L'exemple s'estén, però…

Antoni Morell acostuma a assumir el paper de Pep el Grill de l’andorranitat i poques vegades ho ha fet amb tanta extensió i propietat com fa unes setmanes, amb el seu article Fer coses, on entre altres afers d’actualitat i interès deia: “Fer tot Andorra per a vianants? Com en algunes ciutats italianes que tenen un centre històric esplèndid? A Andor­ra el tenim?” I avisava que l’ampliació dels llocs per passejar no comporta automàticament un afavoriment del comerç.

El desgavell de l’ordenament del trànsit a Andorra la Vella, amb decisions definitives encara per prendre i tants canvis i rectificacions en poc temps, demostra que no és tan senzill suprimir els que eren trams de les carreteres principals del país amb un criteri prioritàriament ecològic i pacificador de la mobilitat. Qui sap si els vehicles del futur immediat, menys o gens contaminants, reocuparan els espais que eren seus fins fa poc, com les aigües tendeixen a tornar als llits naturals dels rius.

Més d’hora que tard –esperem– l’organització del trànsit i dels serveis de transport públic a les parròquies centrals tindran una solució definitiva i satisfactòria per a l’interès general, i el sentit comú, tot i l’encert de la dita que el comú és el menys comú dels sentits.

Si hi ha una parròquia on sembla contraproduent treure els vehicles de l’artèria principal seria Encamp. Diversos comerciants s’han queixat de la ja important limitació de motoritzats amb l’obertura de la variant, que ha apartat molts dels que passaven pel conjunt de les avingudes Joan Martí i François Mitterrand.

Gairebé coincidint en el temps amb l’article esmentat del Toni, les primeres autoritats de la par­ròquia presentaven el projecte per a aquesta via central encampadana, a imitació del ja conegut Vivand. S’apropen eleccions i són moments per engrescar l’electorat. Tot i que potser no és gaire engrescador avisar els votants que s’hauran de gratar la butxaca per pagar una part de la festa amb contribucions especials.

Deixant de banda aquest detall, la simulació gràfica que acompanyava la informació al Diari presentava unes voreres força ampliades, una calçada de paviment nou, pràcticament pastat al de l’avinguda Carlemany, amb nens jugant al centre de la via i lluny, avall, un turisme que semblava acabat de passar, petit i encara empetitit per la distància.

Parlem d’una ciutat que ha esdevingut poc més que dormitori. On abunden els espais d’aparcament i els llocs per passejar: al centre històric que és la Mosquera, ben conservat i atractiu per molt que no arribi a l’esplendidesa de Florència; també a l’altra banda de la carretera i del riu, amb els passejos de l’Alguer i de Mojácar, i encara més enllà, amens carrers i camins sense gaire trànsit cap a la, o de, muntanya.

En contrast amb tanta disponibilitat per caminar, un cop deixada la bèstia contaminadora al garatge de l’edifici o a qualsevol dels pàrquings (per cert, relativament barats en comparació), veiem com els baixos del carrer principal es buiden un dia rere l’altre per inviabilitat del negoci. També es tanquen hotels, o redueixen el temps d’obertura a la temporada alta de neu. Algun establiment es trasllada a una localització més cèntrica, o s’adapta a una altra activitat (rarament continua la mateixa), i sembla que amb el mateix destí de durabilitat que la dita atribueix a la neu de febrer.

Bé està millorar l’aspecte, embellir els nous centres de les par­ròquies, les artèries principals, sobretot si es tracta d’un embelliment real i sense perjudici de la funcionalitat. En el cas d’Encamp no sembla, però, que calgui ampliar gaire les voreres –no n’hi hauria prou de reduir les places per aparcar delimitades amb les línies blaves?–, dificultar com sembla inevitable el trànsit de les ja problemàtiques línies d’autobusos, sense guanys i utilitats importants sobre la situació actual tret d’uns criteris estètics –sempre subjectius– i amb una despesa que s’intueix important –sense comptar habituals sobrecostos–, i que es podria destinar a un altre objectiu més prioritari.

En la informació avançada sobre el projecte, d’altra banda, costava trobar, si hi figurava o ha existit, una consulta prèvia als veïns i comerciants afectats, com es va fer als de l’avinguda Meritxell de la capital, i és estrany que no s’hagin pronunciat a hores d’ara. Potser el millor que podria passar és que aquest projecte, com tants inclosos a qualsevol dels programes electorals, passi al fons del calaix menys endreçat un cop celebrades les properes comunals.