralitat.

Evitaré parlar de la vergonyosa creació d’una associació privada d’afectats pels talls que va anunciar accions legals contra els CDR i del qual el seu impulsor, després de posar-se cada dia al telèfon, ja és impossible de localitzar. Espero que no sigui ni per problemes de salut, ni perquè les afectacions econòmiques provocades pels CDR li impedeixin pagar-se el telèfon mòbil. I estic esperant que es creï la d’afectats pels Armilles Grogues.

I també estic esperant que algun dia se sàpiga el perquè de la posició del Govern davant del procés independentista català. I que no serà gaire diferent a la que la majoria sospitem. D’altra banda, no sé què deuen pensar els comerciants i habitants del Pas respecte al diferent tracte de l’executiu segons qui faci talls.