La tribuna
Canillo, III Cambra romànica (27 d'octubre - 1 de desembre)
Cada dissabte ens han ofert concerts a les esglésies de Ransol, Soldeu, Prats i Sant Serni
Per tercer any consecutiu, l’honorable comú de Canillo ens ha ofert durant el mes de novembre, cada dissabte, uns concerts musicals magnífics a les esglésies de Ransol, Soldeu, Prats i Sant Serni de Canillo. Els concertistes han estat joves talents, músics coneguts i famosos d’arreu del món.
Totes les esglésies han estat plenes de gom a gom de gent de tot arreu, per escoltar violes, violins, violoncels, pianos i música de Bach, Mendelssohn, Beethoven, Mozart, Verdi, Rossini i molts altres.
Hem pogut escoltar joves amateurs i professionals com Jordi Albelda, Mireia Planas, Alexandre Arajol i altres també coneguts. Però el plat fort han estat els dos últims concerts. El 24 de novembre amb el trio Barcelona: Albert Attenelle al piano i els germans Gerard i Lluís Claret al violí i violoncel. Ha estat un honor poder escoltar aquests intèrprets a l’església parroquial de Canillo, diuen els entesos que és l’església amb més bona acústica de tot Andorra. Ha estat un plaer escoltar-los ja que aquest any celebren els 50 anys de la seva carrera i han portat el nom d’Andorra amb la seva música als teatres més famosos del món. Gràcies Gerard i Lluís!
L’últim concert es va celebrar el dia 1 de desembre i va tocar un quartet líric de Mabeli amb la mezzosoprano Caroline de Mathieu, el baríton Stéphane de Mathieu, Jordi Albelda i Nicolas Licciardi, també pianista dels Petits Cantors d’Andorra. Aquest últim concert es pot dir que ha estat un homenatge a Sant Serni, patró de Canillo, ja que la seva festa va ser dos dies abans, el 29 de novembre. Ens alegra saber que els dos cantants lírics són residents a la nostra parròquia, al Tarter.
Per finalitzar, voldria mostrar agraïment a l’honorable conseller Cerni Pol i als seus col·laboradors, ja que ha estat l’alma mater d’aquestes cambres romàniques.
Que per molts anys puguem gaudir d’aquesta música tots els mesos de novembre, que acostumen a ser els més melancòlics de l’any.
La música porta alegria i com bé diuen a França: “La musique adoucit les moeurs.”