La tribuna

A moltes llars ja es fa la carta als reis

I segons les enquestes que han encarregat ja saben que a moltes els nens i nenes, els nois i noies, i alguns pares també, hi apuntaran el mateix: un patinet –elèctric o per impulsió natural–

Creat:

Actualitzat:

Em consta que a les dependències –grandioses- d’Orient els Reis Mags hi guarden joguines de tota mena i per a totes les edats. I segons les enquestes que ells han encarregat, ja saben que a moltes cartes els nens i nenes, els nois i noies, i alguns pares també, hi apuntaran el mateix: un patinet (elèctric o per impulsió natural). Aquesta ja propera diada de Reis del 2019 serà el que més es demanarà. I ja se sap: quan veus que petits i grans el fan servir per anar a l’escola o per desplaçar-se d’un punt a l’altre del poble o ciutat, això s’encomana. Només cal veure els aparadors de botigues que en venen, on n’hi ha de totes classes, mides, volums i preus ben diferents.

Però no és de patinets que us vull parlar sinó dels diferents personatges que segons els països, les tradicions i les creences faran la mateixa feina: repartir joguets, roba, aparells electrònics, mòbils, etc. a petits i grans.

Per començar parlem del tió que a cops de bastó caga regals. És un element de la mitologia catalana, andorrana i aragonesa, i també se celebra a Occitània. Normalment el dia 8 de desembre se’l col·loca –tapat amb una manta- en un lloc preferent i cal alimentar-lo cada dia. El tió és un tronc d’arbre al qual se li sol pintar una cara i posar unes potes. Es tracta d’una tradició, segons els folkloristes, amb segles d’història relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern.

Es pot fer cagar tantes vegades com es vulgui. La darrera vegada (en alguns llocs) caga una patata.

Els Reis d’Orient són personatges del Nou Testament que van anar a adorar a Jesús guiats per l’estel de Natzaret fins al pessebre on va néixer. Li portaren –segons diuen els evangelis– encens, or i mirra. El rei Melcior és de pell clara perquè representa la raça blanca. És el rei amb aspecte més vell i venerable. El rei Gaspar també és de pell clara però té els cabells de color ros o panotxa, representa la raça oriental. I finalment, el rei Baltasar és de pell negra i va vestit a l’estil àrab, a qui representa.

Són esperats als països de tradició catòlica i el dia 5 de gener a la tarda solen arribar de maneres ben diferents: a Barcelona arriben en vaixell, a Mataró en una carrossa en una cavalcada, a altres llocs arriben en helicòpter, a cavall, a peu...

Els pares i mares –també els o les mestres– expliquen als més menuts que escriguin la carta. Als Reis els hi agrada molt veure la cal·ligrafia. No s’hi val fer-la amb un ordinador. Prefereixen veure si han après a dominar el llapis. Ah! I que la carta estigui ben neta. No els hi agrada que siguin tacades, guixades o rebregades.

Els infants d’altres països sobretot al nord d’Europa esperen Sant Nicolau, Santa Claus o el Pare Noel. Segons el país es diuen d’una o altra manera. És un personatge grassonet, molt simpàtic que s’enfila pels balcons quan els nens i nenes dormen. N’hem vist fins i tot en alguns balcons de casa nostra. I és que les tradicions corren que volen. No passa res perquè algú vulgui canviar de personatge. Sempre arriben els regals. Potser no tots els que hem demanat. Cal pensar que els Reis, Santa Claus o el Pare Noel han de fer contents a milions de nens i nenes.

I a Rússia? A Rússia hi ha dos personatges molt esperats que reparteixen regals: una és la vella Babuixca, que deixa regals pel Nadal ortodox (pel mes de gener, perquè segueixen el calendari Julià, diferent del cristià). I l’altre és l’Avi de Glaç que també vista totes les cases on hi ha infants.

A Suècia, al nord d’Europa, l’encarregat de repartir regals és un follet nadalenc anomenat Tomte, que va d’un cantó a l’altre en trineu (que xulo, eh?). A Alemanya és diferent. La data esperada és el dia de Nadal: quan la mainada es lleva va de pet a veure que els ha portat el Christkind (que vol dir el nen Jesús).

A Itàlia tampoc esperen els Reis sinó a una bruixa (una bruixa bona) que es diu Befana que encara que faci fred, plogui o nevi, va de casa en casa damunt d’una escombra com fan totes les bruixes. I té temps d’anar per totes les cases del país. Quina feinada!

Al País Basc, que el tenim ben a la vora, és l’Olentzero qui té la feina de recórrer els pobles i les cases la nit de Nadal que com sabeu és el 25 de desembre. Representa que l’any s’acaba i adopta la figura de pagès, un pastor i fins i tot un carboner que baixa per la xemeneia.

Més lluny, al Japó, els regals se solen fer per Cap d’Any. I, finalment, entre els jueus es fan presents, regals, als infants durant la celebració d’Hanukà.

Però a casa nostra, els que tenen més feina són els tres Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar.

Ah! Si trieu un patinet aneu en compte amb la gent que va a peu tranquil·lament.

Que tingueu tots plegats un Bon Any i que els reis us portin allò que demaneu. Encara que hi hagi una mica de carbó...

tracking