Pau social, dignitat i benestar

Dijous passat, en una sessió maratoniana durant la qual es van aprovar unes desafortunades noves lleis laborals i de seguretat pública, van quedar evidenciats dos models polítics de concepte i d’organització de la societat. D’un costat, les propostes del PS, buscant valoritzar les persones, basant-se en la confiança i l’escolta, volent conèixer i adaptar-se a la seva vida quotidiana. Propostes basades en valors humanistes. De l’altre costat, les lleis de DA, aprovades ara. Unes lleis que no han escoltat la veu dels ciutadans d’Andorra, que no tenen en compte la realitat andorrana. Una normativa basada, al nostre parer, en la desconfiança, en la restricció de drets, en el control dels ciutadans i el paternalisme més ranci.

DA, en les seves dues legislatures, a poc a poc i amb bona lletra, ha anat empitjorant les condicions de vida i el benestar dels ciutadans andorrans. Ho van fer amb la llei de modificació de la CASS del 2014 quan van rebaixar les pensions, amb la llei de serveis socials i sociosanitaris, quan van crear el LECS endurint l’accés a les prestacions socials.

Van denigrar la imatge dels funcionaris enfront de l’opinió pública i els van rebaixar les pensions i els sous. Van dividir la societat andorrana enfrontant el sector treballador públic i privat mentre preservava sectors més benestants.

No han actualitzat el sou mínim a la realitat andorrana.

No han sabut o volgut veure venir el drama de l’habitatge, tancant els ulls, no escoltant advertiments de molts. I ara pretenen, amb projectes de lleis i comissions “amb molt de màrqueting”, fer creure que hi posaran remei.

Han pres decisions arbitràries, contractacions a dit mal compreses, agafant gent de fora, de forma injustificada, en llocs claus i amb salaris desorbitats.

Van tancar els ulls, amb indiferència i una certa connivència, a una mala gestió coneguda al SAAS.

Han gastat molts recursos públics amb poc rigor (The Cloud entre altres projectes) malmetent sense cautela el nostre patrimoni cultural. Han pres decisions arbitràries, poc transparents i algunes sospitoses d’amiguismes i corrupteles (Plataforma de Soldeu, els tres milions d’euros en assessoraments jurídics de l’AREB, entre altres).

S’ha de reconèixer que no els falta gosadia, ara que coneixem l’escabellat cost dels lloguers dels habitatges i que sabem que el cost de la vida és molt alt i inadaptat en relació als salaris i pensions actuals de molta gent, per aprovar les lleis que tanquen a les acaballes de la legislatura. Després de totes les retallades de drets que han anat fent i de la situació econòmica precària de moltes persones, rebaixar ara l’acomiadament dels treballadors públics i privats, conjuntament amb moltes altres disposicions que també els perjudiquen, demostra una seguretat sense límits i que es consideren imparables dins la societat andorrana.

De fet, la maquinària de màrqueting electoral ja fa dies que funciona a tot drap, tot i que falta molt per començar la campanya.

Això mentre l’oposició anem a remolc de la seva superioritat numèrica al parlament andorrà. Una majoria que marca l’agenda del dia a dia sense cap consideració, trepitjant un reglament que abans de l’arribada dels Demòcrates, permetia treballar correctament.

Unes maneres de fer que demostren menyspreu i poca consideració cap als drets dels consellers generals, cap a tots aquells que no els han votat, cap a tota la ciutadania en general i en sentit ampli, cap a l’essència de la democràcia.

Dominen el sistema perfectament i han sabut gestionar fins ara aquells que els podien fer nosa. Es mouen com mestres en un sistema electoral, que implica i representa una Andorra reduïda, fictícia, injusta i desconeixedora de la realitat dels seus ciutadans. Afegim-hi que saben que una gran part de la ciutadania està molt acomodada, desanimada i que per moltes raons, diu que ja no creu en el sistema i que pensa que res no pot canviar. I aquí teniu resumida la clau de l’èxit d’uns Demòcrates, que ho són de nom però poc de fets.

Nosaltres estem convençuts que les coses es poden fer d’una altra manera.

Treballem per una Andorra per a tots, que tingui en compte els pensionistes, els assalariats de tots els sectors i també els empresaris, que saben que una societat malalta i que pateix, no els beneficia en res. Tenim clar que l’excel·lència passa per la valoració, el respecte, la confiança i l’empatia mútua entre tots.

Dubto molt que Andorra pugui aguantar gaire temps més unes maneres de fer tan injustes i nefastes i esperem que la ciutadania andorrana prengui consciència que canviar les coses està a les seves mans.

* Rosa Gili, Consellera general del Partit Socialdemòcrata